Un llibre revela una sentència que exculpa Ventura Gassol de provocar el suposat assassinat del bisbe Irurita

La idea del llibre 'La NO-extradició de Ventura Gassol' (Editorial Base, 2020), de Manuel Castellet i Rosa Anna Felip, que arribarà el proper 17 de juny a les llibreries, es va començar a gestar arran del material que Castellet va anar recopilant per escriure l'anterior obra 'La mitra de l'exili' (Gregal, 2019). Castellet i Felip van iniciar una investigació sobre la petició d'extradició del conseller de Cultura de la Generalitat republicana, Ventura Gassol, per part del govern franquista, i van recórrer tots els arxius catalans, espanyols, francesos i el del Vaticà per poder documentar-ho tot. El llibre se centra en el final de la vida política de Ventura Gassol (1893-1980), un home nascut a la Selva del Camp, que creia en la República i en la llibertat de Catalunya, i que era considerat pel règim franquista de l'any 1940 o 1941 com "el elemento en que se ha tratado de idealizar el separatismo catalán".

El volum tracta un tema històric a partir de la documentació trobada -a vegades inèdita- , i conté també un breu anàlisi de les dues causes judicials en què va estar implicat Gassol. Tot això fet en un llenguatge divulgador, que en facilita la lectura. Acompanyen el llibre 20 documents, alguns d'ells molt reveladors, com l'acusació d'haver provocat la mort del bisbe de Barcelona i la sentència -feta pública per primer cop a la història- del tribunal francès que conclou que aquest assassinat no s'havia produït mai. 

Primera causa judicial contra Gassol 'per responsabilitats polítiques'

Ventura Gassol estava exiliat a França, des de l'octubre del 1936, perquè en aquells temps la FAI (Federació Anarquista Ibèrica) i altres grups anticlericals el perseguien. El juliol de 1939, quan Franco ja és el poder, es va incoar una causa judicial “por responsabilidades políticas” contra Gassol, un procés iniciat pel Tribunal de Responsabilidades Políticas, que havia creat el règim, i que va decidir iniciar una causa amb informes de la Policía Nacional, la Guàrdia Civil, la Falange Española de las JONS, del Bisbat de Barcelona, etcètera.

Mentrestant, en Gassol -que aleshores residia a París- no se n'assabenta de l'inici d'aquesta causa contra ell. La causa, però, va avançant i acaba amb una sentència en què se'l desposseeix de tots els seus béns, se l'inhabilita per exercir càrrecs públics i es proposa (a la sentència) que el govern espanyol li retiri la nacionalitat espanyola. Finalment, però, els autors del llibre, Manuel Castellet i Rosa Anna Felip, van comprovar arran de la documentació consultada, que el govern espanyol -que és qui ho havia d'exectuar-, no ho va fer i al cap dels mesos, la causa judicial cau en l'oblit tot i que no va prescriure fins a l'any 1968.

Segona causa judicial general contra Gassol i altres republicans

Manuel Castellet explica que en aquesta causa general impliquen a tothom i, especialment, a polítics catalans i espanyols republicans que s'haguessin exiliat a l'estranger. En aquesta segona causa tornen a recopilar informes policials i d'altres i demanen, el mes de gener del 1941, -Gassol ja no era a París perquè l'ocupació dels alemanys havia arribat i fuig cap a Saint-Raphaël, un poblet petit de pescadors de la Costa Blava- al govern francès l'extradició de Gassol en un paquet on també hi havia Josep Tarradellas i Frederica Montseny, entre altres. Tal i com demostra la documentació consultada per Manuel Castellet i Rosa Anna Felip “aquesta gran demanda d'extradicions van ser retornades pel govern francès perquè estaven mal demanades (no s'adeqüen al tractat d'Espanya i França, no s'havien de demanar col·lectivament sinó individualment, no s'expliquen les causes de cadascun,..)”, assenyala Castellet.

Aleshores el Ministeri de Justícia espanyol inicia correspondència entre l'ambaixador d'Espanya a París, José Félix de Lequerica, i el ministre d'Afers Exteriors espanyol Ramón Serrano Suñé -cunyat de Franco-. Al final, al mes de juny del 1941, el govern espanyol torna a demanar específicament l'extradició de Ventura Gassol on hi surten frases com ara “es la persona en la que se ha idealizado sentimiento separatista en Cataluña” -, que demostra que “l'agafaven com un símbol del separatisme català”, apunta Castellet.

L'acusaven de “rojo, separatista” -com en d'altres casos- però el més greu és que també l'acusaven d'haver provocat l'assassinat del bisbe de Barcelona, Manuel Irurita.

Llegiu el reportatge sencer a 'Infocamp.cat'.