Tot i ser un dels temes que més em preocupen, encara no me l'havia plantejat com aquests dies ho estic llegint a Facebook: el planeta Terra vist com a part de la naturalesa que ens envolta, que necessitem per sobreviure.
El canvi climàtic ens ha de sensibilitzar a tothom, per molts motius d'actualitat, pel present, i per un futur que ja toca a la porta. Per nosaltres mateixos i per les nostres generacions que ens segueixen, per les que tenim el deure de deixar-los tot endreçat. No els hi podem passar un femer i unes preocupacions afegides a les quals ja s'aniran trobant. Com les que a nosaltres ens han sacsejat i hem hagut d'afrontar per seguir amb el nostre dia a dia.
En l'era tecnològica que estem de ple, de contrasenyes per a tot, de còpies de seguretat de tot, que sembla que tot sigui tan fràgil que requereixi totes les mides de protecció per la mateixa dada però també perquè en un mal moment tot se'n pugui anar a pastar fang, es fa necessari pensar en què hi ha coses que utilitzem, gaudim, i que viuen amb nosaltres, que no tenen recanvi, ni còpia de seguretat amb la qual poder-les recuperar, ni, com pot passar amb el nostre cos, "peces de recanvi".
En l'àmbit individual, d'aquesta pandèmia que (es respecti o es ridiculitzi) ens té a tots descol·locats i atemorits, ens anirem sortint, cadascú com bonament pugui d'acord amb les seves circumstàncies, condicionants i possibilitats. Però a partir d'una posició que la crisi sanitària que, conseqüentment, esdevé en crisi econòmica, ens permeti, exactament com el planeta on vivim, que és un, i com l'anem deixant és com quedarà per viure-hi els nostres fills, néts, besnéts ...
Amb tota la cruesa que es vulgui, el virus ens ha ensenyat que, potser, encara podríem salvar el planeta, però, els humans, i els diners, faran que tot es quedi en una il·lusió. Uns, tan aviat com puguin recuperaran els seus errors, si en algun moment els han perdut, i qui ha de guanyar avui més diners que ahir seguirà fent el que calgui per aconseguir-ho.
I és que, tot i saber la inconsciència o la picardia per on es mou la naturalesa humana (si més no, la que ens rodeja i convivim), des del primer moment de la pandèmia que ens atropella, com també en el que es refereix al canvi climàtic que ens marca, s'han donat normes de comportament igual d'ambigües i laxes que quan en els anuncis del joc s'aconsella "jugar amb responsabilitat", o en els paquets de tabac s'hi adverteix que "el tabac mata".
