-
Aca.cat
Torna el moment d'anar a l'escola després d'uns quants mesos de no fer-ho. Llargues vacances les d'enguany, tot i que per molts més que vacances han estat un mal de cap important i un càstig. Torna de totes maneres el moment d'anar a l'escola. Ara, com hi anem?
Un dels paràmetres per saber si urbanísticament una ciutat està ben pensada és preguntar-se si deixem o deixaríem els nostres fills anar sols pel carrer, fer les seves anades i vingudes diàries pel seu compte. Les escoles són un bon indicador, ja que és un trajecte repetit diàriament, fàcil d'aprendre i per tant un dels primers que les criatures poden fer pel seu compte.
Quina és la política respecte a l'ajuntament de la nostra ciutat? No oblidem que la ciutat de Reus ha subscrit el Pla de Desenvolupament Sostenible, el que l'obliga a treballar per la reducció de les emissions. Bé, d'entrada la política de permetre que els pares triïn l'escola que més els hi interessa independentment de la seva distancia al domicili familiar no ajuda, ja que sovint la distància entre l'escola i el domicili és llarga. De totes maneres si es facilités des del govern de la ciutat, les mides de Reus són prou reduïdes perquè això no fos un gran problema,
I si no portem els nens a l'escola en cotxe, com hi aniran?
El més senzill és anar-hi a peu. És també una solució econòmica, no hi ha dubte. Poden els nens anar sols pel carrer? Home. Sembla que sí, especialment si els agrupes de tal manera que els més grans acompanyin els més petits, encara que no siguin germans. Establir rutes escolars, tal com establim rutes d'autobús, de manera que els pares sàpiguen per on passen els nens que van a la mateixa escola. Només cal dibuixar línies de colors a terra i tenir la guàrdia urbana un parell d'hores en els punts on els carrers s'han de creuar. Cap gran invent. Reus ja ho va fer fa uns anys.
L'altre sistema ràpid i eficient que vagin sols a l'escola és en bicicleta, patinet o qualsevol altre vehicle de mobilitat compartida. Aquí topem amb més inconvenients. Reus està pensat des de fa molts anys per als cotxes. Herència suposo d'una capitalitat comarcal en què els pagesos dels pobles del voltant havien de venir a comprar i vendre. De totes maneres de la nostra capitalitat comarcal ja no en queda gairebé res, i aquesta visió noucentista de la ciutat comença a ser un llast. No entrem en aquest debat de totes maneres. Vista la tremenda dificultat que li suposa a l'ajuntament establir una xarxa de carrers per a desplaçaments sostenibles, no podríem establir rutes per a bicicletes per als escolars ni que fos unes poques hores al dia? A banda d'això, la demanda del desplaçament en VMP és obvia que existeix. No seria saludable potenciar-la? Com ho pensa fer el nostre ajuntament? Penseu que per arribar en aquestes rutes escolars, ho hauran de fer en VMP. Com a pas previ, no podríem mirar amb bons ulls els qui aposten per fer-ho? Criminalitzar-los prohibint-los el desplaçament per la major part del centre no ajuda. Posar la Guàrdia Urbana d'amagatotis a identificar qui va en bicicleta pel centre, encara que no hagi fet nosa a ningú, tampoc. Cal, no hi ha dubte, un canvi de mentalitat per part dels governants de la ciutat, però suposo que quan van subscriure els Objectius pel Desenvolupament Sostenible ja tenien clar que suposava un canvi de mentalitat. Però es veu que de moment no s'aplica als desplaçaments escolars.
El tercer mitjà sostenible, el que menys, és el transport públic. Per tal que funcioni ha de complir tres característiques. Ha de ser fiable, segur i econòmic. Fiable en el sentit que compleixi els seus horaris, que sàpigues que arribaràs a temps allí on vas. Segur, pel que fa a no tan sols a la salut física sinó també a la material. I econòmica per tal que estigui a l'abast de tothom. La confiança en seguretat del transport públic ha quedat malmesa per la COVID. La decisió de reduir les freqüències durant la pandèmia, en lloc d'augmentar-les com han fet altres ciutats no ha estat encertada. Si volíem augmentar la distància de seguretat entre els usuaris el millor hauria estat que els autobusos passessin més sovint. I s'ha trobat a faltar una campanya explicant com es fan les neteges per evitar la por.
Resumint. En lloc de potenciar la independència dels nostres fills, al mateix temps que treballar per la sostenibilitat, l'ajuntament i la Guàrdia Urbana fan públic els nou "kiss & drive" i en quins llocs s'ha de deixar el cotxe amb més comoditat. Això al mateix temps que anuncien compromisos per a la Mobility Week!
Doncs sembla que sí. Tristament a Reus cal que agafem el cotxe per tornar a l'escola.
Antoni Blasco és membre del grup d'ecologia urbana del GEPEC.
