Rebem un nombre, cada dia més elevat, de declaracions i missatges que fan els polítics. De fet, si analitzem el contingut d'aquestes, cosa que malauradament no es fa prou, veuríem que a vegades les diuen de l'alçada d'un campanar. Aquesta reflexió ve per les declaracions del ministre de Sanitat i candidat de PSC a la Generalitat, que a vegades no sabem amb quin barret va, quan parla. Deia fa pocs dies que a l'estiu el 70% de la població estaria vacunada i es va quedar tan ample. Caldria que calculéssim com hauria d'anar el ritme d'implementació de les vacunes i pensar que a tota Espanya són 46,9 milions d'habitants i que les vacunes s'han de posar dues vegades, això comporta uns 93 milions d'injeccions. Fins ara, el ritme ha estat de 32.000 diàries. Això no acaba d'ajustar-se a les previsions del Sr. Illa, tret que hagués evitat dir en la seva asseveració, de quin estiu parlava.
El desenvolupament de la campanya de vacunació, però també l'evolució dels contagis són factors que incideixen en tots els aspectes de la vida, tant personal, social com política. Com era de preveure, les eleccions a la Generalitat previstes pel dia 14 de febrer han quedat posposades, que no suspeses, com li agrada dir a algun ministre. Que, per cert, els hi ha mancat temps per sortir i fer una vegada més les seves declaracions contra l'ajornament, fet que no es va produir quan a Euskadi i Galícia també varen ser endarrerides. El ministre Ábalos es va manifestar a favor de mantenir les eleccions, posició ratificada pel ministre Justícia que va argumentar que no es pot suspendre la democràcia i els drets fonamentals. Resulta cridaner l'interès de respectar els drets dels ciutadans catalans quan es tracta de les eleccions, sense pensar que la prohibició de mobilitat o el toc de queda incideix directament en els drets fonaments i s'ha fet i acceptat pel bé comú, és a dir, la salut.
Certament, la demora en la convocatòria de les eleccions genera molts interrogants i moltes possibles variacions en l'escenari polític. Esperem que tan sols sigui, una vegada més, unes declaracions "a boca calenta" del Sr. Iceta quan va dir que estudiarien el decret per si calia fer res. Ell havia declarat que volia que fossin molt aviat (finals de març), sembla que confirmant la rumorologia que l'efecte Illa, com a candidat a la Generalitat, es podria anar esvaint amb el temps i això els podria perjudicar. Esperem que tot quedi en un estudi del decret i no es torni a portar als tribunals la decisió de quan s'han de fer les eleccions a Catalunya, prou vegades s'ha hagut de fer. Temor que va portar el conseller d'Interior B. Solé a "apel·lant a la responsabilitat" del PSC per evitar-ho.
La modificació de la data, tot i que encara hi ha molts dubtes per la manca de regulació per un fet com aquest, fa pensar que molt probablement s'haurà de refer tot el procés. El president Torrent, així ho ha declarat obrint novament totes les incògnites, tant dels partits que podran concorre, com ara el cas de PNC que no havia pogut recollir tots els avals necessaris, ara potser ho podran fer, o també el possible canvi de cap de llista de JxCat. Recordem que L. Borràs està immersa en un procediment en el qual, fins ara, pot ser per manca de temps, no se l'havia inhabilitat, però amb la pròrroga de més de 3 mesos per a les eleccions, hi ha el risc que així sigui. Per altra banda, tot i que ara pot ser molt agosarat exposar-ho, recordem que el cap de llista del PSC encara es ministre i el president Sánchez esperava les eleccions per fer una remodelació del seu govern, també l'endarreriment, qui sap si podria afectar a l'encara ministre.
Mentre el món segueix avançant a un ritme que no sembla coincidir amb el d'aquest estat, tot i que sempre hi ha qui vol fer anar l'aigua al seu molí. La justícia belga rebutja l'extradició de l'exconseller Puig argumentant, entre altres raons jurídiques, que tenen dubtes que aquí sigui respectada la presumpció d'innocència, clar que un sector de la judicatura, ja ha dit que "és que no entenen les lleis espanyoles" i dóna peu a què algunes tendències polítiques intentin trobar semblances, entre l'atac violent al Capitoli dels EUA, amb el referèndum de Catalunya. Està vist, qualsevol cosa serveix, si això es creu que pot donar vots, clar que han omès la declaració de la presidenta del Congrés americà N. Pelosi quan va dir "Som un estat de dret, no som una monarquia amb un rei".
Totes aquestes declaracions en el fons el que posen de manifest és una por al resultat de les eleccions catalanes per part de tots els partits. Ja no es tracta tan sols de saber qui té una millor tendència de vot, quina és l'expectativa d'escons segons les enquestes, perquè el resultat vindrà donat, segons l'escenari en què es desenvolupin, pel nivell de participació i encara amb més detall, per les característiques dels potencials votants (edat, salut...) i la motivació dels mateixos per anar a dipositar el seu vot quan sigui el moment. La por bàsicament dels partits majoritaris és una gran abstenció i que el resultat no reflecteixi la realitat de la societat catalana facilitant que els partits minoritaris avui extraparlamentaris, tinguin més opcions. Per això cal recordar que un estat de dret ha de permetre el vot als seus ciutadans en les millors condicions possibles.
Joan Bermúdez i Prieto és Advocat i Politòleg.
