El dia d'avui ja són noranta-cinc escoles en onze ciutats. Ciutats grans com Barcelona, Bilbao o Madrid; però també petites com Guadalajara o Melilla. Gairebé un centener i el número segueix creixent a cada convocatòria. És l'anomenada "Revolta Escolar". Al seu voltant entitats com "Madres por el Clima" a Madrid, "Eixample Respira" a Barcelona, "Teachers for Future" o simplement associacions de pares i mares. Són això: escoles, pares, mares i alumnes que s'han rebel·lat per recuperar els espais públics per a desplaçaments segurs i pacificats dels nens cap a les escoles, i també per un aire saludable a l'escola. Les protestes es convoquen durant 30 minuts simultàniament a tot l'Estat.
Aprofitant els mapes de soroll que per obligació tots els ajuntaments han de desenvolupar, han descobert negre sobre blanc el que ja intuïen. Hi ha escoles que suporten una càrrega de soroll per damunt del que recomana l'Organització Mundial de la Salut. Escoles a Reus com el Joan Rebull o el Sant Pau, o altres de Tarragona com el CEIP Riu Clar es troben en aquesta situació. Es pot consultar en el Mapa Estratègic de Soroll del Tarragonès (2017 – 2022) o el Mapa Estratègic de Soroll i pla d'acció de Reus aprovat el juny del 2019. El tema no és menor, ja que existeixen nombrosos estudis que relacionen nivells continuats de soroll durant l'escolarització amb una pèrdua de funció cognitiva, pertorbacions hormonals i pertorbacions en salut mental. En la major part dels casos, aquesta contaminació acústica és provocada pel trànsit de vehicles molt a prop de les escoles. I no oblidem la contaminació atmosfèrica que generen. Un estudi de l'ajuntament de Barcelona conclou que el 20% de la dosi total de contaminants que pateixen els nens al llarg del dia l'absorbeixen anant i venint de l'escola. Un altre 30% dins de les escoles.
Existeix una segona derivada d'aquest trànsit a prop de les escoles. La pèrdua d'autonomia que genera en nens i nenes. Com més cotxes, més risc d'accidents i atropellaments i per tant menys nens al carrer. No tan sols anant pel carrer, sinó també utilitzant el carrer com a espai de joc i sociabilitat. Demanem als nens que es facin grans i independents, però no ens atrevim a deixar-los anar sols a l'escola. I en tenim motius. Segons xifres de la web 'Entornos Escolares Seguros' del Ministerio para la Transición Ecológica y el cambio climático 1800 menors de 15 anys van morir en un any en accident de trànsit dins de zones urbanes. I sense guany d'autonomia, només hi pot haver sobreprotecció amb el que indirectament això comporta: aïllament, soledat, problemes d'hiperactivitat...
Les mesures proposades en les accions d''Entorns Escolars Segurs' són molt semblants a les que apareixen en la web del Ministerio.
1) Eliminar aparcaments als voltants de les escoles, substituint-los per zones de jocs.
2) Instal·lar aparcaments per a bicicletes i patinets en quantitat suficient en totes les escoles, així com planificar rutes urbanes que permetin anar a classe a peu o en vehicles no contaminants.
3) Incrementar la quantitat de vegetació tant dins de les escoles com en el seu entorn immediat.
4) Prendre mesures per a reduir el trànsit de vehicles de motor al voltant de les escoles.
5) Instal·lar punts d'aigua tant pel seu ús de boca com per a jocs.
6) Modificar els POUMs per a tenir en compte la protecció acústica i de la salut escolar.
7) Desenvolupar plans de mobilitat urbana sostenible.
8) Eliminar les zones úniques d'escolarització.
En resum, que cal repensar les nostres ciutats per a fer de les escoles uns llocs més segurs per als nens i les nenes, i al mateix temps aconseguir per a tots uns barris més nets i segurs. Mentre les autoritats municipals no hi posin de la seva part, haurem d'agrair a moviments com els esmentats en el primer paràgraf la seva lluita en nom de tots.
Antoni Blasco Julià és membre del Gepec.
