-
Una imatge del polígon Agro Reus
Google Maps
Reus calcula reduir quasi el 50% de les emissions de CO2 al polígon Agro Reus. Així ho recull l'estudi previ per desenvolupar-hi una comunitat energètica. S'instal·laran plaques solars en tres edificis públics i 23 empreses privades que s'han prestat voluntàriament a participar en el projecte.
Es generaran 8.000 MWh l'any, dels quals 3.000 serviran per cobrir el consum d'aquestes naus. L'Ajuntament, tal i com ha apuntat el regidor de Medi Ambient, Daniel Rubio, aquest matí de dimecres, dona per fet que s'hi afegiran més empreses. De l'excedent se'n vol produir hidrogen verd i el consistori ja té en ment un client captiu: la seva flota de vehicles lleugers.
Suport de l'APIR
La suma d'oferta i demanda d'energia en el mateix projecte, ha assenyalat, "motiva la ciutat" a optar als fons europeus Next Generation. El projecte trigaria a desplegar-se entre dos i tres anys.
L'Ajuntament creu que incloure l'hidrogen verd és "clau" per optar als ajuts europeus i que fusionar oferta i demanda els dona "possibilitats" en el marc de la Vall de l'Hidrogen Verd. En cas de no accedir-hi, el projecte es finançarà de forma publicoprivada.
La futura comunitat energètica aprofitarà les cobertes d'edificis públics i privats per instal·lar-hi plaques fotovoltaiques, generar energia, subministrar-la i usar l'excedent per produir hidrogen verd. El projecte rep el suport de l'Associació de Polígons Industrials de Reus (APIR).
En una primera fase, les plaques s'ubicaran a Redessa, al dipòsit municipal, a l'empresa Reus Mobilitat i en 23 naus privades d'empreses, entre les quals Copain, Tallers Baix Camp, Pintaluba i Tecnol, entre d'altres. El consistori reusenc està convençut que s'hi aniran afegint més empreses.
Reducció de les emissions de CO2
Sobre la capacitat de generació d'energia, s'estima arribar a una potència de 6,2 megawatts. "Parlem d'un total de 8.578 megawatts-hora (MWh) a l'any, són càlculs inicials que es podrien veure ampliats amb la incorporació de més companyies, i el consum d'aquestes empreses és de 3.054 MWh; i això, més enllà de la reducció de costos, suposa reduir un 47% de les emissions de CO2 que avui s'estan emetent des del polígon", ha manifestat el regidor Rubio.
Així, és disposarien de 5.000 MWh d'excedent per reaprofitar. És aquí on hi entra en joc la nova societat municipal Reus Energia, que obre la porta a una "nova línia de negoci" en el camp energètic amb "moltes tecles per tocar", ha descrit Rubio, des d'emmagatzemar l'energia en bateries de liti, a la càrrega de vehicles elèctrics o la generació de l'hidrogen verd, a través d'una estació d'hidrogen, en un projecte que l'Ajuntament reconeix que és "a mitjà i llarg termini".
La capacitat de producció d'aquests excedents d'energia és d'1 megawatt. "Amb aquest megawatt podríem produir 150 tones d'hidrogen a l'any, així, seríem capaços de subministrar en vehicles l'equivalent a 1 milió i mig de quilòmetres, i els nostres vehicles lleugers de neteges (amb una flota actual d'una quarantena de vehicles) podrien ser tots subministrats amb hidrogen i encara en quedarien moltes tones per subministrar a altres clients, com ara carretes elevadores, cotxes particulars o camions pesants", ha conclòs Rubio.
Es generaran 8.000 MWh l'any, dels quals 3.000 serviran per cobrir el consum d'aquestes naus. L'Ajuntament, tal i com ha apuntat el regidor de Medi Ambient, Daniel Rubio, aquest matí de dimecres, dona per fet que s'hi afegiran més empreses. De l'excedent se'n vol produir hidrogen verd i el consistori ja té en ment un client captiu: la seva flota de vehicles lleugers.
Suport de l'APIR
La suma d'oferta i demanda d'energia en el mateix projecte, ha assenyalat, "motiva la ciutat" a optar als fons europeus Next Generation. El projecte trigaria a desplegar-se entre dos i tres anys.
L'Ajuntament creu que incloure l'hidrogen verd és "clau" per optar als ajuts europeus i que fusionar oferta i demanda els dona "possibilitats" en el marc de la Vall de l'Hidrogen Verd. En cas de no accedir-hi, el projecte es finançarà de forma publicoprivada.
La futura comunitat energètica aprofitarà les cobertes d'edificis públics i privats per instal·lar-hi plaques fotovoltaiques, generar energia, subministrar-la i usar l'excedent per produir hidrogen verd. El projecte rep el suport de l'Associació de Polígons Industrials de Reus (APIR).
En una primera fase, les plaques s'ubicaran a Redessa, al dipòsit municipal, a l'empresa Reus Mobilitat i en 23 naus privades d'empreses, entre les quals Copain, Tallers Baix Camp, Pintaluba i Tecnol, entre d'altres. El consistori reusenc està convençut que s'hi aniran afegint més empreses.
Reducció de les emissions de CO2
Sobre la capacitat de generació d'energia, s'estima arribar a una potència de 6,2 megawatts. "Parlem d'un total de 8.578 megawatts-hora (MWh) a l'any, són càlculs inicials que es podrien veure ampliats amb la incorporació de més companyies, i el consum d'aquestes empreses és de 3.054 MWh; i això, més enllà de la reducció de costos, suposa reduir un 47% de les emissions de CO2 que avui s'estan emetent des del polígon", ha manifestat el regidor Rubio.
Així, és disposarien de 5.000 MWh d'excedent per reaprofitar. És aquí on hi entra en joc la nova societat municipal Reus Energia, que obre la porta a una "nova línia de negoci" en el camp energètic amb "moltes tecles per tocar", ha descrit Rubio, des d'emmagatzemar l'energia en bateries de liti, a la càrrega de vehicles elèctrics o la generació de l'hidrogen verd, a través d'una estació d'hidrogen, en un projecte que l'Ajuntament reconeix que és "a mitjà i llarg termini".
La capacitat de producció d'aquests excedents d'energia és d'1 megawatt. "Amb aquest megawatt podríem produir 150 tones d'hidrogen a l'any, així, seríem capaços de subministrar en vehicles l'equivalent a 1 milió i mig de quilòmetres, i els nostres vehicles lleugers de neteges (amb una flota actual d'una quarantena de vehicles) podrien ser tots subministrats amb hidrogen i encara en quedarien moltes tones per subministrar a altres clients, com ara carretes elevadores, cotxes particulars o camions pesants", ha conclòs Rubio.
Mapa de les instal·lacions Foto: Reus.cat
