Carta oberta al senyor Amigó, director general de l'Institut Pere Mata

La publicació de la seva nota al personal de data 30-05-14 irromp com un elefant en una llauneria en la campanya del referèndum que s'està desenvolupant entre les seccions sindicals de l'Institut Pere Mata (IPM) i deixa molt malament a una secció sindical que defensa el Sí. Es pot pensar en una certa sintonia. Constatem que ho ha fet premeditadament utilitzant, com acostuma fer habitualment, el discurs de la por i de la visualització de la fi del món apocalíptica amb visions de sang i foc.

Vostè nega que a partir del 2014 hi hagi cap retallada, no obstant la minoració del nostre sou continua fent-se. Per nosaltres els treballadors i treballadores qualsevol quantitat que percibim inferior a la que hauríem de cobrar en diem retallades. Aprofitant una semàntica d'enginyeria financera i un liberalisme econòmic pur i dur ens vol fer veure que la capitalització de l'empresa és necessària... I miri, hi estem d'acord. Estem orgullosos de treballar amb una empresa que te guanys milionaris cada any i amplia el fons de reserva i el fons social, però NO estem d'acord amb que això es faci fent descomptes salarials, retallades al cap i a la fi als sous dels treballadors.

No creiem que la transcendència de la realitat que vivim el col·lectiu de treballadors i treballadores si transcendeixi a fora dels murs de l'IPM vagi en detriment ni dels treballadors professionals ni del prestigi de la casa. Li agradi o no, al no sentir-nos recolzats en les nostres reivindicacions per l'empresa, és lògic que fem sentir la nostra veu a la resta de la societat per donar a conèixer el nostre malestar. És un dret que tenim com a ciutadans i com a treballadors. No ens faci ara culpables de l'origen del problema que no som els treballadors sinó l'empresa amb la seva actitud d'aplicar amb voracitat economicista unes retallades injustes i innecessàries tenint en compte l'estat econòmic de l'empresa.

Parla d'unes amenaces de futur que nega rotundament o minimitza quan parla amb el comitè. En que quedem? Hi són, o no? Si hi són parlem-ne però no creiem que això sigui la justificació d'una retallada dels nostres sous progressiva i continuada. Què vol dir amb que si al proper referèndum del dia 2 de juny guanya el Sí hi ha futur i si guanya el No, no? Això és una amenaça. El seu discurs és propi d'una patronal desfasada, pròpia de principis del segle XIX i que a hores d'ara fa olor de naftalina. Si vol parlar de futur, parlem-ne però no sota cap pressió.

Si l'empresa creu que ha d'aplicar la proposta perquè és la millor pels trebasladors que ho faci directament, que no munti la pantomima d'un referèndum amanyat (per la por). És innecessari estendre aquesta pressió psicològica als treballadors i treballadores de l'IPM, uns excel·lents professionals que són en realitat els que fan surar l'empresa. No amenaci Sr. Amigó. Convenci's d'una vegada que té a la seva empresa un material humà que a moltes empreses els hi agradaria tenir... Tenim congelat i retallat el sou des del 2008 i ho fem sense necessitat. Els arguments que esgrimeix no tenen cap fonament, només el de la por i l'amenaça. Els treballadors i treballadores de l'IPM no ens ho mereixem.

Seccions sindicalts de CATAC-CTS, UGT i SATSE a l'Institut Pere Mata.