Dissabte, 28 de Novembre de 2020

Catalunya homenatja Neus Català i les dones deportades als camps nazis

L'acte coincideix amb el centenari aquest dimarts del naixement de l'única supervivent catalana viva, símbol històric de la resistència contra el feixisme

07 d'Octubre de 2015, per ACN
  • La filla de Neus Català, Margarita Català, intervenint a l'acte d'homenatge a la seva mare i les dones deportades

    ACN

La filla de Català, Margarita, ha explicat que la seva mare va batallar per buscar informació i tractar amb "lluitadores ancianes" per recuperar la memòria històrica de l'extermini nazi. "Assumir i donar testimoni de recorregut personal continua sent per a la Neus la manera de reivindicar la humanitat solitària i la vigència d'aquestes vides entregades", ha conclòs. "Mai va dubtar que fos el seu camí, ni va posar punt i final al record", ha dit Català en nom de la seva mare.

Per Català els testimonis que ha recollit la seva mare al llibre 'De la resistència i la deportació. 50 testimonis de espanyoles' "commouen i transmeten que segueix amb força la causa per la qual van combatre". De fet, el Memorial Democràtic, que ha organitzat l'acte, ha reeditat l'obra i n'ha entregat el primer exemplar a Català. Tot plegat, "contribueix a què la història no sigui alguna cosa llunyana i abstracte, sinó que s'encarna als destins individuals d'aquests homes i dones que encara viuen entre nosaltres, que ens demostren que no hi ha pels pobles llibertat sense memòria", ha sentenciat.

L'acte 'La vida és preciosa' ha arrencat amb l'obra de teatre 'Neus Català. Un cel de plom'. L'actriu Mercè Arànega ha interpretat el text que narra des del viatge en tren durant la deportació, la seva estada als camps nazis, la relació amb les preses i les condicions d'esclavatge, salut i mala alimentació a què es va sotmetre milers de dones. També la lluita des dels camps, la por i la mort afloren així com la vida després de l'alliberament ara fa 75 anys: perdre el marit, mantenir el partit des de París, els fills i el retorn a casa amb seixanta anys de la dona a qui van obligar a ser la presa número 27.534.

La consellera de Governació i Relacions Institucionals, Meritxell Borràs, també ha fet una crida a preservar la memòria històrica i per donar veu a qui va patir "els horrors" dels camps de concentració i extermini. "Per evitar que es repeteixin cal explicar-los i recordar-los", ha dit en agrair la tasca de Català, de l'Amical de Ravensbrück i del Memorial Democràtic.

També ha intervingut la presidenta de l'Amical de Ravensbrück, Anna Sallés; així com la presidenta de l'Institut Català de les Dones, Montse Gatell. Després dels parlaments, la cantautora Marina Rossell ha posat veu als temes del disc 'Cançons de Resistència' mentre l'acompanyaven de fons els ballarins de la BCN City Ballet.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

josep  14 d'Octubre de 2015

al meu oncle va esta a

al meu oncle va esta a Mathausen, i va mori a Paris,