-
Testimonis catalans mostren dificultats per votar de l'estranger
Els catalans que viuen fora de Catalunya no ho tenen fàcil per votar el pròxim 21 de desembre. Mireia Mora, que viu a prop de Frankfurt des de fa 16 anys, explica a l'ACN que abans fins i tot li arribava propaganda electoral a casa, al costat de les butlletes de tots els partits i del sobre per ficar-hi la de la seva elecció. Simplement decidies si volies votar o no i ja està. Ara, però, demanar el vot és una aventura, assegura. Entre aquell abans i aquest ara hi ha hagut un canvi a la llei electoral espanyola. Es va fer el 2012, i a partir d'aquell moment el vot es va convertir en pregat. És a dir, ara cal sol·licitar-lo abans, i el tràmit és, segons expliquen alguns dels afectats, tan feixuc que fa que molta gent ho deixi córrer.
De fet, la participació de catalans residents a l'estranger en comicis anteriors al 2012 havia arribat a ser del 30%. La xifra no és gaire alta, però després del canvi del 2012 ha baixat fins al 7,5%. Són dades que aporta Sergi Marzábal, membre de la plataforma 'Catalans al món', que ho atribueix a un sistema millorable que passaria per canviar el sistema de vot pregat pel que es feia abans del canvi o, si més no, per facilitar els tràmits als electors.
És de la mateixa opinió la periodista Mireia Domènech i Bonet, que explica que molta gent es desencanta i deixa córrer la idea de votar perquè el procés per fer-ho és lent i enrevessat. Un cop la persona ha demanat el vot i ha comprovat que ha estat correctament inscrita al cens –un tràmit que pot durar dies- les autoritats electorals li envien al seu domicili per correu postal ordinari el material per poder votar.
Quan li arriba, ha de ficar el seu vot dins d'un sobre que, al costat d'un seguit de documents que se li demanen, s'ha de posar en un segon sobre adreçat a la Junta Electoral Provincial corresponent. Aquest segon sobre l'ha de posar, amb més documentació, a dins d'un tercer sobre, que ha d'enviar al consolat pertinent.
Un cop al consolat, personal de l'administració espanyola agafa el que hi ha dins d'aquest tercer sobre i ho envia al Ministeri d'Afers Exteriors, a Madrid. Des d'aquí aquell segon sobre es reenviarà a la Junta Electoral Provincial, on finalment serà obert per extreure'n el primer, el que conté el vot, i dipositar-lo a l'urna. Això si tots els astres s'han alineat, comenta Domènech. Un comentari que té a veure amb el fet que en els últims comicis del 27 de setembre del 2015, per exemple, de les 21.778 peticions de vot que hi va haver només se'n van recomptar 14.781. És a dir, pel camí es van perdre un 30% de les butlletes.
El que ha passat entremig és difícil de determinar, tot i que sí se sap que, en bona part, la diferència es justifica pel fet que la documentació no arriba a temps. Hi ha molts factors que hi influeixen. D'entrada, l'enviament es fa per correu ordinari, i això significa que el paquet fa el periple pels sistemes postals d'Espanya i del país on viu el resident a l'estranger. En molts casos arribarà per Nadal, lamenta Domènech. També cal sumar als retards circumstàncies com les impugnacions de llistes que fan els mateixos partits, tràmit perfectament legal però que endarrereix el tancament de la informació definitiva i, per tant, dels enviaments. I per a aquests comicis concrets, des de la plataforma 'Catalans al món' s'han acreditat altres incidències, com ara paquets que arriben amb la documentació incompleta, bé perquè hi falten butlletes d'alguns partits, bé perquè el sobre on s'ha de ficar la papereta no hi és.
Molts dels afectats lamenten que en ple segle XXI s'utilitzi un sistema del segle XIX, com afirma Domènech, i s'obviïn solucions més ràpides o fàcils que posa a l'abast la tecnologia digital, o d'altres ben fàcils com posar butlletes als consolats, segons indica Marzábal. El membre de 'Catalans al món', molt crític amb la manera com s'organitzen els comicis per als residents a l'estranger, advoca per canviar el vot pregat o, si més no, per agilitzar-ne els tràmits. Havent-hi internet, si no es fa és perquè no hi ha voluntat, assegura.
També podria ser que una part de la diferència es justifiqués perquè l'elector finalment no decideix anar a votar. És una possibilitat, però, que Domènech considera poc probable perquè, segons explica, és tal l'esforç de demanar votar, que la gent que ho demana és perquè realment ho vol fer.
S'ha d'indicar, però, que la lentitud postal és un problema que afecta més o menys en funció del país de destí. Per exemple, Jordi Pascual viu a Andorra des de fa disset anys i afirma que no ha tingut mai problemes, tot i que a alguns companys seus encara no els ha arribat la documentació. Però confia que els acabarà arribant com ha passat cada vegada. Amb tot es mostra crític amb el sistema de vot pregat, i no entén perquè els residents a l'estranger l'han de demanar quan la resta de votants no ho fa. Entenc que no tenim perquè demanar les paperetes. Tu ets un votant i t'han d'enviar la documentació com a qualsevol altre, opina.
Carlos Jiménez, de la seva banda, viu a Mèxic des de fa sis anys i no ha rebut els documents necessaris per poder votar, tot i haver fet la sol·licitud dins del termini establert. Lamenta la lentitud del procés i el pes que hi té la burocràcia, com ara el fet que al consolat no agafen trucades. Tem que finalment no li arribaran els papers. En aquest món, on es pot fer tot digitalment, em sembla una vergonya que no es pugui votar. Però bé, no els convé, afirma.
És del mateix parer Mireia Mora, qui des de prop de Frankfurt assegura que no havia tingut mai problemes per votar fins ara. Ja n'ha tingut amb la sol·licitud, que va tardar 10 dies, i ara té suspicàcies sobre com acabarà tot plegat. La meva pregunta és, qui em diu que el meu vot arribarà?. Cal recordar, en aquest sentit, que en els últims comicis, els del 27 de setembre del 2015, una quarantena de vots van aparèixer llençats pels carrers de Roma. L'adreça del sobre que havia arribat a casa dels electors per enviar la documentació al consolat estava malament.
Segons el Cera -el Cens Electoral de Residents Absents-, hi ha 226.000 catalans amb dret a vot residents a l'estranger de forma permanent. D'aquests han sol·licitat poder votar el 21-D unes 38.000 persones. Saber quants ho podran fer realment és ara com ara una incògnita. Però Domènech insisteix que si a aquesta xifra s'hi afegeix el nombre de catalans que són a l'estranger de manera no permanent –uns quants milers, diu- més els que no s'inscriuen a cap consolat perquè no ho necessiten, el col·lectiu de catalans a l'estranger pot vorejar les 300.000 persones. L'equivalent a la segona ciutat de Catalunya. Una ciutat amb moltes dificultats per exercir un dret fonamental.
