La Generalitat reclama poder participar en la gestió del pla estatal per protegir el delta de l'Ebre

Les al·legacions presentades pel Departament de Territori i Sostenibilitat al Pla de Protecció del delta de l'Ebre del govern espanyol reclamen que la creació d'un "òrgan de cogovernança" que permeti la Generalitat participar en la seva gestió. El Govern retreu que el Ministeri per a la Transició Ecològica segueix sense atendre aquesta reclamació ni tampoc la concreció del seu rol en el desenvolupament de les actuacions. En una línia similar a la de la Taula de Consens, les al·legacions denuncien la "manca de concreció, poca ambició i escàs sentit d'urgència" del pla en la gestió dels sediments fluvials i de les sorres litorals, tot defensant com a "igual de necessària" aquesta doble actuació.

Segons el conseller de Territori, Damià Calvet, i el mateix document presentat pel Departament, el pla estatal "segueix sense definir el rol de la Generalitat en la protecció del delta –ateses les seves competències exclusives i concurrents en matèria ambiental climàtica, de gestió de l'aigua, planificació agrícola i aqüícola., entre d'altres- i no preveu l’espai de governança per al disseny, seguiment i aplicació del Pla que s’ha reclamat insistentment des de Catalunya". Aquest òrgan de cooperació, insisteix la Generalitat en les al·legacions, hauria d'incloure representants de l'administració catalana, estatal –inclosa la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre-, la Taula de Consens i altres actors socioeconòmics "rellevants" del territori perquè es puguin també tenir en compte les seves observacions i recomanacions al document. "La resposta als grans reptes que ha d'afrontar el delta de l'Ebre difícilment serà adequada i efectiva sense la implicació activa d'aquelles institucions, entitats i comunitats afectades directament pel Pla", assegura Calvet.

Aquest és un dels principals retrets que fa el Govern a un document "massa inconcret i dilatat en el temps", que no defineix ni "urgències, prioritats i ordre de les actuacions"; sense comprometre recursos ni responsabilitats; ni vinculat al Pla Hidrològic de l'Ebre 2021-2027; que no té en compte els espais protegits i li manca ambició en la gestió dels sediments fluvials i les sorres litorals.

Vinculació al Pla Hidrològic

En aquesta línia, les al·legacions de Territori i Sostenibilitat remarca la necessitat de mantenir un estat de conservació favorable dels ecosistemes naturals i tingui en compte els instruments de gestió de la Xarxa Natura 2000. També reclama que comprometi el Pla Hidrològic que ha de sortir a informació pública a finals de juny i es tramitarà abans que el Pla de protecció per incorporar actuacions "claus" en matèria de cabals variables i mobilització de sediments fluvials. Uns aspectes, recorden que no han estat tingut en compte per la CHE fins aquests moments.

La Generalitat també planteja la necessitat que el Pla se sotmeti a una avaluació ambiental estratègia ordinària per aportar seguretat jurídica i impulsar la seva concreció amb major celeritat. En la línia de les esmenes presentades per la Taula de Consens pel delta de l'Ebre, Territori i Sostenibilitat reclama que s'avancin i prioritzin els estudis i projectes per fer front a les actuacions més urgents i es deixi d'actuar de forma "reactiva" només en els casos de temporals.

Així, Calvet considera "igual de necessàries" tant la mobilització dels sediments fluvials retinguts als embassaments com la "solució d'urgència" de protegir el front litoral traslladant sorres mentre aquests sediments no arriben. Entén la Generalitat que la mobilització de sorres no pot ser una "solució estructural" però és "necessària i urgent" en una primera fase. Al mateix temps, retreu la manca d'ambició del Ministeri a l'hora de fer front al problema dels sediments. Recorda que la Generalitat, a través de l'IRTA, ha posat sobre la taula una prova pilot de gran format per mobilitzar els acumulats al pantà de Riba-roja d'Ebre. Critica també que el pla no abordi la distribució de sediments sobre la plana deltaica per lluitar contra la subsidència.

Carrega també contra el fet que el pla divideixi els àmbits d'actuació entre fluvial i costaner, basada en àmbits competencials, però sense donar continuïtat als sistemes naturals del tram final de l'Ebre.

Franja d'acomodació: rebuig amb matisos

Les al·legacions de Territori i Sostenibilitat rebutgen, amb matisos, la proposta d'una franja d'acomodació darrere de la platja com a mecanisme de protecció davant llevantades amb l'adquisició dels terrenys afectats, més de 800 hectàrees. Tot i assumir que no es considera necessària amb caràcter general a tot el Delta en una primera fase, proposen que s'ajusti a les particularitats de cada sector de la costa estudiant prèviament l'abast social i econòmic de la mesura i exhaurint les alternatives. També defensen que s'acabi implementant la guarda costanera a la costa interior de les badies -projecte iniciat fa anys però que ara ha desaparegut del document estatal- per evitar que l'aigua no entri als camps de conreu.

Segons un comunicat del mateix Departament, en la redacció de les al·legacions han participat l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, el Servei del Litoral de la Subdirecció general de Costes i Acció Territorial (Direcció General de Polítiques de Muntanya i del Litoral), la Subdirecció general d’Avaluació Ambiental (Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural), l’Oficina de Medi Ambient dels Serveis Territorials del Departament a les Terres de l’Ebre, Ports de la Generalitat i el parc natural del delta de l’Ebre.

Asseguren, a més, que les aportacions han estat treballades en estreta col·laboració amb els serveis tècnics de la Taula de Consens pel Delta. I s’han realitzat també reunions de treball amb entitats ecologistes. La Generalitat se suma així a les aportacions realitzades per la pròpia Taula, els ajuntaments afectats i les principals entitats i organitzacions del delta.