La Comissió d'Igualtat proposa avançar els horaris laborals i d'oci per conciliar més bé les dues activitats i, de pas, adaptar el nostre horari al d’Europa. No seré jo qui critiqui la mesura, sobretot tenint en compte que l’horari actual es deu a un gest de gràcia d’Espanya cap a Hitler, ja que abans de la Guerra Mundial ja s’utilitzava el fus horari de Greenwich.
El cert és que cal trobar alguna solució per a la conciliació de la vida familiar i laboral, cosa que passa pel fet de concentrar més les hores de treball. De totes formes, crec que no podem perdre la idiosincràsia mediterrània, ja que la nit forma part de les nostres vides i, de fet, molt del turisme ens ve atret per aquest anarquisme en la nostra manera de viure.
Ara bé, si ens hem d’adaptar a Europa, fem-ho en tot. Quan la delegada del govern espanyol a Catalunya –la virreina per a Pilar Rahola- assisteixi en un acte d'homenatge a la Hermandad de Combatientes de la División Azul o un grup d’ultradretà ataqui el centre Blanquerna, aleshores la reacció dels nostres polítics hauria de ser similar a la de Grècia que, com a mínim, han sabut rectificar els seus errors respecte a l’ultradreta. Quan es produeixin terratrèmols a les Terres de l’Ebre a causa –no ho oblidem- d’una decisió política, espero que després la societat no hagi de pagar una indemnització per incompliment de contracte a l’empresa que justament primer ha causat danys socials. Quan un bomber faci un acte per recordar els morts al foc d’Horta, espero que el meu país no el suspengui de sou i feina durant tres mesos...
Per tant, si ens hem d’adaptar a Europa, fem-ho, però en tot. No ens serveix començar la casa per la teulada. Si ens hem de posar a l’hora europea tenim molta feina a fer, ja que primer hem de començar per allò important per a la nostra societat: que ens deixin votar.
