CORoNACIÓ

Venint de córrer des de Castellvell, una de les opcions possibles per retornar al centre de la ciutat és passar pel Parc de Sant Jordi. I així ho vaig fer. En arribar davant de l’antiga Fira, vaig veure algunes màquines que començaven a destruir la plaça Pompeu Fabra. Per un moment, vaig pensar que el PP local estava fent obres d’última hora per oferir realitzar els actes de la coronació de Felip VI a casa nostra.

Crec que amb una fotografia amb el bust de l’antic monarca no en deurien tenir prou, però, és clar, mai uns Borbons acceptarien una ciutat com Reus per fer-hi la coronació. Per això, immediatament després hi vaig caure: les eleccions municipals de l’any vinent. Potser si s’afanyen encara hi arriben a temps i el pàrquing ja està construït i, fins i tot, amb una mica més de sort, els antics Prínceps d’Astúries inauguren les galeries comercials de Metrovacesa.

Sigui com sigui, fer la feina l’últim any de mandat no em sorprèn pas massa, però  el que realment no puc entendre és com al segle XXI es prohibeixin a Madrid les banderes republicanes en el marc de la proclamació de Felip VI, cosa que em recorda molt el que llegim als llibres d’història sobre el franquisme quan es volia donar una imatge determinada a l’exterior, tot i que el poble estigués passant gana.

Cal entendre que en una democràcia real no es pot afavorir institucionalment un ideari polític determinat, ja que la justícia ha de vetllar per la defensa dels drets i llibertats de tots els ciutadans, independentment de la seva ideologia política. Crec que això ho diu la Constitució (article 20).

Finalment, no acabo de comprendre com a l’Estat espanyol encara ara es discuteix sobre el fracàs escolar quan, en canvi,  podem veure amb els nostres ulls com una nena de vuit anys podrà dur a terme les mateixes tasques que fins ara realitzava el seu pare, 38 anys més gran que ella. Per tant, de la CORoNACIÓ de la setmana passada dedueixo que 1) el LAPAO no és llengua oficial d’Espanya, ja que el Rei va finalitzar el seu discurs en castellà, català, euskera i gallec i 2) que tots podem realitzar allò que ens proposem, ja que allà on no arribi el cor hi arribarà la nació. Això sí, per a alguns una nació en singular.