Cançons amb història

Aquest cap de setmana recupero un programa de ràdio de 'Música per a gent exquisida' que vaig fer dedicat a músics i grups pioners del rock a Anglaterra i els Estats Units, des de l'inici del fenomen fins als anys cinquanta i seixanta del segle passat. Aquí en faig una breu selecció.

Començo la tria amb Johnnie Ray, també conegut com "El príncep dels laments". Nascut a Dallas (Texas, EUA), se'l considera un dels precursors del rock-and-roll. Ray fou un autèntic fenomen, un trencacors per al públic. Hi contribuïren les seves cançons melòdiques i una veu molt peculiar, sovint de lament. La cançó "Cry" va ser un dels seus grans èxits.

Continuo amb Pat Boone, un exemple de compositor que en el seu moment oferia un aspecte "decent" i trencava amb la imatge rebel que oferia Elvis Presley. Boone versionava cançons de rhythm-and-blues de músics negres i en canviava les lletres més grolleres per no ferir la sensibilitat d'un públic moralista. Us proposo que n'escolteu "Moody River".

El 1954, Bill Haley va fer més o menys el mateix que Pat Boone: va fer una versió de la cançó "Shake, Rattle and Roll" de Big Turner i va substituir moltes de les lletres més picants que havia escrit el compositor Charles E. Calhoun per a aquesta peça. Aquell mateix any, Haley va fer una altra versió que va obtenir un gran èxit: "Rock Around The Clock". Permeteu-me, però, que us proposi que n'escolteu "Crazy Man Crazy".

Incloc en la selecció Carl Perkins, el pare del rockabilly i creador d'una cançó de llegenda, "Blue Suede Shoes", que després va interpretar Elvis Presley, entre d'altres. Va ser Johnny Cash qui va suggerir a Perkins escriure una cançó sobre sabates que s'inspirés en el nom que un militar va posar a les sabates de l'exèrcit nord-americà mentre Perkins feia el servei militar a Alemanya.

Paral·lelament, a Anglaterra triomfaven artistes com Cliff Richard o Lonnie Donegan, el rei de l'skiffle, un tipus de rock influït pel jazz i el blues que es toca amb una guitarra acústica o un instrument improvisat. Donegan va exercir una influència decisiva en la música britànica, que va renovar introduint-hi dosis de blues. La seva música va inspirar, entre altres autors, John Lennon i Paul McCartney. Escolteu-ne "Rock Island Line". 

En la mateixa línia, a Londres hi havia la banda Vipers Skiffle Group. Tenien un so més aspre que el de Lonnie Donegan, però van deixar empremta en formacions musicals posteriors, fins i tot del moviment punk. Va bé que n'escolteu "Don't You Rock Me Daddy-O".

Afegeixo a la tria el grup anglès Tornados i la seva cançó "Telstar", un gran èxit del 1962 compost pel productor Joe Meek. Un dels membres d'aquesta banda era George Bellamy, pare del líder de Muse, Matheew Bellamy.

Tanco la selecció amb Paul Anka. Quan aquest cantant i actor canadenc tenia 16 anys, va escriure la cançó "Diana" i la va dedicar a una noia més gran que ell, Diana Ayoub, una companya del col·legi que feia de cangur d'una germana petita seva. Anka es va enamorar apassionadament de la noia, cosa que el xicot d'ella no li va perdonar mai. Aquesta és la cançó que trobareu en el vídeo.

Bon cap de setmana!