-
Una imatge de John Ashbery
ElCultural
Encara que no sigui una novetat estricta, val la pena recuperar El alboroto de los pájaros, l'últim llibre que John Ashbery va escriure poc abans de la seva mort l'any 2017, traduït i prologat per Eduardo Iriarte, i que va publicar l'editorial Visor. És una peça important que val la pena recordar. Ashbery, amb 27 llibres de poesia, una novel·la, tres obres de teatre, diverses traduccions i assajos i tota mena de premis com el Pulitzer o el National Book Critics Award for Poetry, és un dels grans poetes contemporanis tot i tenir una poesia dura, críptica i gens amable.
El llibre és una mena d'elegia que, en certa manera, reflecteix i sintetitza un esforç que va posar de manifest durant tota la seva vida, utilitzar els versos per anar reflectint les experiències vitals, mirant de despullar-la de tota mena d'ingerències externes, és a dir experiència pura, despullada, nascuda directament de la percepció o de les pròpies vivències.
Viure, captar, oblidar, recordar-ho de nou i deixar-ne constància gràfica, aquesta seria una aproximació al cicle proposat per Ashbery. El pas del temps, la fugacitat, aquesta sensació de circumferència que sembla tancar-se, però que no ho acaba de fer mai. Eduardo Iriarte construeix una magnífica peça de presentació que permet descobrir claus fantàstiques al voltant del llibre en concret i de la poesia de John Ashbery en general, analitzant la seva personalitat i la manera concreta de percebre i de manifestar la lírica de la paraula.
Un text imprescindible, encara que el mateix Iriarte recomani despullar-se de qualsevol prevenció, oblidar totes les referències i capbussar-se en aquest llibre sense cap límit, sense cap lligam, sense cap idea prèvia i gaudir d'aquesta gran obra de maduresa d'Ashbery.
El llibre és una mena d'elegia que, en certa manera, reflecteix i sintetitza un esforç que va posar de manifest durant tota la seva vida, utilitzar els versos per anar reflectint les experiències vitals, mirant de despullar-la de tota mena d'ingerències externes, és a dir experiència pura, despullada, nascuda directament de la percepció o de les pròpies vivències.
Viure, captar, oblidar, recordar-ho de nou i deixar-ne constància gràfica, aquesta seria una aproximació al cicle proposat per Ashbery. El pas del temps, la fugacitat, aquesta sensació de circumferència que sembla tancar-se, però que no ho acaba de fer mai. Eduardo Iriarte construeix una magnífica peça de presentació que permet descobrir claus fantàstiques al voltant del llibre en concret i de la poesia de John Ashbery en general, analitzant la seva personalitat i la manera concreta de percebre i de manifestar la lírica de la paraula.
Un text imprescindible, encara que el mateix Iriarte recomani despullar-se de qualsevol prevenció, oblidar totes les referències i capbussar-se en aquest llibre sense cap límit, sense cap lligam, sense cap idea prèvia i gaudir d'aquesta gran obra de maduresa d'Ashbery.
Etiquetes:
