-
Carré, amb exemplars del seu primer treball, en una llibreria de Reus
Cedida
“M’he dedicat a l’electrònica industrial, vaig pujar una empresa pròpia, de zero i amb molt d’esforç. A causa d’un accident laboral, sis anys enrere, però, vaig perdre un 90% de la visió i vaig haver de malvendre el negoci, tot adaptant la meva vida a les noves circumstàncies. Em vaig preguntar, llavors, a què volia dedicar-me a partir d’ara. Vaig pensar en una de les meves grans aficions: la de llegir, però, també hi havia la d’escriure; ara era el moment, tenia temps”.
Aquest és el resum que ens fa el lleidatà Jordi Carré i Veciana, per tal d’endinsar-nos en la creativa empresa que va posar en marxa a l’hora de redactar el seu primer llibre, el qual du per títol Diari d’un notari de Reus (2020, Terra Ignota Ediciones). Per a ell, elaborar-lo ha suposat “trencar barreres” i, sobretot, “m’he realitzat”, reconeix.
I és que hi tracta una gran varietat de temes en el marc d’una història de ficció amb referències històriques contrastades al volum, com ara la criminalització de l’homosexualitat, el suïcidi i el fratricidi, la corrupció religiosa, baralles familiars (motivades amb el rerefons de les guerres Carlines i Isabelines) i la pederàstia, entre altes. “L’ONCE Lleida em va donar molt de suport, així com la família i els amics per tirar endavant el projecte. He d’esmentar, sobretot, a qui em va esperonar per fer el gran pas: el psicòleg Rafael Pallero Gonzàlez. Em va aconsellar que escrivís, com una pràctica que m’ajudaria a expiar els meus dimonis. Puc dir que escriure m’ha donat la vida, he descobert una vocació de la qual n’estic aprenent moltíssim”, continua.
Entre documents antics i revisió d’hemeroteca
Els inicis de la confecció del llibre van començar amb molta recerca. Carré va passar-se quatre anys i escaig entre documents antics i revisant hemeroteca a Barcelona. “Escanejava els documents i, tot seguit, escoltava el seu contingut. Vaig haver de prendre moltes notes, per tal d’extreure tot allò que m’interessava i volia incloure al llibre com a context”, afegeix. De fet, va aprendre a fer anar el teclat pel tacte i va fer anar programes que augmentaven les paraules.
Per sort, diu, té una gran memòria, qualitat que li ve de família. “Un dels trets que més m’interessa, a l’hora d’escriure, són els costums socials d’època i a Diari d’un notari de Reus parlo dels costums de la Catalunya del segle XVIII i el primer terç del segle XIX”, esmenta. Ara bé, per què un notari de Reus? “El nom del notari, Joan Basté i Forcades, és fictici, però està basat en un personatge real”, apunta. Més enllà del Reus, París, Londres, Carré també aprofundeix, per exemple, en parlar com era la Diada de Sant Pere i les festes de Misericòrdia el 1833 o la Setmana Santa de 1834 a la capital del Baix Camp i, d’altra banda, reconeix que té certs lligams amb Reus.
Ens ho detalla tot seguit: “Reus va ser una ciutat molt important en matèria comercial i en l’elaboració d’aiguardent, com és sabut. Però a tall d’anècdota, tinc una part força connectada amb Reus, per família. La meva àvia materna era filla de l’Aleixar, que està tocant a Reus i, amb el temps, va anar-se-n'hi a viure”. A propòsit d’això, també explica una història curiosa que ha volgut connectar al llibre. “Les tietes de la meva àvia van heretar diners del besavi, un indià de Cuba que havia fet fortuna i, a més, és un personatge del llibre. Aquestes hereves, però, no van voler repartir la seva riquesa i ho van donar tot a l’Església, a la qual jo critico al llibre”, assenyala per un altre costat.
Crítica social de l’abans i l’ara
Si una característica es fa palesa a la creació de Carré és la crítica social, explica com l’abans i l’ara no es troben tan lluny com ho podria semblar. Relata problemàtiques de l’època, sí, però “són més actuals que mai, sembla que no haguem après res”, rebla. Posa per cas la violència masclista, exposada també al seu relat. En aquest sentit, un dels temes que posa en relleu, també, és la malaltia que se li atribuïa a les dones “modernes” que patien depressió: la histèria. “En dedico un capítol a parlar-ne. A les dones se les feia patir i se les tractava de forma inhumana, fa vergonya.
De fet, és el que li passa al personatge d’Alícia, a la qual atribueixen ansietat, malenconia i fatiga, intent de suïcidi inclòs. Els metges diuen que no té cura i l’única solució possible deixa a un servidor, amb les mans al cap. També (com faig sovint al llibre) aporto tot un seguit d’anotacions a peu de pàgina, per tal d’aportar informació útil que he trobat fent investigació”, exposa.
Com dèiem, n’ha après molt, en el seu procés de recerca, i aborda una temporalitat en què es funden les colònies tèxtils i quines són les condicions laborals a les fàbriques, en plena prerevolució industrial.
Contraure tuberculosi per amor
Un altre tret curiós destacat per l’autor és que hi havia tendències socials amb les quals combregaven moltes parelles. “La infecció pulmonar per excel·lència, en l’època que abordo, era la tuberculosi. Doncs bé, hi havia parelles que, per tal de demostrar-se el seu amor contreien la malaltia expressament”, concreta. Fa, també, una picada d’ullet a la tradició familiar dedicada a la pagesia: “També parlo de quan van començar la plantació de les oliveres a les Garrigues”.
Preguntat per si va patir en treure el llibre en un temps tan incert com que el que ha propiciat l’arribada de la Covid-19, Carré respon, franc, que “en cap moment vaig patir per això”. És més, ens avança que ja en prepara una continuació, de la història. “Serà una trilogia”, diu per sorpresa.
Ara mateix, es troba en fase de recerca, una de les fases amb les quals ell s’ho passa d’allò més bé. El llibre és, a més, bilingüe, hi surten tan frases en castellà com en català, segons qui sigui l’emissor.
Aquest és el resum que ens fa el lleidatà Jordi Carré i Veciana, per tal d’endinsar-nos en la creativa empresa que va posar en marxa a l’hora de redactar el seu primer llibre, el qual du per títol Diari d’un notari de Reus (2020, Terra Ignota Ediciones). Per a ell, elaborar-lo ha suposat “trencar barreres” i, sobretot, “m’he realitzat”, reconeix.
I és que hi tracta una gran varietat de temes en el marc d’una història de ficció amb referències històriques contrastades al volum, com ara la criminalització de l’homosexualitat, el suïcidi i el fratricidi, la corrupció religiosa, baralles familiars (motivades amb el rerefons de les guerres Carlines i Isabelines) i la pederàstia, entre altes. “L’ONCE Lleida em va donar molt de suport, així com la família i els amics per tirar endavant el projecte. He d’esmentar, sobretot, a qui em va esperonar per fer el gran pas: el psicòleg Rafael Pallero Gonzàlez. Em va aconsellar que escrivís, com una pràctica que m’ajudaria a expiar els meus dimonis. Puc dir que escriure m’ha donat la vida, he descobert una vocació de la qual n’estic aprenent moltíssim”, continua.
Entre documents antics i revisió d’hemeroteca
Els inicis de la confecció del llibre van començar amb molta recerca. Carré va passar-se quatre anys i escaig entre documents antics i revisant hemeroteca a Barcelona. “Escanejava els documents i, tot seguit, escoltava el seu contingut. Vaig haver de prendre moltes notes, per tal d’extreure tot allò que m’interessava i volia incloure al llibre com a context”, afegeix. De fet, va aprendre a fer anar el teclat pel tacte i va fer anar programes que augmentaven les paraules.
Per sort, diu, té una gran memòria, qualitat que li ve de família. “Un dels trets que més m’interessa, a l’hora d’escriure, són els costums socials d’època i a Diari d’un notari de Reus parlo dels costums de la Catalunya del segle XVIII i el primer terç del segle XIX”, esmenta. Ara bé, per què un notari de Reus? “El nom del notari, Joan Basté i Forcades, és fictici, però està basat en un personatge real”, apunta. Més enllà del Reus, París, Londres, Carré també aprofundeix, per exemple, en parlar com era la Diada de Sant Pere i les festes de Misericòrdia el 1833 o la Setmana Santa de 1834 a la capital del Baix Camp i, d’altra banda, reconeix que té certs lligams amb Reus.
Ens ho detalla tot seguit: “Reus va ser una ciutat molt important en matèria comercial i en l’elaboració d’aiguardent, com és sabut. Però a tall d’anècdota, tinc una part força connectada amb Reus, per família. La meva àvia materna era filla de l’Aleixar, que està tocant a Reus i, amb el temps, va anar-se-n'hi a viure”. A propòsit d’això, també explica una història curiosa que ha volgut connectar al llibre. “Les tietes de la meva àvia van heretar diners del besavi, un indià de Cuba que havia fet fortuna i, a més, és un personatge del llibre. Aquestes hereves, però, no van voler repartir la seva riquesa i ho van donar tot a l’Església, a la qual jo critico al llibre”, assenyala per un altre costat.
Crítica social de l’abans i l’ara
Si una característica es fa palesa a la creació de Carré és la crítica social, explica com l’abans i l’ara no es troben tan lluny com ho podria semblar. Relata problemàtiques de l’època, sí, però “són més actuals que mai, sembla que no haguem après res”, rebla. Posa per cas la violència masclista, exposada també al seu relat. En aquest sentit, un dels temes que posa en relleu, també, és la malaltia que se li atribuïa a les dones “modernes” que patien depressió: la histèria. “En dedico un capítol a parlar-ne. A les dones se les feia patir i se les tractava de forma inhumana, fa vergonya.
De fet, és el que li passa al personatge d’Alícia, a la qual atribueixen ansietat, malenconia i fatiga, intent de suïcidi inclòs. Els metges diuen que no té cura i l’única solució possible deixa a un servidor, amb les mans al cap. També (com faig sovint al llibre) aporto tot un seguit d’anotacions a peu de pàgina, per tal d’aportar informació útil que he trobat fent investigació”, exposa.
Com dèiem, n’ha après molt, en el seu procés de recerca, i aborda una temporalitat en què es funden les colònies tèxtils i quines són les condicions laborals a les fàbriques, en plena prerevolució industrial.
Contraure tuberculosi per amor
Un altre tret curiós destacat per l’autor és que hi havia tendències socials amb les quals combregaven moltes parelles. “La infecció pulmonar per excel·lència, en l’època que abordo, era la tuberculosi. Doncs bé, hi havia parelles que, per tal de demostrar-se el seu amor contreien la malaltia expressament”, concreta. Fa, també, una picada d’ullet a la tradició familiar dedicada a la pagesia: “També parlo de quan van començar la plantació de les oliveres a les Garrigues”.
Preguntat per si va patir en treure el llibre en un temps tan incert com que el que ha propiciat l’arribada de la Covid-19, Carré respon, franc, que “en cap moment vaig patir per això”. És més, ens avança que ja en prepara una continuació, de la història. “Serà una trilogia”, diu per sorpresa.
Ara mateix, es troba en fase de recerca, una de les fases amb les quals ell s’ho passa d’allò més bé. El llibre és, a més, bilingüe, hi surten tan frases en castellà com en català, segons qui sigui l’emissor.
Etiquetes:
