Josep Maria Gort presenta set obres noves en la seva exposició al Pallol

El pintor Josep Maria Gort (Reus, 1942) exposa aquest Nadal al passeig comercial El Pallol de Reus. L'artista, reconegut per la singularitat i la qualitat de la seva obra, que els experts classifiquen entre el surrealisme i el realisme màgic, mostra algunes de les seves creacions, bona part de les quals serà el primer cop que s'exposen públicament. M'he apropat al lloc on exposa i he constatat que parlar amb ell de pintura o de qualsevol cosa és un plaer.

L'exposició, que va obrir portes el 26 de novembre i que romandrà oberta fins al 6 de gener, respon a una invitació que el centre El Pallol li va fer coincidint amb les festes de Nadal i que l'artista ha decidit acceptar. Tenia unes quantes obres noves i la covid li havia impedit mostrar-les fins ara. Tanmateix, Gort ha aprofitat molt bé el període de pandèmia per treballar. "He pintat més durant la pandèmia que quan no hi era", confessa.

Com a novetats, a l'exposició trobem Tribut a Van Eyck, una reinterpretació feta per Gort d'El matrimoni Arnolfini, obra d'aquest pintor belga; Lempickada, un homenatge a la pintora polonesa Tamara de Lempicka; La musa treu el cap, un joc de moviment en què apareixen molts artistes que li agraden, com ara Van Gogh o Dalí, i que també recull una amplitud d'estils de la pintura; la reproducció que ha fet de Melangia, d'Albrecht Dürer, de la qual el pintor alemany va fer un gravat sobre ferro i que el reusenc ha plasmat amb oli sobre fusta; una creació de l'any passat, anomenada El dissident, amb la qual l'autor proposa jugar amb l'espectador perquè el reconegui entre les persones pintades al quadre; Carrer de Sowa, inspirat en una obra d'aquest pintor alemany, i, finalment, Cal Navàs, en què mostra la casa completa, amb la torre i tot, però des del punt de vista surrealista del pintor.

Quan li pregunto el perquè de la seva revisió dels clàssics, em respon que és per "diverses raons". Destaca el seu interès d'emular els originals ―defugint de fer-ne còpies, naturalment―, incorporar-hi els seus elements i crear-ne la seva pròpia interpretació per tal d'obtenir una nova realitat. El simbolisme és un dels seus recursos omnipresents. "Sempre busco que hi hagi un motiu, una interpretació, uns valors". Les imatges de cubs o ous gairebé sempre són presents en les seves obres, uns símbols que representen la perfecció i la vida, respectivament, sense oblidar les seves referències a Reus, ciutat amb la qual se sent plenament identificat.

L'exposició també inclou obres més antigues, com el quadre Carrer de Balthus, un homenatge que va fer fa anys a aquest pintor francès. M'ensenya l'obra mentre conversem i li pregunto si la mostra permet observar la seva evolució com a pintor. "Quan començava a pintar feia provatures i aplicava diferents tècniques, però en pic vaig centrar-me en el meu estil, només he treballat per perfeccionar-lo i aconseguir uns efectes amb què estigui a gust", em respon. Efectes d'un món oníric i imaginari, pròxim i alhora remot, acollidor però al mateix temps misteriós, com si ell no volgués revelar-ho tot.

Tanco l'entrevista confessant-li que admiro el seu treball i com el gestiona. Gort és un pintor minuciós, de producció lenta, un virtuós que ha exposat en sales dels Estats Units i d'Europa, però que s'ho pren amb una senzillesa humana que encara el fa més gran. Res d'ostentació. "Jo dono més importància a fer les coses ben fetes. He estat més de sis mesos treballant un munt d'hores cada dia, i quan una cosa no em sortia la tornava a repetir. Buscava fins a trobar l'efecte, la textura, el moviment o el color". Resposta Gort en estat pur.