Les colles castelleres han endegat els últims temps plans de prevenció i actuació per initentar blindar-se contra les agressions masclistes. De fet, des de la mateixa Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) van impulsar fa quasi dos anys una comissió per agrupar iniciatives que algunes colles havien començat per separat i que servia com a punt de partida per a les que s'ho plantejaven. Actualment ja són 23 les agrupacions que formen part de la comissió, la més nombrosa de les diverses que té la Coordinadora. Els Castellers de Vilafranca, el Xiquets de Tarragona, els Minyons o la Vella de Valls hi treballen des de fa un temps i colles universitàries com els Ganàpies de la UAB van ser pioneres. Totes constaten a l'ACN que l'existència de protocols d'actuació han generat un canvi positiu en les dinàmiques dels grups.
La vicepresidenta de la CCCC i responsable de la comissió d'equitat, Inés Solé, explica que un dels objectius del grup de treball és tenir totes les eines necessàries per solucionar situacions d'aquest tipus, en cas que es produeixin en l'entorn casteller. "S'ha de treballar contra el racisme, l'homofòbia o situacions de gènere. Els castells són una activitat molt peculiar, on hi ha un contacte físic que mai ha suposat un problema, però les colles són un reflex de la societat", i dels seus problemes, explica.
Els Xiquets de Tarragona, entre els pioners
Una de les colles pioneres en impulsar una Comissió d'Igualtat pròpia és la dels Xiquets de Tarragona, de la qual també forma part Solé. La van crear fa un parell d'anys un grup de castelleres per tractar agressions que es poden donar en l'àmbit casteller i va ser aprovada per la junta directiva de l'entitat. A principis d'aquesta temporada la van presentar a la resta de la colla i van informar de la seva feina.
Un dels elements que han desenvolupat és un protocol, que contempla diferents vies d'actuació en cas que es produeixi una situació indesitjada. "L'objectiu del protocol és la prevenció, i entén com a agressió el fet que una persona se senti agredida, ja sigui per insults o mirades. No cal que hi hagi un contacte físic i no ha de ser només envers la dona. També pot ser per actituds racistes o contra LGTBI", assenyala Aitana de la Varga, membre de la Comissió d'Igualtat i de la junta directiva dels matalassers.
Per fer més evident la seva presència entre els membres de la colla, des d'enguany llueixen un braçalet lila als assajos, actuacions i en les activitats d'oci en les quals també es puguin produir agressions d'aquestes característiques. A banda, han posat en servei un número de telèfon per tal que es puguin denunciar accions de manera més confidencial. "La persona agredida pot posar-se en contacte amb nosaltres, però també pot ser una tercera persona la que denunciï, o algun company de la víctima pot venir a informar-nos", detalla Irene Llatse, membre de la Comissió d'Igualtat. Llatse apunta que fins ara el telèfon no ha rebut cap missatge, però reconeix que hi ha hagut persones que les han contactat després d'haver-se sentit agredides.
En cas que s'hagi pogut identificar la persona agressora, els membres de la comissió valoren si és adient anar-hi a parlar per solucionar el problema des de la mediació. De tota manera, "en última instància es pot parlar amb la policia", assenyala De la Varga, ja que l'autor dels fets pot no ser un integrant de la colla. En cas que ho fos, la junta directiva té la potestat de sancionar-lo, o expulsar-lo.
La Colla Vella dels Xiquets de Valls, en fase de diagnosi
En la mateixa línia que els Xiquets de Tarragona està treballant la Colla Vella dels Xiquets de Valls. En el seu cas han posat en marxa un grup de treball, que neix a través de la comissió de la CCCC. L'han impulsat un parell de noies de la colla, preocupades per la possibilitat que hi haguessin situacions d'aquest tipus dins l'entitat. Una d'elles és Marta Linares, que afirma que la feina feta fins ara els ha servit "per remoure experiències" i unir-se.
Linares reflexiona que les dones són minoria a la Vella i s'han adonat que en ocasions "quan es queden embarassades costa molt que tornin a la colla". La presència femenina, de fet, és més reduïda a partir dels 30 anys que no pas en franges d'edat inferiors. La creadora del grup de treball assenyala que a partir de la feina que han desenvolupat en els darrers mesos han aconseguit que s'hagi equilibrat la presència de dones en diferents posicions dels castells, fet que els permet tenir "més oportunitats". "Cal fer entendre al gruix de la colla, que tenen més edat, que no és un atac als homes, sinó que el què es pretén és conviure en igualtat de condicions", especifica.
Amb tot, encara es troben en una fase de diagnosi, de "veure la salut de la colla en perspectiva de gènere i recollir experiències de tothom". "Cal veure com som, i a partir d'aquí crear plans d'actuació, protocols per casos d'agressions i fer un pla d'igualtat, com en la majoria d'empreses grans", raona Linares. Des de la CCCC, precisament, acompanyen les colles en aquesta línia. Solé es felicita pel fet que totes les entitats "sempre han respost amb molta contundència" davant d'actituds sexistes, homòfobes o racistes, i que la feina de les diferents comissions de les entitats "ha enriquit tothom".
Els Minyons de Terrassa: "Ens hem adormit en aquest tema"
Els Minyons de Terrassa és una de les colles que des de fa un any està treballant per crear un pla de gènere per eradicar conductes sexistes al pati i a les places. El seu director, Jesús Rodríguez, reconeix que una colla com la de Terrassa que va ser pionera en la incorporació plena de la dona als castells, s'ha "adormit" una mica a l'hora de treballar per tenir una colla "on tothom s'hi senti bé".
Precisament aquest cap de setmana, s'ha fet públic que dues de la desena de víctimes del professor de gralla del Vallès tocaven amb els Minyons de Terrassa i eren menors d'edat quan presumptament van patir abusos sexuals entre el 2007 i el 2008.
Rodríguez, va explicar a l'ACN que van tenir coneixement del cas en obrir-se la investigació policial, ja que en el seu moment no van detectar res i que ja s'han posat a disposició de les advocades que porten els casos i dels Mossos d'Esquadra.
Jesús Rodríguez va reconèixer que no van detectar cap conducta fora de lloc en el seu moment i ho atribueix a la manca d'un protocol de gènere. "Ens hem adormit en aquest tema. És un problema i no ens n'hem d'amagar", va afegir.
En la mateixa línia, Marina Prió, tresorera de l'entitat, explica que després d'un primer intent "que no va acabar de funcionar", fa uns quatre mesos que van constituir una Comissió d'Igualtat formada per quatre membres de la junta amb l'objectiu de començar a modificar "conductes molt arrelades" a la colla. Una feina, reconeix, que no és fàcil perquè, com passa a la societat, sempre és difícil eradicar maneres de fer que comporten "tocar privilegis dels altres". "Hem començat amb poca gent a la comissió, però esperem que l'any vinent es pugui començar a sumar gent de la colla", assenyala.
Prió destaca que el pla d'igualtat, que han hagut d'externalitzar en una empresa especialitzada que també treballa amb altres colles castelleres, incidirà en canviar aspectes que poden semblar menors com la manera de parlar dins la colla o la manera de "tocar" als entrenaments i a plaça que poden ajudar a que "totes estiguem còmodes". La comissió també tractarà qüestions com que les dones puguin contribuir a la part tècnica de manera paritària o que fins i tot puguin ser caps de colla.
Malgrat les dificultats i de començar "tard", el president dels Minyons està convençut que el camí iniciat per tenir un protocol de gènere "potent" no té marxa enrere perquè tenen el "convenciment i la determinació de fer-ho". Aquí, destaca que el món casteller "té uns valors brutals" i que cal treballar perquè tothom s'hi senti plenament a gust.
L'experiència dels Verds
La Júlia Pujol, membre de la comissió feminista dels Castellers de Vilafranca explica que aquest grup té al funció de conscienciar la resta de membres de la colla de les possibles agressions masclistes o sexistes que hi puguin haver en el dia a dia, tant en els assajos com en les diades o en els actes socials que fa la colla al seu local, Cal Figarot. Els de Vilafranca tenen unes persones de referència que fan la funció de punt lila. Aquestes persones, quan han rebut l'avís, "van a buscar la víctima, la calmen i li expliquen què fer". Aquest mateix grup és qui s'encarrega després anar a buscar l'agressor i "avisar-lo de que ha comès una agressió i se'l convida a marxar o, si el cas és molt greu, avisar a la policia", diu.
Aquesta comissió ha hagut d'actuar en una diada, on una castellera va patir un tocament no desitjat, es va identificar l'agressor i es va posar en coneixement de tothom. També van haver d'aplicar el protocol en un acte social que feien els castellers de Vilafranca al seu local social.
Sobre els treballs de conscienciació amb la resta de castellers, la comissió s'encarrega d'organitzar durant la temporada tallers i xerrades per explicar diferents situacions. Per exemple, el Verds, abans de la seva diada per excel·lència, Sant Fèlix, van convidar a castelleres de les colles que actuaven el 30 d'agost a Vilafranca per que expliquessin la seva experiència personal dins del món casteller. Un món casteller que la Júlia creu que, mica en mica, es van conscienciant d'aquest comportaments, però "tot té un curs". La Júlia comenta que, des de la introducció de la dona en els castells, "s'ha vist més que mai que no estem en una societat igualitària".
La comissió es va impulsar fa dos anys i no forma part de la junta, però sí que està dins de l'àrea social de la colla. Tot i això, la Júlia explica que consulten puntualment als responsables de la junta les accions que fan com a comissió.
Els Ganàpies de la UAB, pioners en l'aplicació d'una guia
Els Ganàpies de la UAB són la colla castellera universitària més antiga, fundada el 1994, i també ha estat pionera en l'aprovació i aplicació d'una guia d'actuació davant les violències sexistes. De fet, el protocol ha pogut servir d'impuls a altres colles castelleres, tant universitàries com tradicionals. El fet de ser una colla universitària fa que els seus 250 membres siguin d'edat, estrat social i educació similar, i també que hi hagi un major percentatge de dones, fins el 50% aproximadament, que en les colles ordinàries. Això també ha facilitat una major conscienciació, que en algunes colles castelleres tradicionals encara ha rebut certa reticència.
Les copresidentes Clara Casanovas Marcet i Maria Alonso Castillo, i una responsable de la comissió de gènere, Marta Alcaraz i Costa, expliquen a l'ACN que tres noies acabades d'incorporar a la colla el curs 2016-2017 van crear informalment una comissió de gènere i van detectar certes "problemàtiques" en aquest àmbit. Van parlar amb el president i després amb l'Observatori per a la Igualtat de la UAB, que va decidir fer un protocol que totes les associacions de la universitat poguessin adoptar.
El curs següent l'Observatori va analitzar el cas concret de la colla castellera amb diversos qüestionaris als nois i les noies per tal d'adaptar el protocol a la seva realitat. Ja aquell curs es va crear el punt lila per atendre les víctimes en el lloc i moment dels fets durant diades, actuacions i festes. Però les noies que atenien les víctimes no sabien com actuar davant de certes situacions, ja que no tenien un protocol concret. Finalment es va tancar el document a les acaballes d'aquell curs 2017-2018 i el setembre del 2018 ja es va aprovar, cosa que va permetre que la comissió de gènere es formalitzés i passés a formar part de la junta directiva de la colla castellera.
La guia de la colla té una part preventiva, que consisteix en formació i l'adopció de mesures per fomentar la igualtat de gènere per no reproduir els rols de gènere tradicionals. Així, és obligatòria la presència mínima d'un 40% de cada sexe a tots els òrgans i grups dels Ganàpies, l'ús de llenguatge inclusiu, que la música i els cartells no siguin sexistes, que les festes que organitzin siguin còmodes per a tothom, que els nois no s'encarreguin sempre de les feines pesades i les noies de les feines "de formigueta", o que en els discursos públics també parlin les noies per fer-les més "visibles".
Pel que fa a la part d'actuació, la guia preveu tres tipus de resposta segons la gravetat dels fets denunciats i tot i que és la comissió de gènere qui atén cada cas, tota la colla n'assumeix la decisió, perquè "és tota la colla que no vol que aquestes violències es reprodueixin dins de la colla". La resposta A és una "conversa d'avís" on es comunica a l'agressor quin tipus de violència ha exercit perquè en sigui conscient, no la repeteixi i pugui millorar. La resposta B suposa la retirada de privilegis durant un any natural, com no poder assistir a cap esdeveniment de la colla, com assajos, actuacions o festes on hi hagi Ganàpies convidats, ni tenir camisa o coses similars. La resposta C, seria igual que la B, però amb expulsió definitiva.
Totes aquestes respostes no es fan públiques excepte que la persona agredida ho vulgui, perquè "la base principal de la guia de Ganàpies parteix de la comoditat de la persona agredida: si la persona agredida ho vol portar amb total privacitat i anonimat, hi ha molt poques persones necessàries per fer efectiva l'expulsió, que seran coneixedores del fet, però no es comunicarà a la colla en general".
Tres anys després de començar a treballar la qüestió i un any després que entrés en funcionament el protocol, ja s'han notat els canvis i les castelleres que entren noves a la colla ja no se senten tant "sexualitzades" com se sentien les noies noves fa uns anys.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics