-
Niedziela Raluy conversa amb Reusdigital.cat
Joel Medina
Fins al dia 23 d’octubre, el Circ Raluy Legacy s’establirà a la ciutat. I ho farà per presentar el seu nou xou. Una mescla d’ambició, espectacle i majestuositat. Afirmen que és un dels treballs més atrevits que han elaborat en tota la seva història i que, de moment, la rebuda està sent com l’espectacle, molt especial.
Parlem amb Niedziela Raluy, una de les artistes de la cinquena generació de família, que continua engrandint un llegat prodigiós.
- "In art we trust!", un xou, un espectacle totalment renovat. Com s’ha gestat tot plegat?
- La idea va sorgir abans de la Covid-19, però va haver-se d’aturar, ja que els artistes internacionals no es podien desplaçar. Tampoc es podien enllestir tots els preparatius necessaris i, per tant, no va ser possible que es dugués a terme, però fa tres o quatre anys que ho vam estructurar tot. Sabíem quins artistes volíem, els efectes, la música, les coreografies…
- No obstant aquest imprevist, no us vau aturar.
- No, vam crear el Todo Lo(cura), un xou molt més íntim, més petitó. En un format diferent, a causa de la pandèmia.
- I ara, per fi, podeu representar "In art we trust". Com va ser l’estrena?
- Nosaltres sempre fem un mes d’aturada per vacances a Montornès del Vallès. I, després, destinem gairebé quatre setmanes més al procés d’assaig. Llavors, fem una petita estrena a Montornès per veure què opina la gent, i si hi ha bon feedback, marxem de gira, si no, assagem més. I la veritat és que la resposta va ser positiva.
- M'imagino que la preparació ha de ser difícil.
- Ho és. Són assajos de vuit, nou o 10 hores amb tot l’equip, que som 25 artistes. És un espectacle pensat al mil·límetre perquè fa molt de temps que el tenim al cap.
- Quines són les sensacions, de moment?
- Genials. Portem ja quatre mesos representant aquest xou. Hem fet una gira per la costa catalana durant l'estiu, i estem molt contents amb la rebuda. La gent està reaccionant molt bé.
- És a dir, que és un xou que agrada.
- Sí, agrada i molt, és molt gran i molt extravagant. Hi ha una gran quantitat d’efectes especials, els números són més ambiciosos, més heavy. I es nota que el públic té ganes de gaudir i veure espectacles com aquest després dels anys que hem passat.
- Seran unes actuacions especials també perquè us retrobareu a Reus amb qui vau compartir el confinament per la pandèmia. Sentiu el caliu de la gent?
- Ens sentim com a casa, aquí ens vam passar gairebé cinc mesos essent com uns veïns més del parc Sant Jordi. Vam convertir la carpa en un taller de confecció de mascaretes, vam realitzar les funcions solidàries a YouTube, i això la gent ho va agrair moltíssim. Han vingut veïns a portar-nos cosetes i a donar-nos records. Certament, hi ha una previsió d’assistència molt bona. Crec que agradarà moltíssim.
- Nervis?
- Sempre hi ha nervis de veure com reaccionarà tothom. Però portem diverses ciutats on hem hagut d’allargar la nostra estança. A Calafell, per exemple, i a Gavà també. Vam haver d’estar-nos-hi més dies perquè la gent encara volia venir a veure'ns. Venim amb nervis, però amb la tranquil·litat que fins ara ha anat molt bé.
- Quin tipus de números es trobarà el públic?
- Sobretot, actuacions grans i ambicioses. Hem posat tota la carn a la graella, i portem números que només es poden veure a grans escenaris i els hem adaptat al circ, com per exemple la roda de la mort, una actuació que normalment es fa en espais més amplis, però al Circ Raluy Legacy comptem amb dos artistes colombians que l’han adaptada. És un número on la gent pateix perquè és que estan jugant amb la seva vida.
- I vosaltres, què sentiu quan esteu fent aquestes "performances" davant de tanta gent?
- Intentem concentrar-nos moltíssim. Gaudim molt, però depèn en quin moment et trobes, és necessària una concentració altíssima i, en conseqüència, hem d’oblidar-nos de tot allò que hi ha arreu, cosa que no és fàcil. Però s’ha de fer, ja que qualsevol errada, ni que sigui petita, pot tenir conseqüències. Per tant, la clau és intentar minimitzar riscos durant les dues hores que dura l’espectacle.
- Un espectacle en què debuten els artistes més joves de la família, oi?
- Sí, el Benicio i la Charmelle, amb 13 i 14 anys respectivament, fan un número de trapezi que han estrenat enguany. Fa temps que feien petites aparicions a la pista, però ara tenen, per primer cop, un número exclusiu. Estan molt contents, i a la gent li agrada molt veure gent jove duent a terme actuacions tan originals.
- Tota la representació està dedicada a Luis Raluy, en un gest molt especial i emotiu.
- Sí, ell va formar part de la tercera generació de la família Raluy, i jo soc de la cinquena. Ens va deixar el desembre passat, i coneixia tot el que ara estrenem, ens va donar molts consells perquè ell és la nostra referència. I tot això va per ell.
Parlem amb Niedziela Raluy, una de les artistes de la cinquena generació de família, que continua engrandint un llegat prodigiós.
- "In art we trust!", un xou, un espectacle totalment renovat. Com s’ha gestat tot plegat?
- La idea va sorgir abans de la Covid-19, però va haver-se d’aturar, ja que els artistes internacionals no es podien desplaçar. Tampoc es podien enllestir tots els preparatius necessaris i, per tant, no va ser possible que es dugués a terme, però fa tres o quatre anys que ho vam estructurar tot. Sabíem quins artistes volíem, els efectes, la música, les coreografies…
- No obstant aquest imprevist, no us vau aturar.
- No, vam crear el Todo Lo(cura), un xou molt més íntim, més petitó. En un format diferent, a causa de la pandèmia.
- I ara, per fi, podeu representar "In art we trust". Com va ser l’estrena?
- Nosaltres sempre fem un mes d’aturada per vacances a Montornès del Vallès. I, després, destinem gairebé quatre setmanes més al procés d’assaig. Llavors, fem una petita estrena a Montornès per veure què opina la gent, i si hi ha bon feedback, marxem de gira, si no, assagem més. I la veritat és que la resposta va ser positiva.
- M'imagino que la preparació ha de ser difícil.
- Ho és. Són assajos de vuit, nou o 10 hores amb tot l’equip, que som 25 artistes. És un espectacle pensat al mil·límetre perquè fa molt de temps que el tenim al cap.
- Quines són les sensacions, de moment?
- Genials. Portem ja quatre mesos representant aquest xou. Hem fet una gira per la costa catalana durant l'estiu, i estem molt contents amb la rebuda. La gent està reaccionant molt bé.
- És a dir, que és un xou que agrada.
- Sí, agrada i molt, és molt gran i molt extravagant. Hi ha una gran quantitat d’efectes especials, els números són més ambiciosos, més heavy. I es nota que el públic té ganes de gaudir i veure espectacles com aquest després dels anys que hem passat.
- Seran unes actuacions especials també perquè us retrobareu a Reus amb qui vau compartir el confinament per la pandèmia. Sentiu el caliu de la gent?
- Ens sentim com a casa, aquí ens vam passar gairebé cinc mesos essent com uns veïns més del parc Sant Jordi. Vam convertir la carpa en un taller de confecció de mascaretes, vam realitzar les funcions solidàries a YouTube, i això la gent ho va agrair moltíssim. Han vingut veïns a portar-nos cosetes i a donar-nos records. Certament, hi ha una previsió d’assistència molt bona. Crec que agradarà moltíssim.
- Nervis?
- Sempre hi ha nervis de veure com reaccionarà tothom. Però portem diverses ciutats on hem hagut d’allargar la nostra estança. A Calafell, per exemple, i a Gavà també. Vam haver d’estar-nos-hi més dies perquè la gent encara volia venir a veure'ns. Venim amb nervis, però amb la tranquil·litat que fins ara ha anat molt bé.
- Quin tipus de números es trobarà el públic?
- Sobretot, actuacions grans i ambicioses. Hem posat tota la carn a la graella, i portem números que només es poden veure a grans escenaris i els hem adaptat al circ, com per exemple la roda de la mort, una actuació que normalment es fa en espais més amplis, però al Circ Raluy Legacy comptem amb dos artistes colombians que l’han adaptada. És un número on la gent pateix perquè és que estan jugant amb la seva vida.
- I vosaltres, què sentiu quan esteu fent aquestes "performances" davant de tanta gent?
- Intentem concentrar-nos moltíssim. Gaudim molt, però depèn en quin moment et trobes, és necessària una concentració altíssima i, en conseqüència, hem d’oblidar-nos de tot allò que hi ha arreu, cosa que no és fàcil. Però s’ha de fer, ja que qualsevol errada, ni que sigui petita, pot tenir conseqüències. Per tant, la clau és intentar minimitzar riscos durant les dues hores que dura l’espectacle.
La carpa de la companyia és al parc Sant Jordi Foto: Joel Medina
- Un espectacle en què debuten els artistes més joves de la família, oi?
- Sí, el Benicio i la Charmelle, amb 13 i 14 anys respectivament, fan un número de trapezi que han estrenat enguany. Fa temps que feien petites aparicions a la pista, però ara tenen, per primer cop, un número exclusiu. Estan molt contents, i a la gent li agrada molt veure gent jove duent a terme actuacions tan originals.
- Tota la representació està dedicada a Luis Raluy, en un gest molt especial i emotiu.
- Sí, ell va formar part de la tercera generació de la família Raluy, i jo soc de la cinquena. Ens va deixar el desembre passat, i coneixia tot el que ara estrenem, ens va donar molts consells perquè ell és la nostra referència. I tot això va per ell.
Etiquetes:
