-
L'artista Jordi Llort-Figuerola amb els vestits del seu alter ego, el superheroi Plastic Hunter, a l'exposició Distopies del plàstic.
Eloi Tost/ACN
Pèl·lets, taps d'ampolles, trossos de plàstic, fragments de porexpan, ninots d'un futbolí o fins i tot pots de vacunes i xeringues de fa dècades. Són alguns dels residus que Jordi Llort-Figuerola ha trobat al litoral de Tarragona, des de la platja dels Muntanyans de Torredembarra fins a la platja de la Pineda de Vila-seca, i que ha transformat en peces d'art.
Un conjunt de peces que engloben diferents disciplines i que volen donar una segona vida a uns materials contaminants que malmeten el medi ambient. La mostra Distopies del plàstic es pot veure al Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI) del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona fins el 28 de febrer.
Des de fa quatre anys que Llort-Figuerola impulsa i participa en accions de neteja de les platges. Durant aquest temps ha anat recollint diferents objectes, que ha transformat en diferents peces. Una d'aquestes és Petroli humà, "un ésser antropomòrfic fet amb pèl·lets fosos i planxats" que l'entitat Good Karma Projects va recollir de la platja de la Pineda. Un conjunt de planxes fetes de microplàstics que pengen del sostre que pretén transmetre "que nosaltres també ens podem descomposar en trossos i veure el perill orgànic que hi ha darrere".
L'obra possiblement més cridanera és Tapís de Tarragona 3.0, una reinterpretació del Tapís de Tarragona de Joan Miró i Josep Royo que es troba exposat al Museu d'Art Modern de Tarragona. Llort-Figuerola l'ha reconvertit en una peça interactiva, on l'espectador pot jugar amb la il·luminació i alhora conèixer alguns dels passatges de la vida de Miró. "És aparentment un paisatge idíl·lic", però que en la proximitat es demostra ser un conjunt de plàstics, taps d'ampolles i tubs de colors que recreen les formes del tapís de Miró.
Per a l'autor, l'exposició "és la unió entre l'activisme i l'art". D'aquí neix el concepte artivisme, que es fa servir en diversos àmbits. En aquest sentit, Llort-Figuerola vol que la mostra "sigui un exemple" per combatre la contaminació marina i promoure la neteja dels entorns naturals. "Les meves armes són un colador i una bossa de roba", indica. Però no només això, també l'ajuda un superheroi, Plastic Hunter, el seu alter-ego mitjançant el qual difon la consciència mediambiental a les xarxes socials. I ho fa amb força èxit, perquè compta amb vora 50.000 seguidors a TikTok.
Amb tot, a banda de seguidors darrerament també ha guanyat adeptes. En concret la mateixa universitat, ja que l'alumnat del grau d'Enginyeria Mecànica estan desenvolupant un recollidor de pèl·lets per atrapar-los de manera ràpida i eficaç d'entre la sorra.
Un conjunt de peces que engloben diferents disciplines i que volen donar una segona vida a uns materials contaminants que malmeten el medi ambient. La mostra Distopies del plàstic es pot veure al Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI) del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona fins el 28 de febrer.
Des de fa quatre anys que Llort-Figuerola impulsa i participa en accions de neteja de les platges. Durant aquest temps ha anat recollint diferents objectes, que ha transformat en diferents peces. Una d'aquestes és Petroli humà, "un ésser antropomòrfic fet amb pèl·lets fosos i planxats" que l'entitat Good Karma Projects va recollir de la platja de la Pineda. Un conjunt de planxes fetes de microplàstics que pengen del sostre que pretén transmetre "que nosaltres també ens podem descomposar en trossos i veure el perill orgànic que hi ha darrere".
L'obra possiblement més cridanera és Tapís de Tarragona 3.0, una reinterpretació del Tapís de Tarragona de Joan Miró i Josep Royo que es troba exposat al Museu d'Art Modern de Tarragona. Llort-Figuerola l'ha reconvertit en una peça interactiva, on l'espectador pot jugar amb la il·luminació i alhora conèixer alguns dels passatges de la vida de Miró. "És aparentment un paisatge idíl·lic", però que en la proximitat es demostra ser un conjunt de plàstics, taps d'ampolles i tubs de colors que recreen les formes del tapís de Miró.
Per a l'autor, l'exposició "és la unió entre l'activisme i l'art". D'aquí neix el concepte artivisme, que es fa servir en diversos àmbits. En aquest sentit, Llort-Figuerola vol que la mostra "sigui un exemple" per combatre la contaminació marina i promoure la neteja dels entorns naturals. "Les meves armes són un colador i una bossa de roba", indica. Però no només això, també l'ajuda un superheroi, Plastic Hunter, el seu alter-ego mitjançant el qual difon la consciència mediambiental a les xarxes socials. I ho fa amb força èxit, perquè compta amb vora 50.000 seguidors a TikTok.
Amb tot, a banda de seguidors darrerament també ha guanyat adeptes. En concret la mateixa universitat, ja que l'alumnat del grau d'Enginyeria Mecànica estan desenvolupant un recollidor de pèl·lets per atrapar-los de manera ràpida i eficaç d'entre la sorra.
