Viure la mort

Fins al pròxim 2 de novembre es pot visitar a l'Espai Mil Nou de Reus la quarta exposició del cicle 'Black', el qual ha comptat amb la implicació d'una quarantena d'artistes i ha tractat el color negre des de diversos vessants: com a color, llum, foscor i com una expressió del dolor, el dol i la pena. 

El passat mes de setembre s'hi va inaugurar 'Black is woe', la darrera etapa d'un cicle coordinat per Àlvar Calvet, que busca endinsar l'espectador en l'aflicció, l'abatiment i la tristesa i se centra, en gran part, en el final de la vida. Això provoca que altres conceptes com la fe i la resiliència -contraposats amb els primers- tinguin el seu pes en l'escena.

En aquesta mostra, que va des de la pintura i l'escultura i passa per la video acció, hi ha obres de deu artistes -tant del territori com de fora-, que són: Carles Amill, Ruben Díaz de Corcuera, Ignasi Blanch, Rufino Mesa, Marie-France Veyrat, Antònia Ripoll, Cristina Ferré, Toni Alcàsser, Teresa Felip i Ester Ferrando.

"La gent de Reus ha d'estar molt contenta pel que significa pedagògicament per a la ciutat acollir aquest tipus d'exposicions que parlen de les víctimes de la guerra o del dol per la mort d'un fill o una filla i donen veu a qui no en tenen, com ara els animals", confessa Àlvar Calvet.

L'Espai Mil Nou, ubicat al carrer de Sant Llorenç, número 32, es pot visitar de dimarts a divendres de 6 de la tarda a 8 del vespre i els dissabtes d'11 del matí a la 1 del migdia.

'L'assaig de la meva mort', de Cristina Ferré

Una de les obres que forma part de 'Black is woe' la va dur a terme Cristina Ferré, mare de dos fills, el músic Silvio Álvarez i el ballarí Ovidi Álvarez. Amb ella, un "assaig" de la seva pròpia mort, l'autora volia "matar a la mare". "Jo estava en un moment vital que necessitava enterrar el rol matern", apunta Ferré, qui afegeix: "No només per mi, sinó també per ells -els seus fills-, que havien de ser conscients que la vida és cosa seva".

En el vídeo acció, on predomina el color blanc i que va veure la llum per primera vegada en plena pandèmia a la galeria La Grey de Tarragona, Ferré aboga per abolir el model de família "imposat pel capitalisme", basat en la propietat, la transmissió de béns i valors, i es reflexiona sobre com la mort i l'enterrament s'han institucionalitzat i comercialitzat.

Segons considera l'artista reusenca, la mort és un tema que es tracta "massa poc" i d'una manera "molt suavitzada", quan en el fons és un aspecte "transformador" a nivell de creixement personal.