Fa dies que he agafat distància del 'Món de Reus'. I no parlo únicament de distància física, atenent que estic a quilòmetres de la ciutat aprofitant el període de vacances. Em refereixo, també, a distància emocional. Aquest bloc n’és un bon exemple. Fa mesos que la ciutat no em genera l’entusiasme d’altres èpoques on, de manera diària, escrivia compulsivament sobre Reus i la seva gent. De ben segur la conjuntura actual, amb els efectes de la pandèmia, no hi ajuda. Però darrerament tampoc he tingut cap motiu objectiu per fer-ho.
Més aviat el contrari. Una decepció darrere l’altra. Això de fer-se gran també serveix, lamentablement, per adonar-se’n de com les gasten moltes de les persones que t’envolten. I amb tot això, he rebut l’impacte d’una altra pèssima notícia, la desaparició del Jordi Escoda Solé. Junts havíem fet la bola grossa des que vam coincidir, periodísticament, en els inicis d’aquest bloc als vells estudis de 'Punt 6 Ràdio'. De les últimes mogudes sonades amb l’Escoda, cal destacar el capgròs del Panarra Volador, que vam impulsar amb l’imprescindible Jordi Salvadó, o l’emotiu homenatge al seu estimadíssim Joan Carles Naya, on vam comptar amb la complicitat de l’home dels vinassos, el Joan Carrión.
Però feia mesos que no coincidíem. I quedava pendent una conversa que, per desgràcia, no arribarà mai. En aquesta hora trista, i en aquest bloc on va protagonitzar moments memorables, recupero l’escrit que vaig dedicar-li al primer volum del 'Fot-li'. Un retrat fet des de l’afecte i l’admiració. Com el magnífic retrat del Jordi Romero que, amb el seu permís, manllevo per il·lustrar aquest article.
Adéu, locutor-cuiner.
“La històrica emissora 'Punt 6 Ràdio', successora de 'Ràdio Music Club' i precursora de LANOVA Ràdio, va jugar un paper determinant a les eleccions municipals del 2011, les que van canviar el 'Món de Reus'. I en bona part gràcies al sabor d’una de les tertúlies radiofòniques més apassionants de la història de la comunicació local, la que dirigia el comunicador Jordi Escoda al seu programa despertador 'De bon matí'.
La fauna i la flora de la política local es van deixar caure pels vells estudis de l’emissora, a les Peixateries Velles, passant pel sedàs la intensa activitat electoral. En aquells debats abrandats, la personalitat de l’Escoda va emergir de manera extraordinària a l’hora de marcar territori davant dels seus il·lustres tertulians en un moment d’especial agitació ciutadana.
I aquella manera de remenar l’olla, de salpebrar i amanir amb precisió, li va valer el sobrenom de 'locutor-cuiner', atenent l’altra condició professional que atresora, la de restaurador avesat a elaborar plats de bouquet refinat. Així el va conèixer l’assessor Joan Carles Naya quan Escoda regnava als fogons de l’històric hostal Perla de Riudoms. I aquí va néixer una amistat que ha cristal·litzat a 'Ràdio Ciutat de Reus', l’emissora que actualment dirigeix el comunicador-cuiner, amb el programa 'Tastos de Cuina' que tots dos elaboren per a gaudi de la seva selecta audiència.
Com diu el Naya, Escoda és una gran persona, millor amic i un entusiasta dels mitjans periodístics. Serà que tot el que fa xup xup li té el cor robat.”
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics