Enguany es commemoren els 300 anys de la fundació Universitat de Cervera, a la Segarra, mitjançant la promulgació del dret d'erecció que data de l'11 de maig de 1717. La construcció de la nova universitat va començar el 1718, però no es va acabar fins al 1740. Va ser l'únic centre universitari de Catalunya fins a l'any 1842 quan es va reobrir la Universitat de Barcelona.
Felip V, després de guanyar la guerra de successió i ocupar militarment la capital catalana, va adoptar tota una sèrie de mesures entre les quals destaquen la clausura dels set centres universitaris que hi havia a Catalunya i obrir-ne un de nova planta a Cervera.
Sempre s'ha dit que l'elecció de Cervera com a seu universitària ve derivada de la seva fidelitat al nou rei Borbó, però en les visites guiades que es poden realitzar en aquest centre, s'insisteix que això no és ben bé així. Per tal motiu aporten documentació que demostra que la població també va ser fidel a l'arxiduc Carles d'Àustria durant un temps. També s'intenta justificar l'elecció des d'un punt de vista geogràfic, fet innegable, al trobar-se Cervera en el camí Ral de Barcelona a Lleida i no gaire lluny de les comarques del Camp.
Però més enllà de l'elecció de Cervera com a seu universitària, és interessant veure com es va finançar la construcció d'aquest important edifici. Per començar, els ingressos i les rendes de les anteriors set universitats catalanes van haver d'anar obligatòriament cap a Cervera. Però el majestuós edifici que s'hi va construir no en tenia prou i s'hi van haver de destinar els drets portuaris de Salou. Aquest fet convertiria la Universitat de Cervera en una de les més ben finançades de tota la corona espanyola.
Explica la llegenda que Felip V va dir als cerverins que els atorgaria el que demanessin en mostra d'agraïment pel seu suposat suport durant la guerra. Els cerverins van demanar tenir port de mar. La demanda era del tot impossible de fer realitat. Cervera és a uns 60 quilòmetres del mar i a 548 metres d'altura. S'explica, que arran d'això, el rei Borbó va decidir posar la Universitat a Cervera per fer arribar la cultura a aquella pobra gent i, alhora, oferir les rendes del port més proper i important que tenien, el de Salou, per finançar-ne la construcció.
En un moment en què el port de Tarragona ni tan sols existia, el de Salou era el més important del Camp i dels més destacats de Catalunya. Va viure un autèntic "boom" gràcies en bona part als sectors del fruit sec i el vitivinícola que es comercialitzava a Reus, en l'inici de la producció de l'aiguardent a la capital del Baix Camp. Un negoci que va donar molts diners i que permetria pocs anys després l'inici de la industrialització i del sector tèxtil. Una puixança econòmica que situaria Reus com la segona ciutat més poblada de Catalunya només per darrere de Barcelona.
Si un dia ens apropem a Cervera, a fer una passejada pel carreró de les Bruixes o a veure La Passió, de ben segur que acabarem visitant l'edifici de l'antiga universitat. Un edifici que els reusencs també ens el podem sentir una mica nostre, ni que sigui per obligació, pels drets portuaris que els nostres avantpassats van haver de pagar i que van anar a aquest centre universitari, que va veure passar un dels fills més il·lustres i coneguts de la nostra ciutat, el general i polític Joan Prim i Prats.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics