Que bonic, l'esperit nadalenc! Tot ple de llums de colors, grans àpats dia rere dia, regals del Tió, Pare Noel, reis d'Orient... Perdoneu-me, pot ser que sigui una mica Grinch, però trobo que aquest esperit fa pudor a hipocresia, una pudor que no marxa encara que em tapi el nas. Potser no cal que anem a adorar el Nen Jesús, però podríem fer les coses d'una manera diferent.
Anem per parts: Els sopar de la nit de Nadal, el dinar de Nadal, el dinar de Sant Esteve, el sopar de Cap d'Any, sopar de Reis... És tradició reunir-se amb la família, sobretot amb parents que costen fer-se veure durant la resta de l'any, però no per a tothom és una cosa positiva. Per a molts és un sacrifici compartir taula amb familiars que et fan mossegar la llengua per no crear discussions innecessàries. L'excés de menjar és un tema a part. És ridícul els plats que engolim fins a rebentar pel fet que són dates especials. I què dir del menjar (cuinat per l'àvia durant tot el dia) que deixem al plat i que acabarà a la brossa? Potser perquè 'no ens agrada' o 'sóc vegetarià' però porto pantalons de pell o maquillatge testat en animals.
I els regals que comprem per damunt de les nostres possibilitats? Això és el de menys, si és te en compte que la majoria són innecessaris i aniran al fons de l'armari. Per si no fos poc, els regals infantils, a banda d'excessius són sexistes (jocs d'enginy per als nens i 'kits' de maquillatge per a les nenes) o impropis per l'edat (tauletes o mòbils per a nens que no saben llegir). Costa veure reis mags regalant llibres de lectura o jocs que desenvolupin la creativitat.
La gran quantitat de brossa que es genera durant aquestes dates és una barbaritat, i la gran part no és reciclada. Només cal observar els contenidors durant aquests dies. Després, tots compartim a les xarxes socials fotografies de tortugues mortes a causa del plàstic o ens queixem de que les fabriques contaminen... És molt més important preocupar-se per sortir guapo a les fotografies que ens farem per penjar-les a l'Instagram i demostrar que bé que ens ho estem passant.
Només demano que pensem si som nosaltres, que decidim passar un Nadal així, o ens el marca la societat. És possible celebrar les festes d'una altre manera? Us imagineu un Nadal sense l'estrès d'última hora? Sense trencar-se el cap per triar aquell regal que toca fer per compromís? Sense patir per cuinar un enorme banquet o per la llarga digestió postàpat nadalenc? Sense preocupar-se per les terribes vaques magres del gener?
Proposo que ens ho prenguem amb calma, valorar allò que va més enllà del regal material, o si pot ser comprovar que sigui necessari, de consum proper o fins i tot fets per nosaltres a partir d'objectes reciclats, aquests són els que fan més il·lusió! Gaudiu de la família i amics, però de veritat, deixant-vos la veu cantant nadales, o jugant a jocs que evitaran les ganes de marxar a escalfar el sofà de casa. Almenys proveu-ho i expliqueu-me si ha sigut tan greu. Si us penediu d'haver-ho fet, no patiu, Sant Valentí és a la cantonada.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics