Via Laietana, 43. Vint-i-dues dones, testimonis del terror (1941-2019)

El proppassat 11 de maig al Casal de les Dones de Reus va tenir lloc la presentació del llibre Torturades, un acte organitzat amb la col·laboració de deu col·lectius reusencs. La participació de l’autora, l’escriptora Gemma Pasqual, va ser reforçada per l’escriptora Tecla Martorell que va fer una introducció de l’obra i per la Teresa Alabèrnia i la Pilar Rebaque, dues de les vint-i-dues dones, testimonis i protagonistes del treball periodístic de l’autora, el qual consisteix en un seguit d’entrevistes a vint-i-dues del total de dones que van passar per les dependències de Via Laietana en el període 1941 a 2019. Un pas que va comportar en tots els casos maltractaments físics i psíquics, vexacions i escarni amb unes connotacions particulars pel fet de ser dones. Allò que va caracteritzar les detingudes va ser la transversalitat: dones de totes les classes socials, de totes les edats, migrants, homosexuals, prostitutes, gitanes, comunistes, independentistes... Una persecució de la transgressió i de la dissidència que arriba amb la detenció de X., la darrera torturada, víctima de la repressió independentista del 2019.  El biaix de gènere és el que fa encara més perverses les detencions policials i amb paraules de les protagonistes no és tant el que, sinó el com, la manera de parlar, el contingut obscè, paternalista, sexual i pervers que empraven els policies mentre exercien els actes de tortura.  El treball de l’escriptora Gemma Pasqual no acaba amb el relat de les víctimes, sinó que també posa nom als torturadors i denuncia el fet que alguns d’ells no tan sols no han estat apartats per les pràctiques de tortura realitzades sinó que han estat ascendits o premiats amb medalles pensionades.

Un treball valent i compromès que, sens dubte s’afegeix a la campanya de conscienciació per exigir el tancament de Via Laietana, 43 expressada amb una concentració cada quinze dies davant de la comissaria per reivindicar un espai de memòria i de restitució, obert a tota la ciutadania.

Al llarg de la presentació es va reforçar la idea que allò que farà possible el tancament de la comissaria dels horrors serà la mobilització popular. A tal fi, la Pilar Rebaque, una de les protagonistes i advocada de professió, va esmentar entre d’altres exemples el cas de l’activista antifeixista Cipriano Martos, assassinat a la comissaria de la Guàrdia Civil de Reus l’any 1973, la causa del qual es tancarà definitivament el mes de juny de 2023 gràcies a les accions de diversos col·lectius del Baix Llobregat i del ressò popular que aquest cas ha tingut els darrers anys.

L’acte ha finalitat amb unes reflexions al voltant de la necessitat que les noves  generacions coneguin la història de la repressió franquista exercida a Via Laietana de la manera més viva i directa a fi que no es repeteixi. En aquest sentit, el treball presentat ha estat molt ben acollit en especial a les escoles i instituts però també a tots els mitjans periodístics i visuals dels països catalans, així com a molts actes a associacions i ateneus com el que ha tingut lloc a Reus fa uns dies.