L’informe recentment publicat que tracta sobre la “competitivitat fiscal” de les entitats locals, redactat per l’Institut d’Estudis Econòmics, per encàrrec de la CEOE, ens porta a qüestionar si realment podem parlar, des del punt de vista fiscal, de ciutats “cares” i “competitives”, sense cap altre filtre o element afegit. L’estudi se centra en els municipis de més de 50.000 habitants, i en la mostra d'aquest formen part les dos ciutats de la demarcació que superen aquesta població, Tarragona i Reus.
La conclusió de l’estudi és que tan Reus (1) com Tarragona (5) surten molt mal parades, en tant que apareixen com les ciutats menys “competitives” fiscalment parlant de l’Estat, completant aquest rànquing altres ciutats catalanes com Girona (2) i Lleida (4). Al meu parer aquest estudi pateix de greus deficiències que, per acció o omissió, no consten a l’informe i esbiaixen les seves conclusions, com clarament procuraré acreditar en aquest article. La més greu, quan parlem d’un estudi econòmic, és la metodologia.
Efectivament, quan es parla de fiscalitat, sempre i en qualsevol circumstància, hem de ser molt escrupolosos en l’estudi dels tributs i la seva estructura, en especial pel que fa referència al principal tribut municipal, l’Impost sobre béns immobles, l’IBI. L’informe es centra única i exclusivament, quan estudia l’IBI, en els tipus impositius, i fa una omissió a l’altre element essencial d’aquest impost, com és la base imposable, la qual es determina mitjançant el valor cadastral dels béns immobles.
I és aquí on rau el problema, el valor cadastral no és homogeni ni es troba degudament actualitzat en tots els municipis de l’Estat, per la qual cosa, si la comparativa no es fa entre masses homogènies, ja no serveix, és allò tan popular de barrejar naps i cols. L’any d’antiguitat de la darrera revisió del cadastre, determina la seva major aproximació al valor de mercat. Hem de pensar que quan entra en vigor una revisió del cadastre, abans del 30 de juny de l’any anterior s’ha d’haver aprovat la ponència de valors i el tipus impositiu que s’aplicarà als nous valors, sobre la base d’un estudi de mercat que es realitza durant l’any immediat anterior.
Doncs, bé curiosament, tant Tarragona com Reus tenen en vigor uns valors que es van començar a aplicar l’any 2001, sobre la base d’un estudi del mercat immobiliari fet l’any 1999. Qualsevol ciutadà podrà entendre que els valors dels immobles de 1999 poc tenen a veure amb els de 2023. Posar al mateix sac, a municipis en que l’any de revisió és molt més proper i per tant, implica necessàriament un valor cadastral més elevat, com Málaga (2009), Santander (2010), Madrid (2012) ó Barcelona (2018), i centrar l’estudi únicament en els tipus impositius és desfigurar un tribut de tal manera que el torna irreconeixible, i per tant objecte de fàcil manipulació, com és el cas.
Al sofert contribuent, en el cas de l’IBI, el que realment l’interessa és quan puja el seu rebut, i segurament l’importarà ben poc o gens si el valor cadastral és alt o baix i el tipus impositiu es troba per sobre o per sota de la mitjana. Quan pago d’IBI? És el que tots ens preguntem. Doncs bé, qualsevol ciutadà amb un mòbil pot tenir accés a la Bases de dades del cadastre, organisme que depèn del Ministeri d’Hisenda, informació dit de passada molt ben elaborada i de fàcil explotació, i extreure les seves pròpies conclusions.
Amb ànims d’estalviar aquest càlculs els facilito algunes dades que resulten interessants. Resulta que tant Tarragona (-17,5%) com Reus (-27,3%) tenen uns valors cadastrals mitjans per immoble per sota de la mitjana espanyola. El rebut mitjà de l’IBI a Reus és de 437,86 euros i el de Tarragona és de 464,46 euros. El rebut mitjà de Catalunya és de 468,47 euros, i el rebut mitjà de la Comunitat de Madrid és de 553,77 euros. Resulta que els ciutadans de Reus, paguen un 6,5% menys d’IBI que la mitjana catalana i un 20,9% menys que la mitjana madrilenya, mentre que els tarragonins, paguen un IBI un 1% més barat que la resta de catalans i un 16,1% menys que els madrilenys.
I perquè passa això?, doncs perquè l’estudi no té en compte les situacions diferenciades dels valors cadastrals de cada municipi, i com és que l’estudi no fa aquests càlculs? Això ho haurien de preguntar als seus autors. Per als que vam fer la EGB, és tan simple com recordar la propietat commutativa de la multiplicació, que predica que alterar l’ordre dels factors no altera el producte, dona el mateix 10 per 5 (50), que 5 per 10 (50), si un municipi dobla el seu valor cadastral i rebaixa a la meitat el tipus impositiu, l’efecte sobre el rebut de l’IBI serà neutre, es continuarà pagant el mateix, però segons les conclusions d’aquest estudi, serà molt més “competitiu fiscalment”? La resposta és NO, el ciutadà tindrà la mateixa factura fiscal, i no serà més o menys competitiu que abans.
I posats a parlar de competitivitat fiscal, segurament de manera no intencionada, mantenir uns valors cadastrals anormalment baixos, tant a Reus com a Tarragona, resulta que els acaba fent més competitius fiscalment, ja que el valor cadastral no s’utilitza exclusivament per l’IBI, també forma part del càlcul d’un altre impost local, com és la polèmica plusvàlua, i d’altres tributs autonòmics o estatals, com l’Impost de successions, donacions, IRPF...és a dir, els alcaldes de Reus i Tarragona, han acabat beneficiant als seus ciutadans no només d’un IBI més econòmic que les mitjanes catalana o madrilenya, si no que també, indirectament, han propiciat una menor factura fiscal en altres tributs locals, autonòmics i estatals.
En qualsevol cas, com ha quedat acreditat, resulta més atractiu fiscalment invertir a Tarragona i Reus que no pas a la resta de Catalunya, i en especial a Madrid, un pretès paradís fiscal, que almenys pel que fa a la tributació local (IBI), resulta un 15% menys competitiu que els municipis catalans, en contra de tot el soroll mediàtic que prové de la capital, que afirma tot el contrari, i com a millor evidència, aquesta informe de la CEOE, fet a mida, amb la exclusiva finalitat de reblar aquesta aparent realitat idíl·lica que econòmicament, resulta que no és certa.
Baldomero Rovira López és el president del Col·legi Oficial de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local de Tarragona.
