In memoriam Jordi Bonet, 12 anys

A principis dels anys 80, quan encara no existia Internet, ni s'havia inventat Spotify, les poques discogràfiques existents tenien una distribució local i limitada, la majoria de ràdios eren comercials i es limitaven a punxar els "èxits" de la ràdio fórmula. Accedir a altres músiques era difícil. En aquell temps, el panorama musical era avorrit, enrere havíem deixat l'època daurada dels grans dinosaures del rock&roll, Led Zepelin, Deep Purple i Black Sabath eren història, Frank Zappa ja havia renegat d'ells, l'exitosa fórmula del punk ja estava esgotada, la new wave era avorrida i la música electrònica i els “modernets” no acabaven d'encaixar. Eren temps difícils per a la creativitat musical, i les dècades anteriors havien deixat una forta petjada.

Amb aquest context jo arribo a Reus i conec el Jordi Bonet. Imagineu-vos un personatge amable, proper i engrescador en la conversa, passejant-se per la limitada oferta de locals reusencs. Eren els temps del Focus amb el nostre estimat i també desaparegut Jaume, el Baobab de l'Àngel, el Casablanca del Santi, les festes del Koala..., i tot un clàssic d'aquella època com el Dadà. Cada un d'aquells llocs de parada obligatòria tenia el seu estil, la seva parròquia, i en Jordi es movia per aquests espais com un peix a l'aigua, alternant amb tots els grups, ambients i “tribus”, movent-se de nit a matinada, acariciant les barres, escalfant tamborets, mentre amb una “Perdiueta” a la mà gaudia d'apassionades converses, molt sovint al voltant de la música. Així vaig conèixer i sintonitzar amb el Jordi Bonet.

Trobar algú amb qui connectar, entendre i compartir la gran passió de la MÚSICA era tot un luxe, i descobrir el seu programa de ràdio 'Jazz i altres Herbes', va suposar per a mi un estímul engrescador. El Jordi sempre estava disposat a "pescar" algun convidat per al seu programa i jo ràpidament vaig picar, primer com a col·laborador ocasional i més endavant com a tècnic de so. Amb les seves presentacions planeres i la seva locució pausada el Jordi ens feia fàcil entendre els difícils ritmes jazzístics.

Ràdio Músic Club, que posteriorment s’anomenà Punt 6 Ràdio, ens va donar l'oportunitat de poder créixer mentre fruíem de tota la màgia que envolta el món de la ràdio. Ens era igual si teníem grans audiències o no ens escoltava gaire gent, quasi podríem dir que els programes els fèiem per gaudir-los nosaltres mateixos, ja que acabada l'hora tancàvem els estudis i anàvem a algun dels locals esmentats a continuar escoltant el trepidant baix del Jaco Pastorius o la trompeta den Charlie Parker.

Van passar els anys, els programes, els concerts, els diferents estudis, i el Jordi continuava a tot drap, “escoltant la música amb els peus”..., fins que un fatídic accident de muntanya ens el va prendre.

Els qui vam tenir la sort de compartir la seva amistat, els seguirem recordant i estimant per sempre. I els qui no el veu arribar a conèixer, espero que us hageu pogut fer la idea que es tractava de tot un gran personatge.