Eduard Toda i Josep Llovera, compatricis, veïns i amics

Tot i que el pintor i doctor en farmàcia Josep Llovera i Bufill (Reus, 1846-1896) era nou anys més gran que l’advocat, cònsol i polifacètic Eduard Toda i Güell (Reus, 1855 - Poblet, 1941), van ser amics des de molt joves. De fet, Llovera i Toda havien estat veïns perquè el primer havia nascut al número 2 del carrer de Jesús i el segon al número 1, davant per davant i fent cantonada amb la plaça del Mercadal, tal com fan saber les plaques commemoratives que es poden veure a les façanes respectives. Els edificis natals van desaparèixer posteriorment: el de Llovera, perquè resultà molt malmès per una  bomba llançada per l’aviació feixista durant la guerra Civil, i el de Toda (cal Simó-Cardenyes, erigit al segle xvii), perquè fou substituït per la modernista casa Navàs (que també fou afectada per la mateixa bomba aèria, però que ha romàs dempeus tot i les ferides i pèrdues encara ben evidents).

El grau d’amistat i confiança –o camaraderia– entre l’un i l’altre quedà prou reflectit en una carta que Llovera va trametre a Toda quan feia poc que aquest havia arribat a Macau (aleshores colònia portuguesa) en qualitat de vicecònsol espanyol en aquesta ciutat portuària del sud de la Xina. De fet, es tracta d’una carta doble, en dues parts seguides –la primera és escrita i signada per Artur Llovera i la segona pel seu germà Josep–, datada conjuntament a Barcelona el 24 d’agost de 1876. A la capçalera inicial hi figura «Eduardo Toda / ¡Macago!", tot fent una fàcil broma escatològica amb l’oriental topònim. L’original manuscrit fa part del primer volum relligat de l’epistolari de Toda que es conserva habitualment a la madrilenya Biblioteca Tomás Navarro Tomás, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, però que actualment és a l’exposició Eduard Toda i Güell (1855-1941): de Reus al món, oberta fins al 7 de gener al reusenc Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca (raval de Santa Anna, 59).

La part de Josep Llovera és il·lustrada amb uns curiosos dibuixos traçats a mà i amb tinta, que podeu veure a les imatges que acompanyem. Trancric el text tot respectant la particular i de vegades sorprenent grafia de l’original, però hi normalitzo els accents (per a facilitar la lectura), hi poso en cursiva els mots subratllats, hi afegeixo entre claudàtors qualque lletra, signe o indicació meus i hi senyalo amb barres la situació dels punts i a part:

«Estimad Amich; Dispensa que no t’haigi contestat més prompte, però noy estich amohinad ab un cuadro que estich acabant y que no’m deixa veurer res de lo que’m rodeija y fins me fa quedar mal ab los amichs que’s recordan de mi. L’asunto del cuadro no cal pas que l’expliqui, desde luego que lo meu jermà [sic] ya t’ha dit que és de Culló de mico; ab això ya sabs l’argument. / M’agradaria veuret per Macao fent lo maco per los carrers, seguint a las modistas chinas y tod boltad de chinas. Suposo que a las nits deus frecuentar las bonas famílias y no desconfio que’t trobin algun dia tod estrirad ab un llit d’alguna mossa prenent lo the com si tal cosa. [Dibuix] / Espero los objectes chinos que’m vas prometre en la primera carta. Pods comprarme lo que vulguis y yo ho entregaré lo seu valor a casa teva com ya t’ho vaig dir cuand vingueres a Barcelona. / Bé, què tal, te proba això? Molt m’agradaria esta[r] ab tu perquè noy ne trauria molt de such d’això. És un gènero que no s’ha esplotad y’s presta molt per fer grans cuadros però no desconfio encara ferhi un viatje ab lo senyor Badia que fóra un gran company de viatje y que’m serviria molt, ya perquè poseeix una pila d’idiomas ya perquè’l chiste no abandona may aquella boca. Si acàs no vinch ab lo Sr. Badia, serà ab lo Sr. Balaguer de Reus que segons tinch entès luego’s podrà desocupar. / Ya vas a missa? que no hi ha capellans? Si pogués veurer un capellà chino ya fóra felis. Són aixís? [Diversos dibuixos] no? / [Diversos dibuixos] Tampoch són aixins? Pues cuand escriguis ya m'en faràs dos cuartos. / A Dios noy, espero carta teva luego y recordat d’enviar-me alguna arma ben estraña que farà d’allò més bé al taller. / Fa alguns dias que la teva mamà va ser a Barcelona y’ns va encarregar te donem espresions de par[t] seva. Adiós. Disposa de’l teu amich / J. Llovera"

Pel que fa al significat de la carta i de les il·lustracions més o menys eròtiques i jocoses, em sembla que aquestes s’expliquen força bé si tenim en compte que el jove Eduard Toda (més aviat ros, d’ulls blaus i ben plantat, segons el descriuen uns quants coetanis) tenia una certa fama d’home galant. El “quadre” que s’hi cita i que estava enllestint Josep Llovera podria ser algun dels quatre que va pintar aquell any 1876 per al quiosc del parc de la Ciutadella de Barcelona; el seu germà Artur tampoc no dóna més detalls de l’obra i es limita a fer saber a Toda «que mon germà està fent un cuadro de culló de mico, en fin, nada, ja t’ho dirà ell mateix". Quant al senyor Badia, l’Artur explica a Toda «que com pots figurarte continua encara ab la miserable mania de fer versos". A la capçalera de la carta, Toda anotà que havia contestat el 6 de novembre. No he trobat aquesta resposta, de moment, però potser un dia o altre (re)apareixerà. Tampoc no conec cap altra carta a Toda signada per Josep Llovera, però sí una de l’Artur, datada ja el 1924 (quan feia vint-i-vuit anys de la mort del germà). Però això ja seria una altra història.

Jaume Massó és comissari de l'exposició 'Eduard Toda i Güell (1855-1941) : de Reus al món'.