-
Antoni de Bofarull
Arxiu IMMR
No hi ha dubte que Reus, especialment –però no només– durant el segle xix va ser el bressol d’un gran nombre de fills il·lustres de la ciutat i de tot Catalunya. A part dels més (re)coneguts internacionalment, com Joan Prim i Prats (1814-1870), Marià Fortuny i Marsal (1838-1874), Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926) i Eduard Toda i Güell (1855-1941), hi hagué molts altres reusencs prou destacats en arquitectura, art, història, literatura, medicina o política, com –entre d’altres, i a més dels suara citats– Andreu de Bofarull (1810-1882), Pere Mata (1811-1877), Antoni de Bofarull (1821-1892), Joan Roig i Solé (1835-1918), Josep Tapiró (1836-1913), Josep Güell i Mercader (1839-1905), Cels Gomis (1841-1915), Josep Llovera (1846-1896), Baldomer Galofre (1846-1902), Antoni Aulèstia (1849-1908), Joan Sol i Ortega (1849-1913), Joaquim Maria Bartrina (1850-1880), Josep Martí i Folguera (1850-1929), Pau Font de Rubinat (1860-1948), Tomàs Bergadà (1862-1937), Joan Montseny (1864-1942), Julià Nougués i Subirà (1867-1928), Evarist Fàbregas (1868-1938), Joan Rubió i Bellver (1871-1952), Hortensi Güell (1876-1899), Jaume Peyrí (1877-1951), Alexandre Frias (1878-1963), Domènec Sugrañes (1878-1938), Jaume Aiguader (1882-1943), Josep Simó Bofarull (1889-1966), Cèsar Ferrater (1891-1965), Salvador Vilaseca (1896-1975) o Joan Rebull (1899-1981), que van néixer entre 1801 i 1900.
No cal dir que aquesta particularitat ha estat coneguda, apreciada i àdhuc envejada arreu del país. A tall d’exemple, el setmanari humorístic barceloní El Borinot va reconèixer –al número 31, corresponent al 26 de juny de 1924– l’extraordinària fertilitat reusenca de personalitats notables amb aquestes paraules: "Per homes cèlebres, Reus; no va de broma. Mireu, en el moment d’escriure aquestes ratlles, els noms que se’ns acuden, a raig de ploma, els uns encara vius, els altres ja morts...". I tot seguit eren esmentats Prim, Gaudí, Peyrí, Fortuny, Bartrina, Toda, Font de Rubinat, Martí i Folguera i Fàbregas (com a curiositat, també hi era considerat reusenc l’arquitecte Domènech i Montaner); rere els noms, el redactor del text hi afegí: "Què més? Quants de noms il·lustres ens deixem al tinter?... Si anem bé de memòria, va ésser un reusenc qui primer va donar, a peu, la volta al món".
L’any 2017, si escau, es podran commemorar merescudament –i a part d’altres efemèrides més o menys “rodones”– el cent vint-i-cinquè aniversari de la mort (el 3 de febrer de 1892) de l’historiador i escriptor Antoni de Bofarull i Brocà, un dels més destacats protagonistes de la Renaixença catalana i autor –sense anar més lluny– de la novel·la La orfaneta de Menargues (1862) i d’una voluminosa Historia crítica (civil y eclesiástica) de Cataluña (1876-1878); el setanta-cinquè aniversari de la mort (el 12 de març de 1942) del pedagog, intel·lectual i polític anarquista Joan Montseny i Carret, qui en molts dels seus escrits utilitzà el pseudònim de “Federico Urales” i que fou pare de la ministra republicana Frederica Montseny, i el sesquicentenari del naixement (el 7 d’agost de 1867) de l’advocat i polític republicà Julià Nougués i Subirà, qui fou declarat l’any 1907 Fill Predilecte de Reus i que figurà durant uns quants anys –fins al 1939– a l’onomàstica local (l’Ajuntament posà el seu nom al carrer dels Recs).
Acabo igual que acabava l’article publicat el 1924 a l’esmentat setmanari barceloní: "En fi; que no acabaríem mai: fem punt. Visca Reus!".
Jaume Massó Carballido és acadèmic corresponent de Bones Lletres (Barcelona) i de la Història (Madrid).
