Multes, anecdotari de vies i circulació

El Registre de l’Ajuntament, a partir dels anys quaranta, diu: "Expediente de Imposición y Exacción de multas municipales... libro de registro..." El Règim Local estableix una manera de penalitzar les actituds suposadament errònies dels ciutadans a través de la denúncia, presentada, evidentment, pels agents del municipi reusenc. A l’Arxiu Comarcal i Municipal de la nostra ciutat en tenim diverses mostres.

He volgut mantenir al marge els noms i cognoms de les persones multades i dels agents i refer-ho amb la curiositat dels fets propis d’aquell temps. Els agents són guàrdies urbans, rurals, inspectors municipals, caners, inspectors veterinaris i guàrdies nocturns o serenos. Potser caldria fer esment de "confidents d’aquell temps". Les sancions, penes pecuniàries, sancions administratives, etc. també tenien imprès el marge per pagar la multa, que era de deu dies.

Passem a relatar algunes d’aquelles multes:

Amb data 12 de novembre de 1940, a un pastor amb deu cabres li cau una multa de 10 pessetes per "apacentar" a la finca de Pau Abelló, sense permís, el dia 26 d’octubre de 1940.

Una fàbrica de vermuts és denunciada i penalitzada amb 25 pessetes per no fer figurar el segell municipal a les ampolles.

Aquell any, diverses lleteries de la nostra ciutat són denunciades per haver adulterat la llet, i cada una (els seus propietaris lleters) rep una multa de 100 pessetes. L’informe diu: "analizar la leche que puso a la venta y hallarla muy aguada". Potser hi podríem posar una mica d’ironia perquè anys després, a través de Ràdio Tarragona, amb una xarxa important d’oients de les nostres contrades, el locutor Josep Maria Tarrasa i el seu popular Maginet Pelacanyes faria popular un examen en el qual el jurat examinador deia: "A ver, Maginet... ¿dónde se encuentra el agua?" I el Maginet responia: "En el mar, en los ríos, en las fuentes..." "¿Y en dónde más?", tornava a preguntar el jurat. "En el vino y en la leche", responia el Maginet.

Seguim el reguitzell de multes: amb data 19 de novembre de 1940, una de 15 pessetes per circular per la "plaza de España" (Mercadal) amb la tartana sense llum, i pocs dies després, vora el Campaneret, al final del carrer Llovera, una bicicleta sense numeració rep una multa de 10 pessetes. Era igual que fos amb bicicleta d’home o de dona, atès que algunes feien cap al "pixum", un espai dins l’Ajuntament que feia de magatzem a l’espera del propietari del petit vehicle. No hi havia compassió.

Amb data 18 de març de 1940, posen una multa a un pagès que diuen que era sastre de portal per traslladar "letrinas" sense permís. El 12 de novembre de 1940 hi ha una denúncia presentada per l’alcaldia que podria haver partit (sembla) d’un acuseta que diu: "Por proferir frases insultantes contra miembros de la Corporación Municipal de esta Ciudad en una barbería en fecha 11 de octubre de 1940".

El 16 de desembre de 1940 presenten una multa al propietari d’un gos sense morrió ni numeració municipal i li imposen una multa de 25 pessetes (denúncia del caner municipal).

Ara fem un salt en el temps i arribem al 13 de gener de 1943: al cap dels guàrdies urbans se li imposen 100 pessetes de multa per no saludar "con el debido respeto al ser interpretado el himno nacional". Comentari adient: si als cinemes i teatres no saludaves amb el braç alçat, et podies guanyar un arrest prou seriós.

S’havia multat gent que deixava la brossa als portals amb una multa de 10 pessetes, i un 16 de maig de 1944, per comprar un sac de faves al mercat del Mercadal abans que obrís i sense que el venedor satisfés els arbitris municipals, li cauen a l’interessat 25 pessetes de multa. El 10 de juny d’aquell mateix any, dues senyores i un senyor són requerits per "faltar al respeto al paso de la procesión de Corpus". També són denunciats els pares de dos fills, de nou i tres anys, per demanar almoina al carrer Llovera.

Espero que aquestes referències hagin estat curioses per als lectors.