Un any més, es posen en marxa els preparatius de la celebració del Carnaval reusenc. Malauradament, molts dels qui van instaurar el Carnaval l’any 1978, a la nostra ciutat ja no estan entre nosaltres. Fou una colla de reusencs que van proposar-se portar la festa als carrers per recordar les èpoques que ara coneixem a través de les fotos perdudes dins de les calaixeres. De mica en mica, surten a la llum i reviuen èpoques passades que, de fet, ja no tornaran.
Abans de l’any 1978, de la celebració del Carnaval només se'n havia sentit parlar i eren poques les entitats que s'atrevien a reviure’l. Només en alguns casos i en l'àmbit particular, es posaven de manifest, naturalment amb totes les precaucions per no alterar la llei. L’entitat 'El Círculo', com a societat de l’elit, celebrava algun Carnaval, i les altres celebracions carnavalesques es feien d’amagat.
Recordo una penya situada al carrer Sant Magí Alegre, que va començar a organitzar-los. Els carnavals se celebraven en uns baixos del mateix carrer amb una gran concurrència de joves del veïnat. Estaven molt ben organitzats gràcies als seus promotors, com l'amic Vidal, que descansi en pau. En aquestes festes de disfresses, cada persona que entrava al local se li entregava una carta (de baralles) estripada per la meitat i després havia de buscar l’altra meitat per formar la parella en el primer ball. En una ocasió, van tenir l'ocurrència de llogar totes les berlines que disposava l'empresa Miró i Moreno, i anaven a recollir a les noies a casa seva. Als anys 50, es va celebrar el carnaval a l’antic Hotel de Reus (Fonda del Bou), i a diferència d’altres celebracions, en aquest hotel es disposava d'orquestra, deixant a banda la música “en conserva”. Va ser tot un èxit, i és curiós que tingués els permisos governatius.
L'any 1978 es va rebre el Carnestoltes a l'Estació del passeig de Mata, que havia de recollir la comitiva a Vila-seca. El Carnestoltes va desembarcar, i va ser rebut per les autoritats locals a l'actual plaça de l'Estació D'aquí va sortir la rua al passeig de Mata, carrer Ample, plaça de la Llibertat, carrer de Llovera, i el tradicional tomb de ravals. La gent va respondre de manera extraordinària, superant totes les previsions dels organitzadors. Tenia certa majestuositat, tant per les figures principals, com per la colla de l'Ajuntament del Carnaval i la resta de comparses participants. La celebració es va fer de forma correcta i gens vulgar. La resta d’actes van agradar al públic, que va quedar impressionat i en cap moment decebut.
En aquells temps, Reus va ser la ciutat que va encetar la ‘caixa dels coets’ en aquest tema al nostre territori, i va tenir el seu ressò. Tanmateix, amb els anys s’ha anat deteriorant i les carrosses s’han convertit en ‘supermercats d'alimentació’, i plenes de decibels i comparses amb disfresses amb el got de cervesa a la mà. Sortosament, enguany s'han establert unes regles de funcionament. Incloc una foto dels alts càrrecs del Carnaval amb l’introductor dels ambaixadors, Joan Garcia; l’alcalde, Jaume Amenós, el governador, Estanis Pedrola Marimon, i dels serveis d’intel·ligència, Josep Marti Queixalós.
Una de les escenes que va tenir molt d'èxit, va ser la figura de ‘El Algar Robo’, relacionada amb una sèrie televisiva dedicada a bandolers, representada per Joan Cucarull Sagnier. També cal destacar la parella de "motoristes" que encetaven la comitiva i que per "estalvi" anaven amb uns patinets i una improvisada indumentària "oficial". També hi havia una "cèl·lula" subversiva (no era de la CUP), que està reunida en un pis situat al davant del Bravium.
Esperem que uns anys més, puguem sentir-nos orgullosos de la veterania que ens precedeix. Ho tenim ben guanyat.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics