-
El nou Lidl de Vic, minuts després d'obrir les portes.
Adrià Costa
Divendres a les 7 de la tarda. En sortir de la feina, som molts els que hem adquirit la rutina d'anar a comprar per encarar el cap de setmana. Com que haurem de carregar, agafem el cotxe, que el maleter l'omplirem. A l'aparcament hi ha força moviment. Quelcom lògic, habitual, però que en aquesta ocasió pot haver empès també la difusió d'una nota de veu per WhatsApp en què un suposat camioner alerta d'una vaga que farà que aviat determinats productes no siguin al nostre abast.
La Confederació Empresarial del Transport per Carretera de Catalunya (CETCAT) ha decidit, però, no sumar-se a la convocatòria fixada la Plataforma per a la Defensa del Sector del Transport. De fet, diverses cadenes de supermercats han emès comunicats per assenyalar que no preveuen pas haver de patir problemes d'abastiment, de cara a les properes jornades. No obstant això, i "per si de cas", alguns s'han estimat més omplir el carro per tenir reserves al rebost, no fos cas que la situació empitjorés a causa de les derivades de la invasió russa a Ucraïna.
A aquesta hora de la tarda, altres han tingut abans la mateixa pensada i el cert és que els passadissos d'un conegut hipermercat de Reus, a tocar dels Jutjats i de l'hotel NH, mostren una imatge inquietant: són buits i desendreçats, perquè ja se sap que a tots ens agrada triar i remenar, però no pensem sempre en la gent que vindrà rere nostre. En efecte, no queda sucre, ni oli de gira-sol. De farina n'hi ha poca, de pa de motlle tampoc en sobra i la xarcuteria és pràcticament buida. Tot plegat recorda el que va passar fa justament dos anys, quan érem a les portes que es decretés l'estat d'alarma per la covid.
D'aquella experiència, dèiem, en sortiríem "millors", i "més reforçats". Llavors potser vam actuar per por, i ara el temor i la incertesa han tornat. La cua és llarga, llarguíssima. De fet, envolta tota la línia de caixes i enfila l'últim passadís de l'enorme local, on hi ha detergents i suavitzants per fer la bugada. "Tot això, és la cua?", es pregunta més d'un, tot sumant-s'hi. "No n'aprenem", secunda un altre. Per la megafonia, cada pocs minuts, apunten que no es poden repartir les comandes a casa "per qüestions alienes a la nostra voluntat". Per la vaga.
He carregat el carro, com l'he carregat molts altres vespres de divendres. El cert, però, és que els preus s'han apujat. I com tants altres, suposo, carrego el cotxe amb neguit, perquè el dubte i la incertesa em passen pel cap en més d'una ocasió. Penso que hauria de posar benzina, si vull anar a visitar la família, el diumenge. I penso que de ben segur em trobaré cua per poder omplir el dipòsit, i que el preu s'ha incrementat molt, i que si de cas millor que me'n torni a casa. Però res d'encendre la calefacció, clar.
La Confederació Empresarial del Transport per Carretera de Catalunya (CETCAT) ha decidit, però, no sumar-se a la convocatòria fixada la Plataforma per a la Defensa del Sector del Transport. De fet, diverses cadenes de supermercats han emès comunicats per assenyalar que no preveuen pas haver de patir problemes d'abastiment, de cara a les properes jornades. No obstant això, i "per si de cas", alguns s'han estimat més omplir el carro per tenir reserves al rebost, no fos cas que la situació empitjorés a causa de les derivades de la invasió russa a Ucraïna.
A aquesta hora de la tarda, altres han tingut abans la mateixa pensada i el cert és que els passadissos d'un conegut hipermercat de Reus, a tocar dels Jutjats i de l'hotel NH, mostren una imatge inquietant: són buits i desendreçats, perquè ja se sap que a tots ens agrada triar i remenar, però no pensem sempre en la gent que vindrà rere nostre. En efecte, no queda sucre, ni oli de gira-sol. De farina n'hi ha poca, de pa de motlle tampoc en sobra i la xarcuteria és pràcticament buida. Tot plegat recorda el que va passar fa justament dos anys, quan érem a les portes que es decretés l'estat d'alarma per la covid.
D'aquella experiència, dèiem, en sortiríem "millors", i "més reforçats". Llavors potser vam actuar per por, i ara el temor i la incertesa han tornat. La cua és llarga, llarguíssima. De fet, envolta tota la línia de caixes i enfila l'últim passadís de l'enorme local, on hi ha detergents i suavitzants per fer la bugada. "Tot això, és la cua?", es pregunta més d'un, tot sumant-s'hi. "No n'aprenem", secunda un altre. Per la megafonia, cada pocs minuts, apunten que no es poden repartir les comandes a casa "per qüestions alienes a la nostra voluntat". Per la vaga.
He carregat el carro, com l'he carregat molts altres vespres de divendres. El cert, però, és que els preus s'han apujat. I com tants altres, suposo, carrego el cotxe amb neguit, perquè el dubte i la incertesa em passen pel cap en més d'una ocasió. Penso que hauria de posar benzina, si vull anar a visitar la família, el diumenge. I penso que de ben segur em trobaré cua per poder omplir el dipòsit, i que el preu s'ha incrementat molt, i que si de cas millor que me'n torni a casa. Però res d'encendre la calefacció, clar.
Etiquetes:
