Maga Escolà 19 de Febrer de 2015
poeta de Reus
La imatge i el text ho diuen tot! Emoció!
El petit Saül, cansat,
no perdia el somriure,
dibuixava d’amagat,
una llum que ens va descriure.
Ell, portava al braç uns números marcats,
i encara pensava en ser lliure.
Res en sabia d’un crematori,
on els pares hi van deixar la vida,
passava el temps i els més grans,
havien perdut fins i tot la fe,
encara que es parlés que tots erem germans.
Llavors en prou feines en creia en Déu.
Saül ja no podia ni plorar,
la seva vida s’esmicolava,
en aquell camp d’extermini.
Malgrat tota l’angoixa,
ell potser interiorment va prendre un determini:
que a través d’aquell dibuix,
on volia representar una llum,
desitjava que tot representés una nova era,
per donar llum a la justícia,
i forjar la lluita per les llibertat.
