Sa majestat pocasolta 14 de Febrer de 2015
Carnaval de Reus o com espatllar la bona feina
Quina llàstima que es va perdre l'esperit d'aquells primers carnavals, eren xulíssims i creatius, res a veure amb la m**** que fan ara.
Els carnavals és remunten a la història local, però dels que en queden constància d'imatges fotografiques són de principis del 1900. Un dels principals motius eren els grans balls que s’organitzaven i, no cal dir-ho, les desfilades, on la participació es feia ben palesa, no tan sols pels mateixos reusencs, sinó per la gran afluència de visitants dels pobles veïns. Les edicions que ens precedeixen realçant les coses escrites aparegudes als mitjans de comunicació de cada època. Tanmateix, les invitacions de cada una de les entitats que n’eren protagonistes i la quantitat de programes de mà, parlen per si mateixes i donen idea del que van representar. També les fotografies que es s’estan recuperant dels afeccionats que darrere la càmera recollien testimonis per traslladar-los a la posteritat. Les famílies també i han col·laborat. Així, s'ha pogut reflectir i recuperar aquesta festa.
El 1978 es va voler reprendre els Carnestoltes a Reus, a causa de la poca activitat demostrada, en acabar la Guerra Civil. La gent no estava gaire animada i sobretot les autoritats no demostraven excessiu interès a recuperar-les, tal vegada influïdes pel mateix clergat.
No cal recordar la importància que té la nostra Ciutat dintre del món fotogràfic. El nombre d'afeccionats d’aquest món ha estat molt nombrós. Persones que van saber captar imatges que parlen per si mateixes i la seva tasca permet contemplar-les i analitzar-les. L'Agrupació Fotogràfica de Reus ha recuperat molts dels clixés que guardaven moltes famílies i, plegats, s’ha donat vida al que fins ara s’ha aconseguit. Avui, disposem d'un gran arxiu a la Fototeca Municipal o Centre de la Imatge Mas Iglésias.
Podem sentir-nos satisfets quan ara es compleixen els 37 anys que es va instaurar el Carnaval de Reus després d’un impàs tan llarg. Tal vegada, l'any 1934, gràcies al fotògraf, Estanis Pedrola, es recull un testimoni molt representatiu de les festes, oferint el saló de l'entitat ‘L'Olimpo’, on es mostra el saló de vetlles del Carnestoltes amb honor i les respectives ‘vídues’ que el ploren.
A inicis del segle XX, es duien a terme uns carnavals molt sonats, en el sentit que no s'ha estalviava res, confeti a dojo, capses de bombons, caramels i una cosa molt típica que eren els ‘farinots’ ( pastes embolicades en paper fi), que servien de ‘projectils’. Algunes cases tenien cura de protegir les cristalleres dels impactes. Diuen que l'any 1914 (als comerços es va gaudir pels efectes de la la Ia Guerra Mundial) van arribar a tirar monedes de curs legal. És allò que es deia de "tirar la casa per la finestra", naturalment, de famílies benestants, perquè les classes modestes sempre anaven a remolc.
Com dèiem, el 4 de febrer de 1978, a les 5 de la tarda, feia la seva arribada a l’estació Reus-Passeig Mata, el tren que venia de Vila-seca (lloc on va pujar el Rei Carnestoltes i la comitiva). L’arribada de ‘Sa Majestat’ amb les andanes de l'estació plenes de gom a gom, tanmateix tota l’esplanada de la plaça de l’estació. Les ‘autoritats” locals, provincials i algun ‘ambaixador’, donaven la benvinguda al SAR, ‘Governador del Carnaval’. Una vegada fetes les presentacions , va rebre de l'’Alcalde’, la clau de la Ciutat, després de lliurar-li un discurs. Seguidament, i davant d’una gran expectació, no hi podia faltar l’"Endavant les atxes!". Recorregut d'un tros del passeig, carrer Ample, plaça de la Llibertat, carrer de Llovera, plaça de Prim, Tomb de ravals, plaça del Mercadal, etc. Una gran multitud per tot el recorregut. Es va fer fosc aviat. La gent hi badava, els més grans tenien una petita noció del que eren els carnavals, però per als joves era novetat i estaven embadalits. Una comitiva estrafolària formada pel ‘Governador’, l’’Alcalde’ i la ‘corporació municipal’, guarnida de tots els atributs del càrrec, amb objecte simpensables, relacionats amb la tasca de cada regidoria, i, això sí, abillats amb frac i barret de copa i, sobretot, una seriositat que era tot un contrast, perquè si algú vol fer riure, que es posi seriós.
No cal parlar de detalls, el capital inicial va ser d'un duro (‘de plata’) per obrir un compte a la Banca Mas Sardà, de la plaça de Prim. Així es començava la recol·lecta de fons per atendre les despeses i en què tots els reusencs van participar-hi segons les seves possibilitats. L’Ajuntament ‘de veritat’, restava ‘orsai’ o fora de joc de tota la festa, només un representant ‘oficial’ tenia representació dins l'organització. Una de les raons era que era el primer Carnaval que s'organitzava i mancaven permisos municipals i del Govern Civil. Tots plegats van fer suar tinta als organitzadors. Des del Govern Civil no ho veien gaire clar...,"no fuera el caso de que se tratara de algun estratagema marxista". Finalment, el mateix governador, Josep Graupera, va quedar convençut de les bones intencions i no va posar cap tipus d'entrebanc, també aconsellat per l'alcalde de Reus, Miquel Colàs, atès que s’havia de controlar tots els participants mitjançant una targeta nominada.
Aquella cèl·lula d'amic va aconseguir quelcom molt important per Reus, va ser de les primeres poblacions de Catalunya que va posar el Carnaval al carrer, gràcies a ‘quatre arreplegats’, com va dir un responsable municipal.
Durant anys, les coses, van marxar en tota llibertat fins que les ànsies de protagonisme es van convertir en una circ, ‘fotent a parir’ tot el que podien ser considerades tradicions recuperades des de feia 37 anys en què es podia haver conservat el bàsic, millorant la resta. No serà mai a gust de tothom, però els mateixos participants haurien d'aportar-hi qualitat, evitant de convertir-lo en un expoprofit volant, que per això ja s’organitza el de la plaça de Prim!
Etiquetes:
