Diumenge, 13 d'Octubre de 2024

L’ocupació de l’exèrcit francès a Reus (Capítol 6)

02 de Febrer de 2015, per Josep Risueño
  •  

Encapçala el text un quadre d'Antoine Jean Gros, pintor francès que va acompanyar Napoleó fins i tot durant els fets de Madrid. El quadre representa Napoleó a l’any 1796 al Pont d’Ercole).

A Reus i a les nostres contrades, per estudis fets en diferents èpoques, sabem que es coneix el llenguatge popular de la Revolució Francesa. En els seus episodis viscuts i escrits, però, hi ha un altre aspecte que és la veu i el cant del poble i l'exèrcit a través de composicions com les del poeta i dramaturg francès Joseph Marie Blaise Chérnier i música de Nicolas Ëtienne Méhul, amb el titol de Chant du Départ, (cant de la partida) composició del 1794, que era la preferida pel mateix Napoleó, abans que la mateixa Marsellesa. El Chant du Départ era, per als francesos, com una mena de lletra d’una cançó, d’un “cant a la llibertat”. L'autor Chérnier, encara que moderadament, no estava gens d'acord amb el paper de Napoleó com a emperador, i fou per aquest motiu que va renunciar al càrrec d’inspector. Malgrat tot, ell mateix va fer d'inspector de la Universitat i va ajudar als poetes que desprès de la revolució no poguessin viure, a refer-se amb una ajuda econòmica. Per cert que el músic: Joseph Marie Blaise Chérnier, és un dels que havien signat la sentència d’execució de Lluís XVI. En canvi, el músic Méhul sembla que, en el seu passat, era diferent ... En poques línies o veurem.

No seria gens estrany, a la nostra Ciutat, sentir en alguna casa que residia l'exèrcit francès aquella lletra de Chant du Départ (cançó de la partida) i que en part ens deia:

Sourcede vérité qu'outrage l'imposture,

de tout ce qui respire éternel protecteur.

Die de la Liberté. Pare de la nature.

“ La Republique nous appelle

sachons vaincre nous sachons périr

un français doit vivre pour elle

pour elle un français doit mourir “.

M'és difícil d’acceptar que alguna de les cançons emprades per aquell exèrcit fos alguna composició com la de Gabriel Bataille, versat amb acompanyaments de llagut que havia popularitzat aquella composició de Chanson à boire del segle XVII  la qual en part deia:

“Diuen que l'aigua fa malbé els camins... brinda brinda, brinda brinda amb els amics... beute aquesta ronda que tornarem a omplir”.

“Qui veut chasser une migraine n'a que boire toujours du bon...”

Aquell compositor de Chant du Départ que us havia esmentat: Méhul, amb Tallien, el bescompte Barras i al que diuen alguns biògrafs “traidor”, fill de Nantes, en Joseph Fouché pocs anys després de la Revolució (1791) s'havien trobat amb Napoleó i amb una sèrie de gent “escapada de la força de la Revolució”. Napoleó llavors cercava el destí de França i el gir de la Revolució era en mans de les armes. Napoleó fou apartat poc abans del 1796 dels seus objectius i per allunyar-lo dels seus partidaris. Curiosament, ell i altres amics en aquell passat recent, poc abans de casar-se, el nou de març de 1796 amb Josefina Rosa Tascher de la Pegerie.

Napoleó amb els seus amics es dedicava a l’exportació de llibres. Dels continguts, inclòs el de la Revolució, ja els devia tenir tots ben llegits i les seves filosofies, principis i altres experiències, no són prou capaces de fer-li veure altre camí que el “poder”. El seu objectiu era el que llavors es viu a Europa. Josep Fouché, el mateix que va votar per executar Lluís XVI, titllat de “criminal”, havia fet destruir esglésies i imatges.. ...fa una pila amb els birrets dels capellans i les tovalles dels altars i hi calen foc... Poc a poc imposarà a França l´abolició de la llibertat d’impremta, a més, Fouché és dels que creu que la gent el que vol, és igualtat i no pas les llibertats. ---s'havia repartit el pa de la guerra mundial---.

Només guaitava la dèria del poder? En l’ocupació napoleònica, per exemple, les joies (algunes robades feia temps del Pilar de Saragossa), penjarien dels colls d’algunes dames dels oficials de l'exèrcit francès. Luciano Bonaparte, germà menor de Napoleó, el que havia estat cònsol a Madrid, estava més aviat oposat a les idees del seu germà. A més, la Constitució de Baiona dit Acte Constitucionel de l'Espany era per al rei Josep Bonaparte com una excusa donat que deia:

La religión catolica apostolica y romana y en todas las posiciones españolas será la religión del Rey José I. La Revolució francesa en queda al marge i a Espanya, de moment, se li dóna un estatut de Baiona adaptat a la creu i la espasa.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (6)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Jacob  11 de Febrer de 2015

Tots els escrits amb detalls

Tots els escrits amb detalls poc coneguts son molt interessants.

Jaume Ollé  07 de Febrer de 2015

molt be

Un nou capítol d'aquesta sèrie tant interessant, en el qual l'autor introdueix una mica de poesia popular francesa en forma de cançó i descriu la societat francesa de l'època manera acurada. Esperem poder seguir gaudint d'aquests articles, fin i tot més sovint si fos possible.

Silvia M.  05 de Febrer de 2015

Una amiga reusena

És un escrit molt acurat amb el qual he pogut gaudir de la història entorn Napoleo; i no puc més que agraïr-te que hagis reflectit la història a través de la música. Enhorabona.

una reusenca  03 de Febrer de 2015

aportació original

es una aportació original de l' entorn del Napoleo a França, es un text molt interesant sobre la história.

una ganxeta  03 de Febrer de 2015

saber l'història.

El capitol es diferent i parla de alguns personatges a l'entorn de Napoleó. No és tema local però és de agrahïr la aportació

Miquel Anguera i Brú  03 de Febrer de 2015

Molt bé

Altre cop, et vull encoratjar a tirar endavant en aquesta feina d'investigació. Molt bé Josep! Ànims!

Reportatges