Dimecres, 27 de Novembre de 2024
Sense activitat a la Crolls, el 1984, l’Ajuntament va haver d’accelerar la vertebració de solucions urgents
Una imatge del Mas Carandell
Reus.cat
Seguint la crònica d’un tancament anunciat, l’abril de 1984 va acabar definitivament l’activitat de l’empresa Crolls i l’Ajuntament va haver d’accelerar la vertebració de solucions urgents, especialment després que propostes com la de la instal·lació d’una inversió alemanya, Wik, no fructifiqués. A la revista ‘Treball’ del PSUC del mes de juny de 1984, els comunistes exposen amb claredat una sèrie de propostes ben articulades al voltant d’una sèrie d’idees: l’atur i a necessitat d’aprofundir en una anàlisi científica d’aquest fenomen; la reindustrialització de la ciutat amb iniciatives locals d’ocupació, cooperatives de treball, l’interès en què emergeixi l’activitat subterrània progressivament a la superfície i l’acció concertada entre el municipi i les forces financeres. En tercer lloc, es demana una planificació progressista de la ciutat, el plantejament de mesures complementàries al pla, la creació d’un consell econòmico-social local i un ampli acord ciutadà al voltant del tema.
La presentació oficial del 'Pla de rellançament'
D’acord amb les actes de la Comissió municipal permanent de l’Ajuntament, el batlle Anton Borell explicava als portaveus el mes de setembre de 1984 que durant els mesos de juliol i agost s’havia treballat en la refosa de les tres diferents ponències del 'Pla de rellançament'. Finalment, la iniciativa s’acabaria presentant al plenari del 28 de setembre de 1984. “La proposta és una operació difícil, que no permet pensar en miracles, que no es creu en possessió de la veritat i que a més és conscient que no n’hi haurà prou amb la pròpia administració municipal”, explicava l'alcalde en aquella sessió.
Conscient de les crítiques rebudes pel retard en la presentació definitiva, l’alcalde reusenc reconeixia haver acceptat “el risc de crear expectatives superiors al que serà la proposta de treball” i es defensava dient que el que s’havia buscat era tenir una “voluntat integradora” de totes les parts implicades. Segons Borrell, les realitzacions del pla eren extraordinàries, excloses, per tant, de l’activitat normal, i s’havien de finançar per mitjà de prèstecs per nodrir els pressupostos d’inversió, tenint en compte la capacitat d’endeutament de l’ajuntament.
Durant la seva intervenció va remarcar quatre objectius principals: el plantejament d’un creixement urbà que contemplés més aspectes qualitatius que quantitatius; la recuperació del paper capdavanter i de capitalitat comarcal i supracomarcal de Reus; l’afavoriment de la reactivació econòmica de la ciutat especialment a través del comerç i, finalment, la creació d’un fluxe comunicatiu entre l’administació municipal i la ciutadania. En una nova Comissió permanent, el novembre de 1984, l’alcalde Borrell confirmava la celebració d’una pròxima trobada amb el president Pujol per presentar-li el pla reusenc, una informació als portaveus que al desembre (en una nova permanent) es va complementar amb la decisió definida com a “personal” pel propi alcalde de contractar Anton Pàmies i Robert Sarobé per un període de cinc mesos per a la realització de treballs en el pla.
Aquesta decisió concreta de Borrell va comptar amb l’oposició d’AP i CiU i la discrepància del PSUC. Un mes després, el PSUC insistia al plenari, a través d’una moció, en la necessitat que Reus s’inclogués en el projecte d’àrees industrials que seran complementàries de les zones incloses a les ZUR (Zona d’urgent reindustrialització). Una moció que es va titllar “d’inoportuna” però que, al final, es va acabar aprovant per unanimitat.
La mort accidental de Borrell i el canvi de direcció d’Abelló
Coincidint pràcticament amb el final del període de contractació dels dos tècnics durant cinc mesos, l’alcalde Borrell va patir un accident mortal a la carretera, el març de 1985. A l’absència irreversible de l’alcalde, es va sumar, a més, una situació políticament complicada amb la marxa dels republicans del pacte de govern, que es contrarestava amb la incorporació del PSUC. Al partit majoritari de govern, però, les desavinences entre el grup municipal socialista i el número 2 de la llista, Joan M. Roig (qui teòricament hauria d’haver substituit Borrell) afegien incertesa a la tristor d’haver perdut el jove alcalde.
Després d’una moció de censura contra Roig liderada per Misericòrdia Vallès, el nou alcalde socialista va ser finalment Josep Abelló. Entre altres mesures, Abelló va substituir la concepció de rellançament “per una mena de plans estratègics” els quals, segons diu avui, “estaven més o menys de moda en el país”. En la reformulació del pla, però, Abelló destaca, avui, el paper de l’aleshores regidor Jordi Lamas en assenyalar que no era indispensable contractar empreses externes, un criteri a partir del qual es van organitzar “una sèrie de comissions estratègiques” en dos fronts bàsics: l’econòmic i el de la formació.
Mas Carandell i el viver d’empreses, dos fruïts d’aquelles polítiques
Amb el pas del temps, la culminació d’aquests dos àmbits provocaria el naixement de dos serveis que avui són el viver d’empreses Redessa i el Mas Carandell, respectivament. “La meva ambició és que s’haguessin ajuntat” en un projecte conjunt comenta Abelló avui. Respecte la situació actual, Abelló també assenyala una diferència important. En una entrevista realitzada el 2010, Antoni Trilla, aleshores gerent de Redessa, recorda com de la “qüestió del rellançament indirectament” acabaria naixent el viver d’empreses.
Segons Trilla, els inicis van comptar amb un petit equip de tres persones que va començar a treballar temes com una oficina d’assessorament dels emprenedors o un petit gabinet d’estudis des d’on es va elaborar, per exemple, una memòria justificativa d’una escola d’estudis empresarials a Reus, entre d’altres. En l’articulació d’aquest viver d’empreses, Abelló també cita a una persona clau segons el seu parer, Robert Sarobé, qui seria regidor de l’ajuntament durant els mandats 1987-1991 i 1991-1995. Abans de concretar-se l’espai de referència de Redessa del Camí de Valls, Trilla explicava el 2010 com inicialment es va obrir al Mercat Central una petita oficina d’atenció als nous emprenedors, per la qual durant els mesos d’estiu van passar més de 260 persones amb la seva idea de negoci.
Amb el pas dels anys, el viver d’empreses definitiu s’acabaria realitzant a la seu de l’antiga Crolls, que el consistori va comprar en sortir a subhasta pública després que inicialment es considerés tirar endavant la iniciativa al polígon del Mas de les Ànimes. “No vam fer plans d’inversions” sinó que “es vam dedicar esforços a tenir aquests dos fronts de treball” concrets, explica l’exalcalde Abelló. Només el temps demostrarà quines actuacions exitoses sorgiran de l’actual 'Pla de reactivació econòmica' impulsat pel consistori reusenc. De ben segur a tothom li plauria pensar (probablement de forma ingènua) que l’actual crisi esdevingui la darrera en què les persones, els treballadors, les empreses i les administracions pateixin conseqüències adverses i s’hagin de dissenyar iniciatives per pal·liar-les.
Malgrat tot va ser alcalde!
Crec que és evident que, malgrat tot, el senyor Joan Maria Roig va ser alcalde per uns minuts i no es vol reconèixer. Algú pot explicar els motius? Potser no era el candidat ideal per substituir el gran Anton Borrell però no es pot negar la realitat.
