Empresa és femení?

Eulàlia Escuder Fàbregas, Rosa Casamitjana Menja, Dolors Creus Casanovas… Amb tota probabilitat, aquests noms ens suggereixen ben poca cosa, però el seu paper com a empresàries ha merescut que l'Institut Català de les Dones dediqui a la seva trajectòria una recent exposició històrica.

Per sort, el nombre d'empresàries que –des de la vessant més familiar o la professional– treballen en el sector dels negocis fa, avui, impossible reduir-les a un exigu llistat com l'anterior. Malgrat tot, esdevenir empresària en els nostres dies continua sent complicat. Per tal de pal·liar aquestes dificultats, el passat juny, es va crear a Tarragona l'Associació de Dones Empresàries i Directives de la Cepta. Amb els objectius “d'organitzar treballs en xarxa professionals, debatre i cercar nous focus de negoci i assessorar totes aquelles emprenedores que vulguin iniciar la seva trajectòria en el món de l'empresa”, les integrants de l'associació posaran en comú experiències i possibilitats de negoci que poden beneficiar-les en l'àmbit territorial. Segons la presidenta de l'associació, Ana María Macho, les integrants del grup són de “diferents perfils professionals, des de petites empresàries de comerços a directives de multinacionals” que, amb to distès, assegura, tenen ganes “d'enredar-se” en un objectiu comú. En un territori com les comarques de Tarragona, on el pes del món empresarial és tan important, Macho afirma que, molt sovint, només s'han visibilitzat noms masculins, però que, des d'una visió econòmica, “es poden oferir serveis que es tenen a Tarragona col·laborant amb altres ciutats” i expandint-se.

Mentre la societat empresarial tarragonina articula aquesta nova iniciativa, el balanç de l'aplicació de la legislació per equilibrar el gènere en les grans empreses catalanes no acaba de ser prou satisfactori. Segons les dades del 2013 de l'Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, s'havien d'incorporar 865 dones als consells d'administració de les grans empreses catalanes per assolir l'equilibri de gènere recomanat tant pel codi de bon govern de les empreses cotitzades (2006) com per la llei d'igualtat (2007) entre les empreses que tinguin més de 250 treballadors o facturin més de 22,8 milions d'euros.

Sens dubte, un dels sectors empresarials tarragonins per excel·lència és el químic, que, des del 2013, té una dona, Teresa Pallarès, com a primera directora general de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT).

Pallarès considera que “l'actitud i l'aptitud” són els principals valors a l'hora de valorar un candidat, indiferentment del seu sexe, i, en relació a la fita que ella sigui la primera dona en aquest càrrec, opina que es deu “a un canvi de perfil” que ara valora aspectes com “la comunicació” davant d'altres habilitats o coneixements que anteriorment es prioritzaven. Respecte d'un sector com ara el químic, històricament dirigit per homes, la directora explica que el 65% de les empreses que formen l'AEQT tenen plans d'igualtat, tot i que precisa que “personalment” no és “partidària de mesures de discriminació positiva”.

Sobre el debat de les quotes, la professora de ciències polítiques de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Tània Verge és crítica amb la legislació estatal sobre la matèria, que no ha servit en set anys per assolir l'horitzó plantejat de, com a mínim, el 40% de dones als consells d'administració de les grans empreses. Segons les seves dades, el percentatge actual se situaria en el 15%, en una progressió molt lenta des del 7% del 2007. Per la professora de la UPF, “el segell de qualitat” pensat per fomentar la inclusió de dones en els òrgans directius “no funciona” perquè les grans empreses no tenen competidors en els grans contractes. Un error de plantejament que, per ella, reitera la llei per la igualtat efectiva entre dones i homes aprovada al juliol al Parlament.

L'oportunitat perduda de la llei estatal fa que, segons Verge, les associacions de dones empresàries, tradicionalment contràries a les quotes, comencin a canviar el seu parer sobre això.