-
El Catedràtic Emèrit d’Economia Aplicada de la UAB, Josep Oliver
ACN
El fort increment de les Terres de l'Ebre, amb un 4,9%, va situar aquestes comarques com les més expansives de Catalunya durant el 2015. Els motors de l'expansió d'aquest territori van ser les activitats energètiques, que van incrementar un 6%, juntament amb els serveis, amb un 5,2%, principalment per un augment de les pernoctacions hoteleres. Pel que fa al Camp de Tarragona, l'increment va ser del 3,3%, en la línia de la mitjana del país. En aquestes comarques es va detectar un intens increment del sector serveis amb un 4,1%, i de la indústria manufacturera amb un 2%.
En el conjunt de la demarcació, l'increment va assolir el 3,7%, una mica per sobre de la mitjana de Catalunya del 3,4%, segons les dades de l'Anuari Econòmic Comarcal de BBVA CX. El Catedràtic Emèrit d’Economia Aplicada de la UAB, Josep Oliver, i el Director de Zona de BBVA a Tarragona, Joan Marin, han presentat avui a Tarragona l'Anuari Econòmic Comarcal 2016 de BBVA CX. Oliver ha subratllat que, des del 2007, no es veia un creixement mitjà tan elevat a Catalunya, tot i que ara els punts de partida són més baixos.
L'estudi reflecteix com, a la demarcació tarragonina, són les comarques ebrenques qui lideren la millora del creixement català, amb un 4,9%, mentre que el Camp de Tarragona, amb un 3,3% presenten registres més en la línia de la mitjana del país. En tots dos casos, es percep una notable “terciarització” de l’economia, cada cop més depenent dels serveis. En el cas de les Terres de l'Ebre, l'augment del seu Valor Afegit Brut (VAB) les va situar per sobre del segon conjunt de comarques en ordre de creixement, les Centrals amb un 4,3%.
Oliver ha subratllat que, per primera vegada des de la recessió, el sector de la construcció a la demarcació va créixer per damunt del 2,5%, tot i que encara acumula una davallada de més del 40% des de l’any 2010. Després que l’any 2006 s’iniciessin 24.833 habitatges al Camp i l’Ebre, el sector va tocar fons el 2014 amb tan sols 226. L’any 2015 va iniciar una lenta recuperació, assolint els 486 habitatges iniciats, i Oliver ha pronosticat que, enguany, la xifra podria arribar al miler al conjunt de la demarcació.
Segons el catedràtic, tot apunta que l’any vinent els sectors industrial, constructiu i de serveis mantindran un creixement de l’ordre del 3,5%. “Acumularem tres anys de recuperació”, ha destacat. De cara al 2017, les perspectives són també favorables, però més contingudes, amb un creixement que s’estima en el 2,5%. Oliver constata que els anys 2015 i 2016 formen part “del procés de sortida molt definitiva de la crisi en taxa de creixement”, tot i que encara falten almenys cinc anys, al seu parer, per recuperar els nivells d’ocupació, benestar i la resta dels “estralls de la crisi”.
L'Ebre, en detall
La indústria a les Terres de l’Ebre va créixer el 2015 un 5,5%, especialment per un bon any energètic. A aquest sector s'hi va sumar l'activitat terciària, que també va créixer amb intensitat, un 5,2% respecte el 3,6% de Catalunya. Per contra, el sector primari es va contreure, amb un -1,2%, i la construcció només va créixer un 1,2%.
L'alça dels serveis expressa, segons Oliver, la recuperació de l'activitat turística, amb un augment de les pernoctacions hoteleres a les Terres de l'Ebre del 20,5%, després d’un estancament entre el 2011 i el 2014. Aquest impacte es va traduir en augments de l'hostaleria (13,4%), el comerç (6,7%) i transports i emmagatzematge (4,3%).
A més, el fort increment del sector industrial a les Terres de l’Ebre (5,5%) el va situar per sobre la mitjana catalana (2,7%), i liderant el creixement dels diferents eixos catalans, reflectint tant els creixements dels productes energètics, com el fort avenç de les produccions estrictament manufactureres, un 4%. Pel que fa a la construcció, el menor augment del VAB de la construcció a les Terres de l'Ebre va reflectir els baixos creixements de l'edificació i promoció immobiliària (0,3%) i instal·lacions i acabat d'edificis (1,0%) i la contracció de l'obra civil (-5,1%).
Finalment, en l’àmbit del primari, la contracció de l'activitat el 2015 (-1,2%) va denotar la pèrdua de la branca més important, l'agrícola (53,3% del VAB primari el 2014), que va caure un -2,5%, mentre que la ramaderia (41,4% del VAB primari el 2014) va créixer d'un 1,9%, a la qual s'hi va sumar la davallada pesquera (-14,0%). Entre les principals produccions agrícoles, els cítrics van contribuir a la reculada, amb una reducció de l’1,4%.
Creixement més contingut al Camp de Tarragona
Per la seva banda, al Camp de Tarragona va créixer d’un 3,3%, amb un expansió del terciari (63,7% del VAB d'aquestes comarques), que va augmentar d'un 4,1% (superior al 3,6% de Catalunya), mentre que la indústria (vora el 30% del VAB total) creixia d'un 1,9% (per sota el 2,7% català). D’altra banda, la construcció va avançar d'un 2,7% (inferior al 3,4% català) i, finalment, el primari es va contreure de forma similar al conjunt català, d'un -1,5%. A la Costa Daurada, les pernoctacions hoteleres van recular un 2% l’any passat, sobretot per la davallada del turisme rus.
De la seva banda, l’increment del VAB industrial al Camp de Tarragona va constatar l'augment de les produccions manufactureres (amb un 61,9% del VAB industrial el 2014 i un creixement al 2015 del 2,0%), amb increments destacables, del 2,9%, a la indústria química i de refinació de petroli (amb un pes del 22,3% del VAB del sector el 2014), tot i les davallades del sector alimentari (-0,5%) i la fabricació de material de transport (-7,8%).
L'augment del 2,7% de la construcció el 2015 al Camp de Tarragona s’explica per l'avenç de la branca d'edificació i promoció immobiliària (5,3%) i els més moderats increments del VAB d'instal·lacions i acabat d'edificis (1,8%) i de demolició i preparació de terrenys (1,5%), mentre que l'obra civil va créixer d'un 1,8%.
Finalment, la davallada del VAB del primari en el 2015 (-0,9%) constata el patró que s'observa al conjunt del país de caigudes del sector agrícola, una branca que aportava el 2014 el 50,6% del primari, i que es va contreure d'un -2,9%. La pesca també va recular i, en conjunt, les xifres no es van poder compensar per l'avenç de la ramaderia, amb un augment del 2%.
El creixement, per comarques
Les vint comarques catalanes que van presentar un augment del VAB superior a la mitjana catalana (3,4%) dibuixaven un mapa que s’estenia pel sud del país, abraçant la Ribera d'Ebre (5,8%), la Terra l'Alta (3,9%), el Montsià (3,8%) i el Baix Ebre (4,3%), i enllaçant amb comarques del Camp de Tarragona com el Tarragonès (4,1%) i el Baix Penedès (3,5%).
