Jaume Morron, membre de Tarragona pel sí, per a la Sectorial de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Treballadors/es per la Independència, ha presentat aquest dimecres un estudi on vol demostrar que el tancament de la fàbrica de Covestro, l'antiga Bayer MaterialScience, de la Canonja (Tarragonès) -i la conseqüent pèrdua de 120 llocs de treball- s'hauria pogut evitar en una Catalunya independent. "El preu de la dependència" és un extens treball de gairebé 50 pàgines, carregat de dades, amb tot un argumentari desplegat sobre el tancament de la indústria del clor a Catalunya i de la planta de la Canonja com a exemple de referència. Segons l'autor de l'estudi, darrere de la manca d'un futur subministrament competitiu de clor s'amaguen altres raons per a la marxa de la multinacional química alemanya. Aquests motius "reals" són el preu de l'electricitat, la insuficiència de les infraestructures de transport i la política industrial del govern espanyol. L'autor va més enllà i creu que el fet que el 70% del clor es produeixi a Catalunya ha accentuat el desinterès del govern espanyol. Morron ha volgut fer una "preestrena" de l'estudi a Tarragona, abans de la seva presentació oficial a Barcelona la primera quinzena de juny.
En un gest de deferència al territori, l'Assemblea ha fet aquesta "preestrena" de l'estudi que més endavant recorrerà altres municipis catalans afectats per aquest conflicte, com Martorell o Manresa. Tot arrenca el 4 de desembre del 2015 quan Covestro AG, filial de Bayer, anunciava la seva decisió de tancar la planta de fabricació de metà-difenil-diisocianat (MDI) de la Canonja, al Tarragonès, a final de l'any 2017.
La multinacional va al·legar la pèrdua de competitivitat de la planta a conseqüència, fonamentalment, de no poder disposar d'un subministrament fiable de la seva matèria primera: el clor. Aquesta decisió suposarà la pèrdua de 120 llocs de treball. De rebot, Ercros, l'empresa proveïdora de clor, amb plantes a Flix i Vila-seca, es veu directament esquitxada. Bayer, que fa PVC i plàstics, és el seu principal client.
"El tema del clor és el que més m'ha fet enfadar"
A partir d'aquí, Morron qüestiona si realment el problema és la futura falta de clor, tot contraposant el paper que hi han jugat els dos governs, català i espanyol. Segons Morron, el govern català havia aprovat una autorització ambiental a la filial de Bayer perquè pogués produir a les seves instal·lacions 350.000 tones de clor, amb vista a quedar-se sense proveïdor -ja que les plantes d'Ercros quedaran desfasades en base a la normativa europea que entrarà en vigor el desembre del 2017.
El vist-i-plau del govern català va arribar en menys d'un any des de la sol·licitud de Bayer. Però el projecte no va prosperar. Morron hi veu constants pals a les rodes per part del govern espanyol. "El clor és el problema, però en realitat és l'energia", ha afirmat, en referència a l'elevat preu de l'electricitat a l'estat espanyol -de 50 euros per megawatt hora. L'estudi de l'ANC, a més, remarca que el preu a Catalunya, si s'extrapola com a comunitat autònoma, seria un 30% inferior -segons Pimec.
A part de tenir el 3r preu més car dels mercats d'Europa -per darrere del Regne Unit i Itàlia-, Morron creu que el segon factor determinant per a la decisió de tancament de la multinacional és la minsa aposta en infraestructures com l'ample de via europeu i el retard en el Corredor Mediterrani. I, finalment, la tercera pota que denuncia l'estudi és la inexistència d'una política industrial decidida per part del govern espanyol.
Conclusions
En el seu estudi Morron també alerta de l'efecte dòmino amb el tancament de la planta d'MDI de Covestro. Segons fonts de la pròpia empresa, el conflicte podria afectar fins a 1.000 llocs de treball. "Es pot afirmar que en un estat català independent, molt més sensible a les necessitats del territori i de la indústira que allotja, hauria pogut aplicar mesures i potser Covestro no hagués trobat motius pe tancar la planta de la Canonja", conclou el treball.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics