-
Cartell del film They/Them
Patagonia
Aquests dies que comença a fer fred, ve de gust passar-se una estona al sofà gaudint d'una bona pel·lícula, per exemple, o escoltar bona música. En aquesta ocasió, des de Reusdigital.cat us recomanem They/Them de Patagonia, i també us animem a (re)descobrir l'obra de Pepe Sales. Si us ve de gust sortir, al cinema també podeu trobar una pel·lícula que val molt la pena, La casa Gucci.
Als seus més de 80 anys, Ridley Scott es manté actiu, rere la càmera, al peu del canó. El passat cap de setmana es va estrenar la seva última pel·lícula, La casa Gucci, en què narra l'auge de l'imperi d'aquesta família italiana fins a l'assassinat de l'hereu del tron, Maurizio, als anys 90. Com se sol dir quan tirem de tòpic, la realitat supera la ficció en una trama esquitxada de gelosies, enveges, ànsies de poder i moltes, moltes traïcions. La mirada d'Scott se centra en especial en Patrizia Reggiani, a qui encarna una sorprenentment encertada Lady Gaga.
No és pas un dels treballs artísticament més notables d'Scott, però s'hi detecta al film el nervi narratiu i la capacitat intacta de generar espais i atmosferes per endisar-se en una història tan vella com el temps, però que es repeteix un cop i un altre. Després de tot, la misèria de Reggiani i els Gucci és equiparable a moltes altres icones trash.
Per boja, per histriònica però també per contundent, La casa Gucci és una bona opció si voleu anar al cinema durant el cap de setmana o pel pont. Molta atenció també al personatge de Jared Leto, el més ximple dels ximples.
Si us interessen els esports, la naturalesa i la superació personal, recomano xafardejar el canal de Youtube de Patagonia. Hi ha vídeos de gran qualitat visual i interessants de contingut, però en aquesta ocasió volia recomanar-ne un de concret.
Es tracta del film They/Them, que exposa la història de Lor Sabourin, una persona trans que es recolza en el món de l'escalada per explorar la seva pròpia identitat. Per a Lor, no es tracta només d'un esport, sinó un mecanisme que li permet reivindicar-se, trobar espais al món on sentir-se a gust i alhora millorar la seva resiliència davant de les adversitats, tant de la roca com de la vida mateixa.
El documental mostra el seu procés alhora de completar una de les rutes més desafiants de la seva vida, a les muntanyes del nord d'Arizona (als Estats Units). És un producte audiovisual amb reflexions molt interessants, i amb el toc de gràcia que li dona el caràcter carismàtic de Lor.
El podeu veure aquí:
Us presento Amor etern alt grup de risc (Indian Runners, 2019), un disc editat en CD i vinil que aplega 37 obres inèdites de Pepe Sales (Barcelona, 1954 - Vallclara, 1994). El va promoure el seu nebot, Martí Sales i la seva gran amiga i periodista Lulú Martorell coincidint amb el 25è aniversari de la seva mort.
El treball recull, en una cara, quinze temes gravats fora d'estudi interpretats per Pepe Sales i amb acompanyament de guitarra. Judit Farrés hi va fer un treball de remasterització. Hi podem escoltar el seu amor pel rock-and-roll, amb Bob Dylan, Lou Reed i Jimi Hendrix com a referents. A l'altra cara hi ha dotze emocionants versions a veu i piano que en va fer la Lulú, en algunes de les quals participen el pianista Agustí Fernández i el bateria de la Vienna Art Orchestra Wolfgang Reisinger.
L'obra del poeta Pepe Sales ha reviscut anys després de la seva mort. Ja ho va afavorir Albert Pla, quan el va interpretar a l'àlbum Cançons d'amor i droga, o en altres homenatges, com ara la compilació d'escrits de l'editorial LaBreu Edicions La passió segons Pepe Sales o el documental Pobres pobres que els donguin pel cul, dirigit per la mateixa Lulú Martorell i que va guanyar el Festival IN-EDIT. Amor etern alt grup de risc és un treball reivindicatiu i de record de l'obra d'aquest poeta, pintor i músic inquiet que va viure intensament els anys setanta i vuitanta a Barcelona. Ideòleg del grup Bocanegra, videoexperimentador del programa Glasnost de TVE i autor de 50 poemes d'amor i droga, la seva passió per crear, arriscar i dir (més forta que la seva poca salut) es torna memòria de la llibertat i l'excés.
Martí Sales diu de l'obra de Pepe Sales que és "pura lírica sobre la seva homosexualitat, els ídols, les addiccions punxants, Barcelona, la precarietat, la presó, les desintoxicacions, els hospitals, la sida, la passió o la mort, però també sobre l'entorn idíl·lic de Mallorca o de la volguda Vallclara, el poble dels Sales, on va voler reposar per sempre".
Marc Busquets recomana "La casa Gucci"
Als seus més de 80 anys, Ridley Scott es manté actiu, rere la càmera, al peu del canó. El passat cap de setmana es va estrenar la seva última pel·lícula, La casa Gucci, en què narra l'auge de l'imperi d'aquesta família italiana fins a l'assassinat de l'hereu del tron, Maurizio, als anys 90. Com se sol dir quan tirem de tòpic, la realitat supera la ficció en una trama esquitxada de gelosies, enveges, ànsies de poder i moltes, moltes traïcions. La mirada d'Scott se centra en especial en Patrizia Reggiani, a qui encarna una sorprenentment encertada Lady Gaga.
No és pas un dels treballs artísticament més notables d'Scott, però s'hi detecta al film el nervi narratiu i la capacitat intacta de generar espais i atmosferes per endisar-se en una història tan vella com el temps, però que es repeteix un cop i un altre. Després de tot, la misèria de Reggiani i els Gucci és equiparable a moltes altres icones trash.
Per boja, per histriònica però també per contundent, La casa Gucci és una bona opció si voleu anar al cinema durant el cap de setmana o pel pont. Molta atenció també al personatge de Jared Leto, el més ximple dels ximples.
Alba Cartanyà proposa "They/Them"
Si us interessen els esports, la naturalesa i la superació personal, recomano xafardejar el canal de Youtube de Patagonia. Hi ha vídeos de gran qualitat visual i interessants de contingut, però en aquesta ocasió volia recomanar-ne un de concret.
Es tracta del film They/Them, que exposa la història de Lor Sabourin, una persona trans que es recolza en el món de l'escalada per explorar la seva pròpia identitat. Per a Lor, no es tracta només d'un esport, sinó un mecanisme que li permet reivindicar-se, trobar espais al món on sentir-se a gust i alhora millorar la seva resiliència davant de les adversitats, tant de la roca com de la vida mateixa.
El documental mostra el seu procés alhora de completar una de les rutes més desafiants de la seva vida, a les muntanyes del nord d'Arizona (als Estats Units). És un producte audiovisual amb reflexions molt interessants, i amb el toc de gràcia que li dona el caràcter carismàtic de Lor.
El podeu veure aquí:
Marià Arbonès recomana l'obra de Pepe Sales
Us presento Amor etern alt grup de risc (Indian Runners, 2019), un disc editat en CD i vinil que aplega 37 obres inèdites de Pepe Sales (Barcelona, 1954 - Vallclara, 1994). El va promoure el seu nebot, Martí Sales i la seva gran amiga i periodista Lulú Martorell coincidint amb el 25è aniversari de la seva mort.
El treball recull, en una cara, quinze temes gravats fora d'estudi interpretats per Pepe Sales i amb acompanyament de guitarra. Judit Farrés hi va fer un treball de remasterització. Hi podem escoltar el seu amor pel rock-and-roll, amb Bob Dylan, Lou Reed i Jimi Hendrix com a referents. A l'altra cara hi ha dotze emocionants versions a veu i piano que en va fer la Lulú, en algunes de les quals participen el pianista Agustí Fernández i el bateria de la Vienna Art Orchestra Wolfgang Reisinger.
L'obra del poeta Pepe Sales ha reviscut anys després de la seva mort. Ja ho va afavorir Albert Pla, quan el va interpretar a l'àlbum Cançons d'amor i droga, o en altres homenatges, com ara la compilació d'escrits de l'editorial LaBreu Edicions La passió segons Pepe Sales o el documental Pobres pobres que els donguin pel cul, dirigit per la mateixa Lulú Martorell i que va guanyar el Festival IN-EDIT. Amor etern alt grup de risc és un treball reivindicatiu i de record de l'obra d'aquest poeta, pintor i músic inquiet que va viure intensament els anys setanta i vuitanta a Barcelona. Ideòleg del grup Bocanegra, videoexperimentador del programa Glasnost de TVE i autor de 50 poemes d'amor i droga, la seva passió per crear, arriscar i dir (més forta que la seva poca salut) es torna memòria de la llibertat i l'excés.
Martí Sales diu de l'obra de Pepe Sales que és "pura lírica sobre la seva homosexualitat, els ídols, les addiccions punxants, Barcelona, la precarietat, la presó, les desintoxicacions, els hospitals, la sida, la passió o la mort, però també sobre l'entorn idíl·lic de Mallorca o de la volguda Vallclara, el poble dels Sales, on va voler reposar per sempre".
Etiquetes:
