Aquest divendres deixem l'any 2021 enrere i des de Reusdigital.cat us volem acompanyar tot recomanant-vos un documental i un disc per encarar les primeres hores del 2022.
Esperem que tingueu un feliç any nou!
Fa tan sols uns dies, el passat 23 de desembre, ens arribava la notícia de la mort de la mítica escriptora nortamericana Joan Didion als 87 anys. Una de les grans veus del segle XX i XXI, amb una vida sorprenent alhora que tràgica.
El 2017 es va estrenar el documental Joan Didion: El centro cederá, una obra íntima, bonica i reflexiva dirigida i produïda pel seu nebot, l'actor i director Griffin Dunne. Diverses persones del seu entorn es posen davant de càmera per parlar de Didion, recordar anècotes, i comentar experiències. També compta amb vídeos casolans i imatges d'arxiu.
També hi apareix la mateixa Joan Didion, amb un magnetisme que atrapa, compartint els seus sentiments i pensaments de tota una vida. També relata l'especial relació que mantenia amb el seu marit, el també escriptor John Gregory Dunne: "Ell s'interposava entre el món i jo, i l'intensificava".
Que descansi en pau.
Molts de vosaltres respondreu "Ja la conec" quan comenceu a escoltar les primeres notes d'aquesta cançó, amb la qual vull acomiadar l'any. Efectivament, Fisherman's Blues és una de les peces més conegudes de The Waterboys, considerada un clàssic pel ressò que ha tingut i una de les que defineixen més bé l'etapa folk d'aquest grup, nascut el 1983 a Londres sota el lideratge de Mike Scott (Edimburg, 1958), estudiant de literatura i filosofia de la Universitat d'Edimburg. La cançó, inclosa al disc del mateix nom, descriu l'anhel d'aquest cantant per tenir una vida més lliure i senzilla, deixant enrere la rutina i els mals records.
A mitjans dels anys vuitanta, Mike Scott, cansat del que fa, es trasllada a Dublín, s'enamora del folk irlandès i escocès i dona un gir al seu estil. S'envolta de músics experts en el folk, com el violinista Steve Wickham, el multiinstrumentista Anthony Thistlethwaite o el trompetista Roddy Lorimer, a més de diversos músics provinents de la música cèltica, amb els quals sap generar una amalgama perfecta entre el folk i el rock.
Scott decideix gravar un disc amb aquest estil de música i comencen a compondre cançons, algunes de les quals es graven als estudis Windmill Lane. Poc després, es desplacen a Spiddal, a l'oest d'Irlanda, on acaben de gravar el que serà el seu quart àlbum, Fisherman's Blues, que es publica l'octubre de 1988 amb tretze temes (en total n'havien gravat més de cent). Del disc destaco els homenatges que fan a grans personatges, com ara el cantautor Woody Guthrie a This Land is Your Land, el cantant Van Morrison a Sweet Thing o el poeta W. B. Yeats a The Stolen Child.
La trajectòria de The Waterboys es va veure alterada per una separació als anys noranta. Més d'una trentena de músics han passat pel grup, amb Scott sempre al capdavant, i la seva música ha estat a cavall entre el rock i el folk. En l'actualitat estan actius, i l'abril del 2022 publicaran el seu quinzè àlbum.
Que tingueu un 2022 ple de salut, sort i música!
Esperem que tingueu un feliç any nou!
Alba Cartanyà recomana el documental sobre Joan Didion
Fa tan sols uns dies, el passat 23 de desembre, ens arribava la notícia de la mort de la mítica escriptora nortamericana Joan Didion als 87 anys. Una de les grans veus del segle XX i XXI, amb una vida sorprenent alhora que tràgica.
El 2017 es va estrenar el documental Joan Didion: El centro cederá, una obra íntima, bonica i reflexiva dirigida i produïda pel seu nebot, l'actor i director Griffin Dunne. Diverses persones del seu entorn es posen davant de càmera per parlar de Didion, recordar anècotes, i comentar experiències. També compta amb vídeos casolans i imatges d'arxiu.
També hi apareix la mateixa Joan Didion, amb un magnetisme que atrapa, compartint els seus sentiments i pensaments de tota una vida. També relata l'especial relació que mantenia amb el seu marit, el també escriptor John Gregory Dunne: "Ell s'interposava entre el món i jo, i l'intensificava".
Que descansi en pau.
Marià Arbonès proposa acomiadar l'any escoltant el disc Fisherman's Blues de The Waterboys
Molts de vosaltres respondreu "Ja la conec" quan comenceu a escoltar les primeres notes d'aquesta cançó, amb la qual vull acomiadar l'any. Efectivament, Fisherman's Blues és una de les peces més conegudes de The Waterboys, considerada un clàssic pel ressò que ha tingut i una de les que defineixen més bé l'etapa folk d'aquest grup, nascut el 1983 a Londres sota el lideratge de Mike Scott (Edimburg, 1958), estudiant de literatura i filosofia de la Universitat d'Edimburg. La cançó, inclosa al disc del mateix nom, descriu l'anhel d'aquest cantant per tenir una vida més lliure i senzilla, deixant enrere la rutina i els mals records.
A mitjans dels anys vuitanta, Mike Scott, cansat del que fa, es trasllada a Dublín, s'enamora del folk irlandès i escocès i dona un gir al seu estil. S'envolta de músics experts en el folk, com el violinista Steve Wickham, el multiinstrumentista Anthony Thistlethwaite o el trompetista Roddy Lorimer, a més de diversos músics provinents de la música cèltica, amb els quals sap generar una amalgama perfecta entre el folk i el rock.
Scott decideix gravar un disc amb aquest estil de música i comencen a compondre cançons, algunes de les quals es graven als estudis Windmill Lane. Poc després, es desplacen a Spiddal, a l'oest d'Irlanda, on acaben de gravar el que serà el seu quart àlbum, Fisherman's Blues, que es publica l'octubre de 1988 amb tretze temes (en total n'havien gravat més de cent). Del disc destaco els homenatges que fan a grans personatges, com ara el cantautor Woody Guthrie a This Land is Your Land, el cantant Van Morrison a Sweet Thing o el poeta W. B. Yeats a The Stolen Child.
La trajectòria de The Waterboys es va veure alterada per una separació als anys noranta. Més d'una trentena de músics han passat pel grup, amb Scott sempre al capdavant, i la seva música ha estat a cavall entre el rock i el folk. En l'actualitat estan actius, i l'abril del 2022 publicaran el seu quinzè àlbum.
Que tingueu un 2022 ple de salut, sort i música!
Etiquetes:
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics