Convoquen una concentració institucional a Vila-seca per reivindicar la millora del servei ferroviari

Les tres plataformes que lluiten per la millora del servei de ferrocarril al Camp i l'Ebre han convocat el dilluns 10 d'octubre una concentració de caire institucional a l'estació de Vila-seca. És el primer cop que aquests tres col·lectius, la Plataforma per la Defensa d'un Ferrocarril Públic i de Qualitat (pdf.camp), la Plataforma Trens Dignes a les Terres de l'Ebre i l'associació Promoció del Transport Públic (PTP) s'uneixen per convocar una acció d'aquestes característiques, amb la voluntat d'aconseguir el màxim suport possible d'ajuntaments, cambres de comerç, sindicats i associacions veïnals, entre d'altres.

Segons un estudi elaborat per aquestes entitats, en els darrers deu anys Tarragona ciutat ha perdut un 21,4% d'usuaris dels trens regionals, el que representa una pèrdua de 358.000 viatgers/any. Ho atribueixen a les constants interrupcions i retards.

L'estudi, que analitza l'evolució de viatgers per ferrocarril al Camp de Tarragona al llarg d'una dècada, del 2004 al 2014, posa de manifest que el 80% dels usuaris utilitzen els trens regionals, però que els viatgers cada cop en fan menys ús . La caiguda ha estat d'un 21,4% a Tarragona i encara és més exagerada en altres municipis, com Torredembarra, on supera el 25%.

Daniel Pi, portaveu de la PTP al Camp de Tarragona, remarca que aquesta tendència no es dóna en cap altra demarcació -tot al contrari, els usuaris de les línies regionals creixen. A més, segons Pi, la davallada a Tarragona tampoc s'explica pel fet que els viatgers s'hagin decantat per l'alta velocitat, ja que l'any 2014 només en van fer ús menys d'un 10% dels usuaris.

'169 minuts de trampa'

L'estudi vol evidenciar que el descens de viatgers es deu a la poca fiabilitat de les línies R15 i R16, amb "constants interrupcions i retards", així com l'augment del temps de recorregut. "Cada dia hi ha 169 minuts de trampa", ha manifestat la portaveu de Trens Dignes a les Terres de l'Ebre, Montse Castellà, que insisteix en què els nous horaris vigents des del 5 d'agost són una "trampa al solitari". "Han inclòs el retard dins de l'horari, l'han oficialitzat", ha reiterat. Castellà ha anat més enllà i assegura que els retards, comptant des de l'11 de juliol a l'11 de setembre, sumen més de 20.000 minuts, que serien 335 hores i uns 14 dies en total.

"Per tot plegat, volem una gran presència institucional per a la concentració del 10 d'octubre", ha afirmat Pi. "Es reivindica més que no pas es busquen solucions, ja n'hi ha prou de batalletes de campanaret i d'actuar unilateralment, cal més unitat dels polítics", ha afegit el portaveu de PTP. Està previst que la concentració a l'estació de Vila-seca (Tarragonès) comenci a dos quarts de dotze del migdia. Ara les plataformes estan acabant de redactar un manifest per tal que el subscriguin les institucions assistents. També es recolliran signatures. "Les institucions ja és hora no sols que pugin al carro, sinó que també l'estirin", ha etzibat Castellà.

Usuaris reclament que el corredor mediterrani no faci oblidar la mobilitat al territori

L'enèsim intent per impulsar políticament el corredor mediterrani ha estat rebut amb satisfacció per les entitats que treballen, tant al Camp de Tarragona com a les Terres de l'Ebre, per reclamar un transport públic i infraestructures viàries de qualitat i segures. Tant les plataformes que defensen el transport ferroviari de qualitat com el moviment veïnal que reclama la gratuïtat de l'autopista AP-7 han aplaudit la reunió a València d'aquest dilluns, entre el president català, Carles Puigdemont, i el valencià, Ximo Puig, per desencallar el projecte però han recordat que el corredor no pot passar de llarg del territori ni fer oblidar la necessitat de gestionar millor les infraestructures existents.

En aquest sentit, els usuaris del trens reclamen poder aprofitar la línia del corredor per millorar les comunicacions amb Barcelona, principalment. Des de les Terres de l'Ebre, els veïns que defensen solucions a l'accidentalitat de la N-340 addueixen que la concreció del corredor no ha de fer oblidar la necessitat d'oferir alternatives viàries públiques i gratuïtes com una AP-7 alliberada de peatges. "Ens n'alegrem molt que es parli del corredor mediterrani, però no oblidem que pot passar de llarg. Pot succeir que tots els trens passin pel Camp de Tarragona i prou", ha alertat el portaveu de l'associació Promoció del Transport Públic (PTP) al Camp de Tarragona, Daniel Pi, durant una roda de premsa conjunta amb la Plataforma per la Defensa d'un Ferrocarril Públic i de Qualitat (pdf.camp) i la Plataforma Trens Dignes a les Terres de l'Ebre-Priorat.

Consideren que, "de la mateixa manera que avui es reivindica una cosa d'absoluta racionalitat, que Barcelona i València estiguin ben connectades ferroviàriament", cal que la infraestructura, que creua les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona, sigui d'utilitat també per als viatgers d'aquests territoris. "O pot poden passar coses tan absolutament surrealistes com que determinats trens puguin trigar menys de Barcelona a Madrid que de Barcelona a Móra la Nova", ha apuntat.

També els veïns que reclamen la gratuïtat de l'AP-7 amb talls diaris de la carretera N-340 a les Terres de l'Ebre han volgut valorar la trobada per recordar també la pertinença i legitimitat de les seves reivindicacions. En un comunicat, el moviment veïnal, que aplega també veïns del nord del País Valencià, reconeix la "necessitat" i se suma a la reivindicació del corredor mediterrani "com a necessari per al desenvolupament de tots dos territoris". Tot i això, subratllen també la necessitat que "l'alternativa" actualment existent al corredor, i que és emprada "de forma majoritària per tothom", tant per al transport de persones com de mercaderies, és la carretera que els travessa, sigui la N-340 o l'AP-7.

En aquest sentit, recorden la situació "sobresaturada" i la "creixent" quantitat d'accidents mortals que acumula la N-340 per recordar als presidents català i valencià per refermar la seva reivindicació d'una autopista sense peatges i els problemes que, en un territori "cruïlla", pot generar la voluntat del govern central de construir onze rotondes i establir una doble línia contínua al llarg d'un tram de 66 quilòmetres. "Tots dos presidents són coneixedors, de primera mà, de la problemàtica que descrivim", tanquen.