Neus Català, medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya

El Govern ha atorgat la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a Neus Català, per la seva vida i sobretot per la seva lluita per la justícia social i per les llibertats democràtiques, la memòria dels deportats als camps d'extermini nazi i la defensa dels drets humans. Amb la distinció, el màxim guardó honorífic de l'Executiu català, es reconeix un referent de la lluita contra els totalitarismes i de la recuperació de la memòria dels deportats als camps d'extermini.

Neus Català, nascuda a Els Guiamets (Priorat) el 1915 és filla de camperols, tot i que només va dedicar-se a la vida del camp fins que va començar la Guerra Civil, que va impulsar les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya dels Guiamets. Poc després, es va establir a Barcelona, on va estudiar infermeria i va acabar treballant a Premià de Dalt. La derrota republicana la va obligar a exiliar-se a França, però l'esclat de la Segona Guerra Mundial i la caiguda de França la porten a implicar-se a la resistència francesa. La seva feina dins dels maquis la porta a ser detinguda pels nazis i traslladada a un camp de concentració de Txecoslovàquia, on va romandre fins el maig del 45.

Acabada la Segona Guerra Mundial, Català va combinar la lluita antifranquista amb la tasca en defensa de la memòria dels deportats catalans i espanyols a tots els camps d'extermini nazis. La seva trajectòria li ha merescut diversos reconeixements tant a França com a Catalunya.

Josep Maria Espinàs també rebrà la Medalla d'Or de la Generalitat per la seva trajectòria en el camp de la literatura, el periodisme i la cançó. D'aquesta manera s'honora un dels referents de les lletres catalanes i una personalitat que des de l'època franquista, ha contribuït en l'extensió d ela cultura catalana a sectors amplis de la societat.

Josep Maria Espinàs, nascut a Barcelona el 1927, és llicenciat en Dret però s'ha fet un nom com a aturo d'una extensa obra narrativa, amb un clar domini de l'element realista i testimonial. Els llibres de viatges i la sèrie ''a pe'', són alguns dels títols més coneguts dedicats a contrades dels territoris de parla catalana. En periodisme, Espinàs ha publicat columnes diàries a l''Avui' i 'El Periódico de Catalunya'. A més, Espinàs va ser un dels fundadors del grup Els Setze Jutges, que va començar el moviment de la Nova Cançó als anys 60. A més, és autor de l'himne oficial del Barça i ha estat fundador de l'editorial La Campana.

Espinàs ha rebut nombrosos premis durant la seva carrera com ara la Creu de Sant Jordi, el 1983, el Premi Nacional de Cultura, el 1995, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el 2002, la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona, el 2002, o el Premi Ofici de Periodista, el 2013.

El Govern també reconeix amb la Medalla d'Or, el metge Joan Rodés, reconeixent així la tasca de més de 40 anys dedicats al món de la medicina i la seva aportació valuosa en l'estudi i la investigació de les malalties del fetge.

Rodés, nascut a Barcelona el 1938, es va llicenciar en medicina el 1963 i s'especialitza en medicina i interna i aparell digestiu. El 1967 va crear la Unitat d'Hepatologia de l'hospital Clínic de Barcelona, centre del qual va ser cap del Servei d'Hepatologia i director general. Les seves principals línies d'investigació s'han centrant en l'alcohol i les malalties hepàtiques, l'hepatitis crònica per virus de l'hepatitis Bi C, el càncer de fetge, les complicacions derivades de la cirrosi hepàtica i la colèstasi crònica.