Joan Anton Carricondo Oyonate 30 de Gener de 2023
Un altre rotllo!
Sembla mentida la quantitat de gent crèdula. A mi em van fotre fora de la de Porrera per parlar i no creure,.
-
Captura de pantalla d'un enregistrament fet a Nulles, amb dues criatures tot interactuant amb la taula
RTVE
Els lectors de certa edat recordaran un peculiar cas que es va produir a la localitat de Nulles, als anys 70 (concretament, del febrer de 1975 en endavant). A aquesta petita vila de l'Alt Camp, de sobte, hi van començar a arribar visitants per conèixer el fenomen d'una taula que suposament es movia sola. De fet, van fer córrer que era capaç de respondre preguntes com si d'una ouija es tractés en funció dels cops que feia contra el terra. Per acabar-ho d'adobar, alguns van veure en tot això l'autoria ni més ni menys que del dimoni.
Un fenomen de l'època
Segons recullen alguns portals especialitzats en aquests tipus de fets, rere la història de la taula de Nulles hi havia tres germans aficionats a l'espiristisme, els Saumells. Van usar el moblet per mirar de connectar amb el més enllà tot posant-hi les mans al damunt, com es fa amb la ouija, i el van començar a passejar pel terme. En una època com aquella, els rumors es van estendre de pressa. Segons qui explicava el fenomen, la taula en qüestió podia pujar i baixar escales... sense tocar el terra.
És més, alguns altres van assegurar que la taula va poder dur diverses persones assegudes a sobre. Lògicament, i un cop el cas va ser noticiable, suposats parapsicòlegs i altres es van adreçar a l'Alt Camp per investigar in situ tot el que estava passant. Apunten diversos blocaires que el programa de RTVE Catalunya anomenat Giravolt (que va ser antena del 1974 al 1978) va abordar el fenomen de La taula de Nulles.
Pronòstics i preguntes per 50 pessetes
L'afició dels Saumells havia nascut en el transcurs d'una sèrie de visites a la localitat prioratina de Porrera. La més gran dels germans, de 13 anys, va semblar ser qui va establir un vincle més estret amb la taula. Es veu que els suposats moviments del moble "sempre eren ràpids", però que "s'acceleraven" si era ella qui feia les preguntes adequades a l'objecte. I per cert, prou hàbils van ser els germans, ja que feien pagar 50 pessetes per poder interactuar amb la taula.
La popularitat d'aquesta la va dur a les pàgines de diaris com La Vanguardia, que el febrer de 1975 va explicar que "nombroses persones" s'havien traslladat a Nulles perquè feia "tres dies que es coneixen les curioses propietats" del moble; aquest "es mou, s'eleva i es trasllada sense que ningú el mogui", es va publicar. Per aconseguir-ho, es va apuntar al rotatiu, tan sols feia falta que uns instants abans "cinc o sis persones" haguessin posat les seves mans al damunt. La taula feia "curiosos pronòstics", fins i tot esportius (sobre els resultats del Barça i del Nàstic, posem per cas). Que útil que ens podria ser, La taula de Nulles, ara que s'acosten les eleccions municipals.
Etiquetes:
