-
La nova directora de l'IEC, Teresa Cabré
ACN
La filòloga Teresa Cabré ha estat escollida aquest dijous com a nova presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) per majoria absoluta. Amb un 91% dels vots a favor, l'argenterenca s'ha convertit en la primera dona que dirigeix l'entitat en substitució de Joandomènec Ros, qui feia vuit anys que ocupava el càrrec. "Hem de tornar a fer visible la singularitat de la institució", ha dit Cabré que, de fet, era l'única candidata postulada a ocupar la presidència. L'acompanyaran al càrrec Marta Prevosti i Maria Corominas, com a vicepresidentes, i Àngel Messeguer com a secretari.
Cabré s'ha proposat prioritzar la recerca "des de la catalanitat" i ha anunciat l'elaboració d'un nou diccionari normatiu pancatalà. Fins al moment Cabré dirigia la secció filològica del mateix IEC, entitat a la qual està vinculada des del 1989. La filòloga va rebre el 1996 la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic, i el 2007 el premi internacional de Terminologia Eugen Wüster. També és premi a la Qualitat en la Docència del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra del 2009 i Creu de Sant Jordi del 2015. L'any 2018 va ser investida doctora honoris causa per la Universitat de Ginebra en reconeixement a les contribucions en terminologia i lingüística i el 2019 va ser nomenada membre internacional del Centre de Normalització i Política Lingüística de la Xina, distingida per l'experiència en lingüística aplicada, lexicogràfica i terminologia.
D'un cens format per 284 votants d'entre els quals n'han votat 216, Cabré ha obtingut 198 vots a favor, cinc en contra i 13 vots en blanc. Per tal de ser escollida, Cabré necessitava una majoria absoluta, que s'aconseguia amb un 60% dels vots.
El president de la junta electoral, Francesc Fontbona, ha destacat "l'elevada mobilització" de la votació. Sobre els resultats, ha assegurat que la candidatura de Cabré ha guanyat "sobradament". La nova presidenta ha recalcat la necessitat "d'avançar en l'adaptació" de l'entitat "als canvis del segle XXI" en diferents àmbits, que van des de la gestió, la recerca, la digitalització, la comunicació i la innovació. En aquesta línia, ha insistit en la "singularitat" de l'IEC i ha assegurat que cal "comunicar bé" la tasca de l'entitat per tal de donar-li més projecció. "Ens coneixen poc", ha valorat.
Pel que fa a recerca, Cabré ha avançat que prioritzarà els projectes "vinculats a la catalanitat en sentit ampli". Així, ha assegurat que cal fer recerca en català, "no només difusió de la recerca en català". "Hem de fer recerca des de la nostra mirada", ha dit. En la mateixa línia, ha insistit en la necessitat de preservar la llengua. "Si no ho fem nosaltres, no ho faran altres institucions", ha apuntat.
En normativa, Cabré ha apostat per la continuïtat del projecte anterior. Així, vol mantenir la cooperació amb altres organismes territorials, amb la vista posada en una normativa compartida. Una de les propostes que ha anunciat és la creació d'un diccionari normatiu pancatalà, és a dir, un sol diccionari per tota la llengua que "qualsevol catalanoparlant pugui compartir".
Ara bé, respecte a l'anterior president, que en el seu comiat va apuntar com a assignatures pendents el trasllat de la llibreria a la seu de la Casa Convalescència i l'obertura d'una delegació a Andorra, Cabré s'ha mostrat més "realista", segons ha definit ella mateixa. "Hem de mesurar molt bé fins a on podem arribar", ha dit. La nova presidenta ha confessat que l'entitat passa "un moment difícil" econòmicament, de manera que cal fer "una progressió de plans d'actuació". "Hem de veure els costos, quina disponibilitat tenim i si és prioritari a altres coses", ha afegit. Amb tot, ha reivindicat la necessitat de l'IEC de recuperar "l'esperit de servei com a estructura d'estat", tal com succeïa durant els primers anys de l'entitat, a principis del segle XX.
Cabré s'ha proposat prioritzar la recerca "des de la catalanitat" i ha anunciat l'elaboració d'un nou diccionari normatiu pancatalà. Fins al moment Cabré dirigia la secció filològica del mateix IEC, entitat a la qual està vinculada des del 1989. La filòloga va rebre el 1996 la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic, i el 2007 el premi internacional de Terminologia Eugen Wüster. També és premi a la Qualitat en la Docència del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra del 2009 i Creu de Sant Jordi del 2015. L'any 2018 va ser investida doctora honoris causa per la Universitat de Ginebra en reconeixement a les contribucions en terminologia i lingüística i el 2019 va ser nomenada membre internacional del Centre de Normalització i Política Lingüística de la Xina, distingida per l'experiència en lingüística aplicada, lexicogràfica i terminologia.
D'un cens format per 284 votants d'entre els quals n'han votat 216, Cabré ha obtingut 198 vots a favor, cinc en contra i 13 vots en blanc. Per tal de ser escollida, Cabré necessitava una majoria absoluta, que s'aconseguia amb un 60% dels vots.
El president de la junta electoral, Francesc Fontbona, ha destacat "l'elevada mobilització" de la votació. Sobre els resultats, ha assegurat que la candidatura de Cabré ha guanyat "sobradament". La nova presidenta ha recalcat la necessitat "d'avançar en l'adaptació" de l'entitat "als canvis del segle XXI" en diferents àmbits, que van des de la gestió, la recerca, la digitalització, la comunicació i la innovació. En aquesta línia, ha insistit en la "singularitat" de l'IEC i ha assegurat que cal "comunicar bé" la tasca de l'entitat per tal de donar-li més projecció. "Ens coneixen poc", ha valorat.
Pel que fa a recerca, Cabré ha avançat que prioritzarà els projectes "vinculats a la catalanitat en sentit ampli". Així, ha assegurat que cal fer recerca en català, "no només difusió de la recerca en català". "Hem de fer recerca des de la nostra mirada", ha dit. En la mateixa línia, ha insistit en la necessitat de preservar la llengua. "Si no ho fem nosaltres, no ho faran altres institucions", ha apuntat.
En normativa, Cabré ha apostat per la continuïtat del projecte anterior. Així, vol mantenir la cooperació amb altres organismes territorials, amb la vista posada en una normativa compartida. Una de les propostes que ha anunciat és la creació d'un diccionari normatiu pancatalà, és a dir, un sol diccionari per tota la llengua que "qualsevol catalanoparlant pugui compartir".
Ara bé, respecte a l'anterior president, que en el seu comiat va apuntar com a assignatures pendents el trasllat de la llibreria a la seu de la Casa Convalescència i l'obertura d'una delegació a Andorra, Cabré s'ha mostrat més "realista", segons ha definit ella mateixa. "Hem de mesurar molt bé fins a on podem arribar", ha dit. La nova presidenta ha confessat que l'entitat passa "un moment difícil" econòmicament, de manera que cal fer "una progressió de plans d'actuació". "Hem de veure els costos, quina disponibilitat tenim i si és prioritari a altres coses", ha afegit. Amb tot, ha reivindicat la necessitat de l'IEC de recuperar "l'esperit de servei com a estructura d'estat", tal com succeïa durant els primers anys de l'entitat, a principis del segle XX.
Etiquetes:
