Per complir amb els acords de París, l'energia nuclear tindrà un paper clau per facilitar que les renovables prenguin el relleu a l'ús de combustibles fòssils. Perquè aquesta transició energètica sigui viable i s'eviti el col·lapse, les nuclears seran "necessàries" ja que, malgrat ser una energia bruta amb data de caducitat, és l'única que no genera gasos d'efecte hivernacle. Així ho ha exposat el catedràtic d'Enginyeria Ambiental de la UPC, José Maria Baldasano, en la jornada de debat sobre el Futur de l'Energia, organitzada aquest dijous a Ascó (Ribera d'Ebre), per la Mesa d'Alcaldes de l'Energia de Catalunya (MADE). Tanmateix, preveient que les centrals nuclears tancaran portes en "una o dues generacions", la Càtedra d'Energia i Desenvolupament de la URV, impulsada per la MADE, estudiarà l'any que ve l'impacte negatiu, econòmic i social, de la fi de l'energia nuclear a les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona. Aquest informe ha de ser un element per pressionar les administracions i "captar inversions" amb l'objectiu d'evitar el panorama desolador que plana sobre el futur del territori. La primera conferència de la jornada sobre el futur de l'energia que ha organitzat la MADE ha anat a càrrec del catedràtic d'Enginyeria Ambiental a la UPC, José Maria Baldasano, qui ha posat l'accent en "l'acceleració desmesurada" del canvi climàtic al planeta. El professor ha remarcat l'increment "desaforat" de l'escalfament, que afecta sobretot l'hemisferi nord, amb xifres sense precedents en el darrer milió d'anys. En concret, Baldasano ha explica que mentre la temperatura augmentava, de mitjana, 0,026 graus centígrads en l'època de la desglaciació i 0,05 graus centígrads en l'etapa de canvi industrial, actualment ho fa 0,3 graus centígrads anuals. També, mentre que el nombre de parts per milió (ppm) de diòxid de carboni anual augmentava 0,005 en la desglaciació i 0,01 en el canvi industrial, actualment creix a 1,4 ppm cada any.
El catedràtic ha remarcat que són xifres que avalen la decisió del tractat de París per deixar d'usar combustible fòssils en la producció d'energia i la mobilitat i aposta fermament per les energies renovables i sobretot per l'eficiència energètica. Aquest canvi, però, no serà ràpid. Segons Baldasano caldrà, al menys una o dues generacions i per sustentar el sistema l'energia nuclear serà "necessària", tenint en compte que és una energia que no produeix gasos d'efecte hivernacle. "La taxa de risc d'un accident nuclear comparat amb la taxa de risc actual si no canvia res davant del canvi climàtic, no té comparativa", ha apuntat Baldasano.
Malgrat que encara es prevegi una durada de mig segle per a l'energia nuclear, el director de la MADE, Jesús Benaiges, ha defensat que el territori s'ha de posar les piles per no topar amb un futur econòmic i social sense centrals atòmiques. "Anem cap a un canvi de paradigma energètic i encara que no s'hagin de tancar demà les nuclears, implica que hem d'estar preparats per quan passi, sigui en 4 o en 20 anys. Hem de saber l'impacte econòmic que crearia a la zona", ha defensant el director de la MADE. Segons Benaiges, aquest document seria una eina per captar inversions i ja ha estat encarregat a la Càtedra d'Energia i Desenvolupament de la URV –càtedra impulsada per la mesa d'alcaldes i finançada per la Diputació de Tarragona i a pròpia universitat-. "No podem ser un territori energètic i que ens passi allò que ha passat a Flix. Pot passar de tot, però cal posar el mitjans possibles per evitar-ho", ha recordat Benaiges a les administracions.
Justament la directora de la càtedra de la URV, Maria Llop, ha revelat algunes de les xifres de la nova base de dades, confeccionada des de 2011, sobre la producció energètica a la demarcació. Entre tots els subsector hi ha al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre 621 empreses del sector energètic. A més de les 3 nuclears, destaquen les 487 empreses d'energia fotovoltaica –molt disperses per tot el territori-, i les 42 d'energia eòlica –concertades a la Terra Alta, el Baix Ebre i el Baix Camp-. També hi ha 18 empreses productores d'energia a partir de l'aigua, 10 que treballen amb petroli i derivats- concentrades al clúster petroquímic de Tarragona-, i 43 companyies dedicades a la cogeneració. Llop ha assenyalat que es dóna la paradoxa que la producció es concentra en les zones de menys consum –nord de la Ribera d'Ebre, nord de la Terra Ala, sud del Baix Camp i nord del Baix Ebre-. També ha defensat que el territori, a més d'avançar-se als impacte negatius de la fi de l'energia nuclear, ha de estudiar la utilització de nous recursos, com la biomassa, que poden generar a la demarcació molta activitat econòmica.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics