Mobilitat internacional enmig de la pandèmia

"El 2020 serà l'any de la pandèmia en la memòria col·lectiva. Cadascú ho recordarà de manera diferent en funció dels canvis que li hagi comportat i de com els hagi afrontat", assenyalen des de la Universitat Rovira i Virgili. És el cas, per exemple, d'estudiants que vivien, o encara viuen, lluny de casa fent una mobilitat internacional. L'Aurora Munegato, l'Estefania Arias, l'Oscar Gil i la Sònia Adell expliquen com han viscut el confinament i la incertesa d'aquestes últimes setmanes.

Els tres coincideixen que, tot i les dificultats, les preocupacions i les pors inevitables davant d'una situació com aquesta, han après a sobreposar-se i han valorat altres aspectes de l'experiència, com els vincles amb les persones més properes del seu entorn. Montse Domènech, psicòloga i professora del Departament de Psicologia de la URV que va conduir el webinar “Benestar emocional durant el confinament”, constata que "adonar-se que la preocupació era compartida va ajudar molts estudiants internacionals a transitar per la incertesa". En aquest sentit, l'experta remarca la importància de "reconèixer i acceptar que pots estar malament, però que hi ha estratègies per resoldre-ho" com per exemple "intentar pensar objectivament, tenir una rutina diària, fer exercici i tenir una dieta saludable i, fins i tot, fer petits arranjaments, com canviar la taula d’estudi de lloc perquè hi toqui més el sol”.

L'estudiant de Filosofia Hispànica a Milà, Aurora Munegato, ha vingut d'Erasmus a Tarragona. Recorda que primer li va tocar viure des de la distància el que passava a la seva ciutat: "Estava preocupada, sempre pendent de les notícies", però les companyes de pis i altres amistats li van fer entendre "que no ho podia controlar" i, indica, es va centrar "a seguir endavant". L'Aurora va optar per quedar-se aquí quan l'epidèmia va arribar a Espanya i es va decretar el tancament. Va poder viure la situació "millor del que s'imaginava" gràcies a les persones que l'envoltaven i a la possibilitat de continuar les classes de forma virtual. Assegura que, durant aquest temps, ha fet "moltíssimes coses": "Ioga, pilates, entrenaments a casa, hem après a cuinar pa, pizza, plats típics d'altres cultures, fins i tot he après una mica de croata, hem celebrat molts aniversaris, Pasqua i, sobretot, hem estudiat molt".

L'Estefania Arias està fent Comunicació Audiovisual a la URV, provinent de la Universidad Autónoma de Occidente a Colòmbia. Reconeix que viure lluny de casa en moments com aquest és "molt complicat", i encara més quan se seguia estenent l'estat d'alarma i es van tancar les fronteres amb el seu país. Com l'Aurora, ha afrontat la situació amb les companyes de pis. De la mateixa manera, l'estudiant d'ADE Oscar Gil explica que a Cork, Irlanda, on està d'Erasmus, "estava permès sortir a fer esport" i, com a rutina, hi anava cada dia amb els seus amics: "Ho valoràvem molt", expressa. Ell vivia en una residència d'estudiants i la incertesa els va fer reduir les activitats i el contacte, però va mantenir-lo amb el cercle més proper. Està agraït a la universitat d'acollida per fer-los "la vida més senzilla", amb gestos com la creació d'una petita botiga dins del campus per als estudiants internacionals, on podien proveir-se dels productes necessaris un dia a la setmana per 10 euros al mes.

Com l'Oscar Gil, la Sònia Adell, que està a punt d'acabar el grau de Bioquímica i Biologia Molecular, ja és a casa. Tal com explica la URV, no li va ser fàcil poder marxar de Suïssa, on es trobava fent les practiques i el Treball de Fi de Grau en un dels laboratoris del Institute of Food, Nutrition and Health de Zürich. Les diverses pròrrogues de l'Estat d'Alarma van coincidir amb la finalització de diversos terminis: el del contracte de pràctiques, el de l'allotjament i el de la residència al país, per la qual cosa era "urgent" que tornés. A través del consolat espanyol va assabentar-se de la possibilitat de tornar amb un autobús que feia parada en diverses ciutats suïsses, i així ho va fer, tenint en compte que es va tancar l'espai aeri i no podia agafar cap avió. Ja a casa, ha hagut de finalitzar el Treball de Fi de Grau amb un altre enfocament, perquè amb el tancament no va poder tornar a accedir al laboratori, però valora positivament l'experiència. El seu consell per als estudiants que s'estiguin plantejant fer una estada a l'estranger és que "no tinguin por de llançar-ser perquè tot i que podria passar qualsevol cosa, com la situació amb què m'he trobat jo, podran aprofitar l'experiència i treure'n un aprenentatge".