Celebro que aquest cop, quan parlem de cinema, no ho fem sobre estrenes plenes de glamour de catifa vermella amb regust anglosaxó, celebro que aquest cop es parli dels petits cinemes que, valents i amb visió de futur, van obrir les seves portes a principis del segle passat.
Durant el mes de febrer d'aquest any es va inaugurar a Reus la recuperació i nova ubicació de les columnes de l'antic cinema Kursaal. Emili Briansó fou un visionari i va utilitzar un projecte original de Pere Domènech Roura –fill de Domènech i Muntaner- per a crear un edifici innovador, majestuós i elegant en la seva època, l'aventura iniciava l'any 1908. No tinc cap intenció d'entrar en la polèmica del lloc escollit per a situar les magnànimes columnes, no és aquesta la intenció del meu article. El ball de columnes no em sembla tan greu com el ball de dates que he comprovat aquests dies.
Els dies previs a la inauguració de les columnes vaig llegir correctament als diaris la data d'inauguració del Kursaal, 1909. En canvi però, i sense saber-ne el motiu, des del dia de la posada en escena oficial de les columnes, la data va canviar màgicament, com si ens trobéssim en un film de Méliès, a 1908. No discutiré l'any de l'inici de les obres, però podem llegir al Diario de Reus del 10 d'abril de 1909 com clarament ens diu "Con el nombre de Kursaal de Reus se inauguró anoche en la Plaza de los Cuarteles una nueva sala de espectáculos...". Així doncs no ens queda cap dubte que el Kursaal va obrir les seves portes un 9 d'abril de 1909, dia en que va engegar el projector per portar la màgia del cinema a Reus.
El cinema és un instant mesurat per frames plens d'emocions contingudes que projectades en una pantalla permeten al públic viure emocions increïbles. El cinema podríem dir té quelcom d'efímer, cosa que no podem dir d'un panell, ben fort, ben encaixat a terra presentant les ja famoses i conegudes columnes per la posteritat, i tot i així amb una errada en la data. Si volem obrir la curiositat als més joves, si volem que els records persisteixin gravats sobre materials resistents precisem les dades que aportem, perquè la pel·lícula s'acaba però els records cal gravar-los correctament a la memòria.
Maria Roig és Historiadora de l'Art i directora de documentals històrics
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics