Res més lluny del pensament de tornar a fer sentir la meva veu en cap mitjà de comunicació, però puc donar gràcies al revulsiu que ha estat per a mi la publicació d'uns encertats articles de la periodista Isabel Martínez a Reusdigital.cat per despertar-me el desig de tornar-ho a fer, possiblement també moguda per l'actualitat del tema, amb la perspectiva de canvis imminents, pel meu amor a la ciutat i el respecte que em mereixen els meus avantpassats que van ajudar a fer-la gran i als quals s'ha traït sistemàticament. Els que som grans hem assistit indefensos a la destrucció del seu patrimoni arquitectònic poc a poc, però de manera insistent.
I ara pregunto: què s'ha fet del catàleg que es va encarregar a un grup d'arquitectes l'any 1982, si és que es va arribar a confeccionar?. I del pla destinat a la conservació del denominat "Casc Antic"?. És tant el que s'ha de lamentar que, limitant-me al tema del Museu Salvador Vilaseca, em disposo a reproduir l'article que en col·laboració amb Margarida Genera, arqueòloga estudiosa de la col·lecció de Prehistòria que es va instal·lar en dit museu i en motiu de la meva dimissió del Consistori, vaig publicar com a comiat en el Butlletí Reus Municipal del mes de gener de l'any 1982, sota el títol Passat i futur del Museu Arqueològic S. Vilaseca:
"En acabar la nostra gestió al capdavant de les tasques d'organització del Museu de Prehistòria Salvador Vilaseca, de Reus, és una bona oportunitat per a fer balanç de la feina feta i dels projectes previstos, d'acord amb els plantejaments adoptats a l'hora de la seva organització
La creació del museu respon a la necessitat de reunir, conservar i documentar els diferents aspectes i testimonis que han configurar la cultura prehistòrica de les nostres comarques. Així, doncs, caldria que per a poder parlar de "patrimoni", referint-nos al material del museu, hom hi aportés tot allò que en reté, tant si prové de col·leccions particulars com d'entitats públiques. Només d'aquesta manera serà possible de poder passar a un a fase posterior a la simple recollida i conservació del material: la seva divulgació.
Perquè el museu esdevingui un autèntic focus d'atracció per a tots els estudiosos de la prehistòria o d'interès bàsic per a un públic més ampli, l'aportació d'altres manifestacions culturals de les comarques veïnes serà també un imperatiu necessari.
En aquest context, el Museu Vilaseca ha de ser un punt inevitable de referència per a tota mena d'activitats relacionades amb al prehistòria, no pas en una concepció estàtica de magatzem de materials, sinó un centre actiu i dinàmic: cursets d'iniciació i especialització, organització de campanyes de prospecció, d'excavacions, projecció de films i diapositives, etc.
Abans però, d'arribar aquí, hi ha hagut tot un seguit de treballs poc coneguts al llarg de més d'un any d'activitat constant, alguns dels quals encara no estan del tot enllestits: neteja definitiva del material; ordenació cronològica per jaciments; preparació i catalogació d'un mapa on constin tots els jaciments coneguts referents a aquestes comarques; fitxes de cada jaciment, recull bibliogràfic, reconstrucció i neteja de restes humanes i restauració d'altre material.
Un cop això aconseguit, amb les obres d'arranjament de l'edifici gairebé acabades, amb l'addició de 20 vitrines que recullin les diverses etapes històriques i la selecció i realització de diverses aportacions gràfiques -mapes, textos, dibuixos, fotografies, etc.- el museu podrà oferir aquesta utilització de les seves instal·lacions: la planta baixa, amb una orientació eminentment divulgativa per a un públic no especialitzat; la primera planta, per a estudiants universitaris o persones d'un nivell més alt d'interès o coneixements i a la segona planta, instal·lació de tot l'equipament adient per a dur-hi a terme tasques d'investigació i de docència.
El magnífic projecte de realitzar una guia-plafó que ofereixi una ràpida i suficient panoràmica de la prehistòria en general i de la nostra terra en particular, indica ja prou clarament que per aquests treballs o semblants, el museu ha comptat amb personal qualificat, amb caràcter eventual: fotògraf, restaurador, dibuixant.
Un museu de les característiques assenyalades no podrà sostenir-se sense una autèntica consciència col·lectiva de la necessitat de la seva existència i, allò que és més important, de la seva activitat regular. Són sobretot els estudiants, en els diversos graus i nivells de l'ensenyament , els qui podran beneficiar-se dels serveis del Museu Vilaseca i, alhora, donar-li vida: seminaris, amb els futurs metges, actes a nivell escolar més d'iniciació, actes d'un to més científic i erudit, com ara simpòsiums, etc.
La creació de departaments didàctics i grups de recerca en tota l'estructura docent d'aquestes comarques, hauria de culminar en la creació d'una Escola-Taller de Restauració.
No cal dir que tots aquests projectes ens veiem legitimades per formular-los després d'un any i mig de dedicació preferent als treballs de muntatge i organització del Museu Salvador Vilaseca, treballs que han rebut el suport de la Generalitat, la qual hi ha destinat funcionàries de manera activa durant els darrers mesos. A elles i a tots els que han col·laborat i ens han encoratjat en la nostra tasca, moltes gràcies".
En repassar avui el que en l'àmbit municipal reusenc dels primers temps de la recuperada democràcia, havíem considerat en el Departament de Cultura, com a tasca preferent i necessària, cal preguntar-nos què ha succeït perquè aquests possibles i valuosos projectes a realitzar, s'hagin tractat amb el més absolut menyspreu.
És evident que en els temps als que em refereixo hi ha hagut una falta d'iniciativa totalment esterilitzadora. On són, continuo preguntant-me els fruits d'aquells projectes que encara avui em sembla del tot plausibles?
Amb els millors desitjos de millora.
