Diumenge, 11 d'Abril de 2021

Aportacions a la història de Reus (Capítol 2)

A l'entorn del pintor Antoni Verdaguer Llunell

17 de Març de 2014, per Josep Risueño
  •  

En les actes municipals recollim un fet important que copiem tal com està escrit:

"aich yo lo bayx firmat que tinch rebut del señor Joseph Salas Clavari de Comuns dem la Vila de Reus la suma de una lliura vuit sous y son per dos pedras de saldo la una per fer lo Sant Sebastia del portal de la iglesia mayor y la altra per lo Sant Bernat del Portal de la capella de Mascalbó. primer abril 1731. Gaspar Claver mestre de casas de Vilaseca". Ja tenim, per tant, una data sobre la col·locació d'una escultura del coopatró de la Ciutat de Reus on avui és la plaça del Castell. L'escultura fou destruïda en temps de la Guerra Civil i refeta de nou.

En les esglésies, parròquies, les priorals, i en les grans ciutats les catedrals, és feien les misses en llatí, i mentre l'analfabetisme hi era present, la magnificència dels temples es creu que era una ajuda perquè la fe fos omnipotent. Homes senzills com aquell pintor, l'Antoni Verdaguer i Llunell, fill de Gaspar del Rosselló i Caterina, visitarà la nostra ciutat per encàrrecs de fer algunes pintures. Malgrat la seva penúria econòmica i les seves idees, viurà el pintor un entorn ple de desconfiança per les seves vinculacions solidàries amb la vinguda de la Revolució francesa. El pintor, havia nascut accidentalment a Madrid el 1742, mor el seu pare que havia estat militar, viatjà a Barcelona i estudià a l'Escola de 'Nobles Artes', on fou ajudant del gravador Pere Pascual Moles. Posteriorment, es casà amb Maria Anna Rovira, molt més jove que ell i, tindrà un fill: Antoni Verdaguer Rovira, qui després en Josep Güell i Mercader el reflecteix de manera no del tot clara en 'Coses de Reus' pel que fa a un dibuix del personatge del pare i que jo en parlaria.

Verdaguer es presenta a Reus en diverses ocasions. En algunes fou copartícip del treball del pintor Josep Bernat Flaugier, fill de Martegue (població situada a la Provença francesa). A ambdós els són atribuïdes les pintures de l'ermita del Roser. Flaugier va treballar també a Poblet i es diu que, probablement, a la Casa Castellarnau de Tarragona. Els frescos al·legòrics de l'ermita del Roser són, per tant, obra de Verdaguer i Flaugier, encara que sembla probable que hi treballés també Barroqueti. En les cases del Palau Miró (plaça de les Monges), avui plaça de Prim (edifici desaparegut), i al Palau Bofarull, llavors al carrer de Sant Pere Alcàntara (confessor de Santa Teresa), avui carrer de Llovera, hi podia haver algunes pintures de Verdaguer, però li son solament atribuïdes.

Veiem com famílies dins el Gremi de Peraires i persones diverses fan donacions, els primers fins i tot llegats al morir per al Roser, Verdaguer i Barroqueti, i el mateix Flaugier (segons l'escriptora reusenca Carme Bernal Mir), pintarien el lateral i la cúpula del Roser amb temes de "la Mare de Déu) la "Prudència" i d'altres elements. Per tant les obres i pintures són possibles gràcies a les ajudes a l’Ermita que en el 1523 s'havia inaugurat (anomenada de Sant Roc) com a hospital d'empestats, cosa que ens diu la Carme no sempre va ser així. En el 1606 es va ampliar el lloc amb destí a la Verge del Rosari i aquest mateix any és l'arriba de l'Ordre dels Carmels a Reus, amb la negativa dels franciscans perquè puguin romandre a la nostra Ciutat. El cas acabaria en aquell temps a Roma.

En el 1766, en enderrocar les portes de Monterols, Jesús i Santa Anna, els altars i les imatges de les capelles van fer cap a l'ermita del Roser. Segons les actes del 17 de maig de 1783, sabem que el Sindic Gabriel Aixemús és informat de la decadència en què es troba l'ermita del Roser i que la seva situació és deplorable, amenaçant ruïna i el mateix creuer de la propia església està en perill. Tot això, en les actes, figura signat per l'administrador de l'Ermita. Per tant, les pintures havien de ser posteriors a aquesta data.

L'Antoni Verdaguer Llunell, professor que seria de dibuix al carrer Major, primer per a joves alumnes, passaria després al carrer de Concepció, número 6. Viurà abans i durant la Guerra del francès l'estada del cos de l'exèrcit a la nostra Ciutat, amb fets prou radicalment amb diferència, de Tarragona capital.

Les llibertats..

Uns anys abans, però, és temps de quan les urpes de la Inquisició a través del Sant Ofici, a dins casa nostra, fa de les seves. En el 1770, la Inquisició, encara que vegi en part limitat el control de la impressió de llibres, no pot evitar que per les duanes i fronteres, des de l'estranger s'escoli la flaire de publicacions. L'inquisidor principal Agustín Rubén o Rubin Ceballos, fill de Dueñas (Palència), a través d'instàncies envers l'il.lustrat Floridablanca, promou uns edictes per prohibir la circulació impresa de propaganda sobre la futura Revolució francesa. A Reus, del Sant Ofici de l'Ordre, generalment dels dominics, tenien com a familiar del Sant Ofici en Francesc Sunyer Marsal, pare del que seria tresorer de la futura Junta del Canal Saliu-Reus. En actes del 9 d’agost de1778, al saló capitular de Reus, en la seessió s'havia obtingut el titol de familiar del ‘Santo Oficio’ per part de Joan Molins, títol que havia obtingut en la mateixa sala amb el vistiplau del Sant Tribunal. Els nomenats obtenien prerrogatives i excepcions arran del nomenament. Signava l'acta municipal, José Alonso de Valdés.


Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges