Si no fos pels botiflers d'avui, no caldria que 33 jutges de Catalunya signessin un manifest considerant que hi ha marc legal per celebrar la consulta, perquè la Constitució reconeix la realitat nacional de Catalunya, i per tant, el seu dret a triar el futur. Els jutges consideren que hi ha tres articles de la Constitució que, amb una interpretació més oberta, podrien legitimar la celebració d'una consulta: el primer, que defensa la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític; el novè, que obliga els poders públics a promoure la participació política i preveu un referèndum en decisions d'especial transcendència; i el desè, que deixa clar que la base de l'autoritat política és la voluntat del poble.
A més, els magistrats recorden que juristes internacionals han fet una interpretació més àmplia del dret a l'autodeterminació de manera que no es limiti a pobles que són estats, sinó que també es pugui aplicar a territoris integrats en un altre estat i que veuen limitat el seu autogovern. El manifest es passarà a tots els jutges perquè puguin adherir-s'hi.
Però els mètodes emprats per l'espanyolisme són molt diversos; des dels atacs personals a les figures del patriotisme català, abocant a sobre seu tota mena de falsedats amb respecte del seu comportament poc moral i ètic envers l'apropiació indeguda dels fons recaptats mitjançant els impostos de la ciutadania, passant per tota classe de menyspreaments cap a la classe política formada pels partits sobiranistes catalans i arribant a proclamar i a fer-ne difusió per tots els mitjans de comunicació espanyols, i llençant tota mena d'amenaces cap el president de la Generalitat i cap a la ciutadania catalana, dient que fins i tot anul·larien la institució de govern més antiga que hi ha a Europa.
No obstant, totes aquestes forces de l'Estat espanyol no foren res si no comptessin amb la 'quinta columna' o els aliats que tenen dins del territori català. Aquest exèrcit infiltrat dins la societat catalana la formen els partits polítics que tenen els seus amos a Madrid. Aquests partits, i periodistes, intel·lectuals, artistes, tertulians, empresaris enriquits amb la venda dels seus productes al territori estatal i d'altres agents de la societat civil catalana, exerceixen de col·laboradors formidables de la voluntat estatal perquè les aspiracions dels catalans no puguin ser dutes a terme.
Els atacs dels espanyolistes es fonamenten, d'una forma hipòcrita, en la reclamació d'altres prioritats socials com la sortida de la crisi, el foment de l'ocupació, la creació de noves empreses que substitueixin les desaparegudes, el cessament de les retallades, etcètera, obviant i amagant l'evidència de l'impossibilitat de tot això si Catalunya no disposa dels recursos econòmics que només obtindria per mitjà de l'Estat propi.
Totes aquestes forces socials, cadascuna amb una versió més o menys subtil, o més o menys hipòcrita, estan proclamant exactament el mateix. Diuen les mateixes coses; que la societat té altres preocupacions, que el principal és lluitar contra l'atur, els desnonaments i la creació de llocs de treball. Tot això és cert, però amb aquests arguments, per altra banda, si els expressessin sincerament, serien vàlids del tot, però volen despistar l'opinió pública catalana del fet principal que és la voluntat d'un poble que cansat de l'amo espanyol, vol emancipar-se i viure en llibertat.
S'han abocat tota mena de mentides des de la capital de les Espanyes, secundades i aplaudides pels sequaços instal·lats a la nostra societat, per tots aquells que fent tot el que fan, en altres temps mereixerien el qualificatiu de 'botiflers': el nom emprat per designar els catalans traïdors a la causa nacional catalana.
Sebastià Barrufet és periodista.
